Balanç de cacera de la temporada 2016-2017

3 abril, 2018

Denis Boglio – Solsona – 27/03/2018

El Departament d’Agricultura acaba de publicar el balanç de la temporada 2016-2017, amb l’evolució de les llicències de caça i les estadístiques de captures. D’aquest balanç en podem destacar alguns punts interessants.

En primer lloc, gairebé tot el territori nacional es troba inclòs dins d’una figura de regulació cinegètica: 91% de la superfície de Catalunya. Si traiem les ciutats, zones industrials, carreteres i rius, vol dir que es pot caçar a gairebé tot el territori rural. El fet important és l’estabilitat d’aquesta xifra, ja que independentment de la disminució del nombre de caçadors i de la creixent exposició mediàtica dels adversaris de la caça, els propietaris de finques rurals mantenen intacta la seva voluntat que es pugui caçar als seus terrenys, entenent la importància d’una regulació de les poblacions cinegètiques.

Quant a les llicències de caça, l’evolució negativa es manté, de fet en els últims 3 anys s’han perdut més de 24.000 caçadors.

 

Mancarien més dades sobre l’edat mitjana a les Societats de caça, però seguim davant d’un col·lectiu que envelleix i on el relleu generacional costa, especialment en un context on la caça té una imatge social controvertida. Mentre no es canviï aquesta imatge, seguirà essent difícil atreure a la caça joves que no són de tradició familiar caçadora.                                                

Sobta la poca quantitat de llicències comprades de 3 o 5 anys, quan és una opció que facilita la vida al caçador i a l’administració a la vegada. Potser l’administració hauria d’oferir un incentiu econòmic per afavorir aquest tipus de llicència. En canvi, més del 50% dels caçadors tramiten i obtenen la llicència per internet.

Quant a les captures, abans d’entrar en el detall de cada espècie, cal recordar l’extrema debilitat del sistema estadístic actual, en particular per a la caça menor, basat en les declaracions voluntàries de les Societats. Moltes són les Societats que no saben el que cacen els seus membres i que reprodueixen any rere any, les xifres precedents, amb una mínima modificació en funció dels albiraments de l’any. Així doncs, l’evolució de les captures segurament és molt més fiable que el nivell de captures declarades. També cal dir que són tendències a escala nacional i que localment, una espècie pot tenir una evolució diferent:

Perdiu roja: -5% cada any
Becada: es manté
Tudó: +10% cada any
Tórtora: +10% cada any
Conill: es manté amb tendència negativa
Llebre: -5% cada any
Guineu: es manté amb tendència positiva
Porc senglar: +10% cada any
Isard: es manté amb tendència positiva
Cérvol: +5% anual
Cabra salvatge: es manté
Cabirol: +20% anual

Recordem que la regulació de la caça és competència exclusiva de les CCAA però que Catalunya no ha desenvolupat normativa pròpia i es segueix aplicant la “Ley de Caza” del 1970. La Generalitat ha iniciat els treballs preliminars per al desenvolupament d’una Llei pròpia en la que seria bo que el tema de les estadístiques de captures hi fos recollit, amb un sistema millorat.

Però més enllà de les problemàtiques purament cinegètiques, el repte principal del sector segueix essent el de compartir de forma fluïda el territori amb la resta d’usuaris, i de canviar una percepció social cada cop més negativa de la caça, arran dels atacs constants de les organitzacions animalistes. Sense estratègia del sector, i amb unes federacions disfuncionals, les perspectives desgraciadament no són bones. Recau en cadascun de nosaltres i en les nostres societats en l’àmbit comarcal, fer pedagogia i explicar, el que és i el que no és la caça.

Cliqueu l'enllaç per veure la memòria anual de caça de la temporada 2016-2017 MemoriaAnualCaça-2016-2017

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.