Atac al boix

19 setembre, 2018

Josep Mª Riba i Flinch / Redacció – Olot – 19/09/2018

L’eruga del boix, Cydalima perspectalis (Lepidoptera: Crambidae), és una espècie invasora i una nova plaga exòtica, que va ser accidentalment introduïda a Europa des de la Xina. El primer registre va ser a Alemanya (Baden-Wüttemberg) el 2006 i des de llavors, l’expansió de l’insecte per diversos països ha estat més que espectacular; actualment ja està citat en 29 països i semblaria que els nivells de plaga, els danys associats i la seva agressivitat anirien en augment. El 2014 es va citar a Cantàbria, Galícia i Catalunya (concretament a Besalú [Garrotxa, Girona]). L’insecte va ser inclòs el 2007 a la “llista d’alertes” de l’EPPO, però 4 anys després es va eliminar (associat a les dificultats en el seu control).

Les espècies vegetals afectades a Europa són Buxus (B.sempervirens, B.microphylla, B.sinica. B.colchica) i Euonymus (E.alatus); afecta tant a plantes de jardineria, com d’àmbits forestals. En la seva zona d’origen (Àsia Oriental), l’eruga afecta Euonymus (E.japonicus, E.alatus), Ilex (I.purpurea), Pachysandra (P.terminalis), Murraya (M.paniculata), Ruscus (R.aculeatus, R.colchicus), Eriobotrya (E.japonica), Acer (A.campestre), Fraxinus (F.excelsior) i Rubus.

L’insecte desenvolupa de 2 a 4 generacions anuals (segons climatologia). Els adults (de fins a 40 mm d’amplada d’ales) es poden veure de març a octubre; la femella fa postes en grups de 5-20 ous, en el revers de les fulles. Les erugues joves mengen únicament el parènquima de les fulles, pel que aquestes queden esqueletitzades i finalment assequen. En canvi, les erugues velles (de fins a 40 mm) són les que provoquen les defoliacions totals i poden malmetre l’escorça, el que afavoreix la seca de brots sencers, del brancam i fins i tot la mort de tota la planta, especialment quan es donen també períodes d’estrès hídric. La crisàlide fa 20 mm i està protegida per fils de seda. Passa l’hivern en fase d’eruga juvenil en diapausa (de 5-10 mm), protegida dins una mena de càpsula feta amb 2 fulles de boix, sòlidament unides per fils de seda.

Foto Abel Vila

L’insecte té enemics naturals en la zona d’origen, amb especial importància als insectes parasitoides (dípters i himenòpters) i als insectes depredadors. El boix presenta alcaloides molt tòxics, els quals són capturats per les erugues; aquesta podria ser la raó del perquè la depredació per aus insectívores és baixa. Existeix feromona sexual per a la captura de mascles i la utilització en trampes seria una eina útil pel seguiment de les poblacions.

A data d’avui es desconeix com evolucionaran en el futur els danys provocats per les fortes defoliacions que pateixen els boixos, així com de les poblacions de l’insecte i si apareixeran enemics naturals que les controlin. A més, degut a la llista d’espècies vegetals afectades en la zona d’origen, existeix preocupació per l’elevat risc potencial que l’insecte canviï de planta hoste (actualment és plaga del boix) i afectar a altres plantes espontànies de la nostra flora. Si ja no ho és, l’insecte es podria convertir en una amenaça pels hàbitats naturals amb formacions de boix silvestre a Europa.

Foto Abel Vila

L’equip de Cinegeticat ha fet recerca sobre les possibles actuacions i conseqüències d’aquestes. 

El control de la plaga amb trampes de feromona no tindria efectivitat quan el nivell de plaga és alt.

La lluita biològica amb insectes beneficiosos no es pot aplicar perquè no es coneixen (i a més a més, és molt possible que no estiguin comercialitzats, ni autoritzats per aquest ús); es podrien fer aplicacions amb nematodes entomopatògens, però caldria fer aplicacions terrestres i bastant repetides al llarg de l’any.

Si estiguéssim en l’àmbit de Parcs i Jardins es podrien fer servir insecticides sintètics convencionals i autoritzats pel MAPAMA; però com estem en l’àmbit forestal, aquestes aplicacions insecticides no estan autoritzades; però sí que es podria contemplar un tractament amb Bacillus thuringiensis var kurstaki (BTK) i per aplicacions terrestres (manual o tractor-camió) amb equips de polvorització de gota fina o aplicacions aèries amb equips ULV (ultra baix volum).

Aquest Bacillus és un microorganisme del tipus bacterià, el més utilitzat en el control biològic; es troba en el medi forestal de forma natural, a terra, damunt les fulles dels arbres i en l’aigua; és compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a tòxic, ni irritant, ni com a perillós per al medi ambient, ni per als organismes aquàtics.

Segons la fitxa de registre, es podrien fer 1-5 aplicacions per campanya amb interval mínim de 5 dies, a partir de l’inici del naixement de les erugues; a més a més, durant aquestes aplicacions, per protegir els organismes aquàtics, caldria respectar sense tractar una banda de seguretat de 15 m fins a les masses d’aigua superficial.

Però les aplicacions de BTK contra aquesta plaga comporten diversos impediments que cal considerar i que les farien inviables:

  • logístics-operatius: la plaga pot afectar grans extensions, algunes de molt difícil accés; manca de carreteres i pistes per dins de les masses de boix; els tractaments manuals són inviables per grans superfícies; en tractaments aeris, les masses arbustives estan protegides per les capçades dels arbres; els tractaments terrestres amb camió que es fan als marges tenen poc abast i penetrabilitat dins del bosc.
  • econòmics: s’han de fer diverses aplicacions anuals [l’insecte té 2-4 cicles/any i caldria fer 1-2 aplicacions per cada cicle]; els tractaments aeris són més cars que els terrestres i aquests molt més que els manuals; s’haurien de repetir al llarg de l’any.
  • químics: el BTK té poca persistència [5-10 dies].
  • ecològics: es aplicacions BTK afectarien a qualsevol eruga [estadi larvari] de lepidòpters de la zona que estiguin en fase d’alimentació. Si els tractaments aeris amb BTK fets pel control de la processionària del pi ja porten “malestar” a certs col·lectius, els tractaments sobre l’eruga del boix tindrien encara molt més “impacte mediàtic” i “malestar”

Visitant boscos de les comarques d’Osona i la Garrotxa es pot apreciar com aquest insecte ha malmès i debilitat grans masses de boixos. Boixos defoliats, cremats, secs,… ofereixen un trist aspecte tètric i segons molts experts sense solució. És a dir, tot indicaria que el boix desapareixerà dels boscos i només el podrem contemplar en aquells jardins on es pugui tractar i controlar el seu estat sanitari.

Amb la pèrdua d’aquesta espècie vegetal (típica del bosc humit mediterrani) ens preguntem quins efectes col·laterals esdevindran. Com afectarà la biodiversitat? On es refugiaran les becades? I els senglars?

Referències

  • CABI/EPPO, 2018. Cydalima perspectalis. cabi.org, https://gd.eppo.int
  • Leuthardt, F.L.G. et al. 2013. Composition of alkaloids in different box tree varieties and their uptake by the box tree moth, Cydalima perspectalis. Chemoecology, 23: 203-212
  • Nacambo, S. et al. 2014. Development characteristics of the box-tree moth Cydalima perspectalis and its potential distribution in Europe. Journal Applied Entomology, 137: 1-13
  • Pérez, R. et al. 2014. Cydalima perspectalis: una nueva amenaza para Buxus spp. en la Península Ibérica. Arquivos Entomolóxicos, 10: 225-228
  • Pujades, I. & Sarto, 2018. Eruga del boix, Cydalima perspectalis. Fitxa-78, DARP
  • Raineri, V. Et al. 2017. Cydalima perspectalis and the threats for the Nature 2000 Habitat 5110 in Liguria (NW-Italy). Bollettino Musei Degli Istituti Biologici Università Genova, 79: 215-236
  • Riba i Flinch, J.M. Doctor Biòleg-entomòleg especialista en fitopatologia.
  • Santi F. et al. 2015. Sex pheromone traps for detection of the invasive box tree moth in Italy. Bulletin Insectology, 68: 158-160

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.