Arxiu de la categoria: Noticies

Nova obra de Vicente Amat

6 juliol, 2018

Redacció – Cardona – 06/07/2018

Ja es pot comprar per encàrrec el llibre “La luz de la caza” de Vicente Amat.

Aquesta obra tanca la trilogia que va iniciar l’any 2016 amb “Apuntes de caza”, seguida de “Dias de campo, caza y fogones” l’any 2017 i que ara conclou amb aquest nou llibre.

Després de l’èxit de la passada promoció, Cinegeticat i l’autor han decidit repetir la promoció:

Les primeres 50 persones que comprin el llibre obtindran l’edició especial Cinegeticat, de tiratge exclusiu. Aquesta edició especial inclourà una dedicatòria personalitzada de l’autor cap al lector final. Tot plegat, per només 40,00 € (despeses d’enviament per correu postal incloses)!

PER ADQUIRIR EL LLIBRE:

  • Envia un correu a cinegeticat@cinegeticat.cat o truca al 654163665 donant les teves dades i et passarem el número de compte perquè facis l’ingrés. Recorda, EDICIÓ ESPECIAL pels 50 primers (per rigorós ordre de pagament)!

 

  • Diga’ns el nom de la persona a qui s’ha de dirigir la dedicatòria de l’autor o bé si és per una ocasió especial, etc.

 

  • Data limit per fer la reserva: 31 de juliol de 2018.
Promoción Cinegeticat _La luz de la caza_

Com hem de gestionar les despulles de carn de caça a Catalunya?

4 juliol, 2018

Àlex Cuadros – Barcelona – 04/07/2018

Aquesta setmana va entrar en vigor el Reial Decret 50/2018, sobre SANDACH (residus de subproductes animals no aptes pel consum humà) en àrees de caça.

Els subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH) es defineixen com a cossos sencers o parts d’animals, productes d’origen animal o altres productes obtinguts a partir d’animals, que no estan destinats al consum humà, ja sigui per motius sanitaris o bé per decisió de l’operador.

Els SANDACH són aquells materials que es generen en la producció primària ramadera, en les indústries de transformació dels aliments d’origen animal, als establiments alimentaris de comerç minorista i en les llars que, per motius comercials o sanitaris, no entren dins de la cadena alimentària humana. També s’hi inclouen les despulles de la carn de caça. La gestió dels subproductes animals des del moment en què es generen fins al seu ús final, valorització o destrucció està regulada per garantir que durant la mateixa no es generin riscos per a la salut humana, la sanitat animal o el medi ambient i especialment per garantir la seguretat de la cadena alimentària humana i animal.

El Reial Decret divideix el material SANDACH en tres categories:

·         Material de la categoria 1: totes les parts del cos, incloses pells, vísceres, despulles i altres subproductes generats en les activitats objecte de regulació d’aquest Reial Decret, procedents d’animals silvestres, quan se sospiti que estan infectats amb malalties transmissibles als éssers humans o als animals. També es considerarà material de categoria 1 les barreges d’aquesta amb materials d’altres categories.

·         Material de categoria 3: els cossos o parts d’animals matats generats en activitats cinegètiques de caça major, que siguin aptes per al consum humà d’acord amb la legislació comunitària, però no es destinin a aquesta finalitat per motius comercials.

·         Material de categoria 2: els subproductes animals procedents de la caça, diferents del material de la categoria 1 o la categoria 3.

Una correcta gestió dels subproductes generats per la caça, amb la finalitat d’evitar que serveixin d’aliment a carnívors oportunistes i senglars, sens dubte contribuiria a millorar la situació sanitària actual. Aquesta gestió inclou mesures relacionades amb la destinació dels cadàvers d’animals que permetran no comprometre la conservació d’espècies necròfagues, en compliment del Reial Decret 1632/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula l’alimentació de determinades espècies de fauna silvestre amb subproductes animals no destinats a consum humà. El dipòsit d’aliments procedents de subproductes de caça major en canyets (muladares) i a les zones de protecció per a espècies necròfagues es considera adequat i desitjable per continuar protegint aquestes espècies necròfagues. Per a això, existeixen pràctiques de gestió de l’alimentació d’espècies necròfagues amb subproductes de caça major que compatibilitzen la necessària conservació de les esmentades espècies silvestres amb un adequat compliment de la normativa sanitària.

Entre les obligacions del Reial Decret estatal està la de disposar d’un sistema d’eliminació dels residus de caça en les àrees de caça a les que les caceres siguin realitzades per més de 40 caçadors o es capturin més de 20 peces per jornada de caça. Aquests són uns llindars pensats sobretot pels sistemes de caça del sud de l’Estat (monteries i similars), a on es fa una cacera per unitat de gestió cinegètica (“Coto” o Àrea de caça) a l’any o poc més, en terrenys tancats en moltes ocasions, a on els animals són alimentats artificialment, i a on es coneixen prèviament a la cacera el nombre de captures de cada espècie que es realitzaran.

A Catalunya el sistema de caça col·lectiva és la batuda. Aquesta modalitat és diferent ja que es realitza en terrenys no tancats, amb animals totalment salvatges, determinant-se el lloc de cacera just abans de la mateixa, en funció d’on són els animals. És molt difícil conèixer el nombre de captures que es realitzarà abans de la batuda.

D’altra banda, des de la Subdirecció General d’Activitat Cinegètiques i Pesca Continental, s’ha analitzat el resultat de les caceres a Catalunya per a veure quan es produïa una situació inclosa en el supòsit del que preveu el Reial Decret: més de 40 caçadors o més de 20 captures. La proporció de batudes que estan per sobre d’aquests llindars nombres és molt petita. A la immensa majoria d’àrees de caça o no es produeix aquesta situació, o es produeix de forma atzarosa un o dos dies l’any. Sovint cap. Aquesta situació genera una gran inseguretat jurídica que cal resoldre i en aquest sentit s’han dictat instruccions per tal d’interpretar la norma.

Tot atenent l’esperit del RD, un cop consultades la Unitat Jurídica de la Direcció general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i el Servei de Caça de la Subdirecció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, es considerarà que una àrea de caça es trobarà en el supòsit previst pel Decret (ja que cal saber si han de tenir el sistema d’eliminació dels residus abans de les caceres), quan la MITJANA de captures d’ungulats anual es trobi per sobre de 20.  És a dir, cal dividir el nombre de captures per números de dies en els que s’ha realitzat batuda (no conten els acostaments i aguaits doncs queden fora de l’àmbit d’aplicació del Decret).

En el cas de que la batuda la realitzin més de 40 caçadors caldrà disposar d’un sistema d’eliminació dels residus.

Al marge d’això, cal considerar que:

A)      Els sistemes d’eliminació de residus poden ser (a) la disposició d’un contenidor estàndard amb el sistemes de recollida i eliminació previstos a la normativa SANDACH i de residus, però també (b) el transport dels animals a un punt logístic (no un punt de reunió dins de l’àrea de caça) o una sala de manipulació de peces de caça, pel seu consum humà, que ja disposen d’aquests contenidors. Hi ha prevista la possibilitat de la seva utilització a nivell de canyets, però correspondrà al Departament de Territori i Sostenibilitat, si el cas, la seva aprovació.

B)      Des de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, es posaran en contacte amb les Àrees de caça que han complert aquests supòsits a la temporada anterior, per tal de que, si no els tenen encara, habilitin aquests sistemes d’eliminació, la qual cosa es comunicarà.

Cal recordar que el DARP esta realitzant cursos per poder comercialitzar la carn de caça i, en aquest sentit, cal que alguna persona a les batudes posseeixi el títol de “Caçador amb formació específica en sanitat animal”, que és aquell caçador amb els coneixements suficients de la patologia de caça silvestre, adquirits a través de formació específica, per poder sotmetre-la a un primer examen sobre el terreny. Ha de ser present durant la batuda i serà informat pels caçadors, prèvia la evisceració, de qualsevol  comportament anòmal observat abans de cobrada la peça.

Els caçadors diuen PROU a la vacuna

Redacció – Cardona – 04/07/2018

Davant la constant manipulació mediàtica exercida per la majoria de mitjans de comunicació en referència al projecte d’esterilització de senglars utilitzant la famosa vacuna i veient com ni l’Administració, ni la Diputació de Barcelona ni els Ajuntaments afectats dins la prova pilot han desmentit els falsos resultats d’èxit de la vacuna en questió, ni s’han posicionat al respecte (tot i l’allau d’atacs als caçadors i a la caça a les xarxes socials), la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona ha enviat una carta formal a l’atenció de Montserrat Barniol (Directora General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi) demanant recolzament i solucions a aquest greu problema social i de comunicació.

Tanmateix, des de la Representació Territorial també ha enviat la carta a Unió de Pagesos, actors afectats, perquè s’adhereixin a la iniciativa i no es descarta començar la temporada de cacera del senglar més tard i finalitzar-la abans, si no es troba una solució al conflicte.

Els caçadors defensen la caça com un dret i no com una obligació.

Carta a UP

carta vacuna RTB a Generalitat

Situació actual de l’arc a Catalunya

Moisés Boza – Barcelona – 21/06/2018

La Consulta per l'arquer Moisés Boza

Fins a la redacció de Cinegeticat han arribat nombrosos correus preguntant en quina situació legal es troba l’arc. Són diverses les preguntes que estan relacionades amb aquesta qüestió, de manera que intentarem donar resposta una per una.

¿Què diu el Reglament d’Armes i Explosius sobre l’arc?

Quina documentació necessitem per adquirir, portar, o fer ús d’un arc?

¿Qui expedeix i on ens hem de dirigir per aconseguir aquesta documentació?

Quants arcs podem tenir?

Quina documentació necessitem per practicar la caça amb arc?

¿Com hem de transportar un arc?

¿On podem fer ús de l’arc?

Quin és l’organisme encarregat de l’aplicació del reglament d’Armes i explosius?

Comencem

L’article 3 del Reglament d’Armes (R.A.) aprovat per Reial Decret 137/1993 de 29 de gener, classifica els arcs, com a armes de la categoria 7.5., tot especificant:

7.5 Los arcos, las armas para lanzar lineas de pesca y los fusiles de pesca submarina que sirvan para disparar flechas o arpones, eficaces para la pesca y para otros fines deportivos.

No es requereix llicència d’armes per a les d’aquest tipus de categoria

L’article 54.4 del R.A., disposa que l’adquisició de les armes de la categoria 7.5 (arcs), requerirà l’acreditació davant l’establiment venedor i la seva consignació en els corresponents llibres, de les targetes esportives en vigor.

Tal com es preveu en el Reglament, l’única documentació necessària per a l’adquisició d’un arc, és posseir i ser titular d’una “Targeta Esportiva”.

Per tant, un arquer podrà adquirir i posseir un nombre il·limitat d’arcs, mentre sigui titular d’una targeta esportiva en vigor.

Però, ¿que és una Targeta Esportiva?

El R.A. deixa molt clar que les competències, pel que fa a l’emissió de l’esmentada Targeta Esportiva, pertany a les federacions esportives corresponents a l’arma que s’utilitzarà. Per tant i pel que fa al arc es refereix, l’emissió de la Targetes Esportives correspon o bé a la RFEC (Real Federación Española de Caza) o a la RFETA (Real Federación Española de Tiro con Arco) i, per tant, a qualsevol de les seves representacions autonòmiques.

En conseqüència, una Targeta Esportiva és la Llicència Federativa, i així ho interpreten fins al dia d’avui les autoritats que regulen el Reglaments d’Armes, és a dir, la C.I.P.A.E. (Comissión Interministerial Permanente de Armas y Explosivos).

Per tant, per a adquirir, portar o fer ús d’un arc necessitarem ser titulars d’una Targeta Esportiva en vigor.

En el cas de la RFETA la seva targeta federativa no dóna lloc a error, ja que diu específicament “Llicència d’Arquer“. No passa el mateix amb la targeta federativa de la RFEC, ja que és un document genèric per a tots els caçadors federats on no s’esmenta l’arc. Per aquest motiu, i des de 1997 la RFEC va començar a expedir una targeta Esportiva especifica per arquers: la Targeta de Caçador Arquer Qualificat (anys més tard, aquesta targeta passa a anomenar-se T-2) que s’atorgava després de la realització d’una o diverses jornades de formació especifica en caça amb arc.

Per a practicar la Caça amb Arc, a més de la Targeta Esportiva haurem de portar els següents documents: llicència de caça, assegurança obligatòria de responsabilitat civil del caçador, targeta de pertinença del vedat o permís per escrit del titular i, si s’escau, els precintes i/o permisos corresponents com qualsevol altre caçador.

També hem de tenir present que, el R.A. cataloga a l’arc com a “Arma”, de manera que hem de tenir en compte tots aquells articles que facin referència a les “Armes” de manera genèrica, per exemple:

Article 146. 1 del Reglament d’Armes, disposa:

Queda  prohibido  portar,  exhibir  y  usar  fuera  del domicilio,  del lugar de trabajo,  en su caso, o de las correspondientes actividades deportivas, cualquiera clase de armas de fuego  cortas y  armas  blancas, especialmente aquellas que tengan hoja puntiaguda, así como en general armas de las categorías 5,  6 y 7 (entre ellas está el arco 7.5).

Queda al prudente criterio de las autoridades y sus agentes apreciar si el portador de las armas tiene o no necesidad de llevarlas consigo, según la ocasión, momento o circunstancia…

Article 149.1. del R.A., en els apartats 1 i 2 disposa:

  1. Solamente se podrán llevar armas reglamentadas por las vías y lugares públicos urbanos, y desmontadas o dentro de sus cajas o fundas, durante el trayecto desde los lugares en que habitualmente están guardadas o depositadas hasta los lugares donde se realicen las actividades de utilización debidamente autorizadas.
  2. Las armas solamente podrán ser utilizadas en los polígonos, galerías o campos de tiro y en los campos o espacios idóneos para el ejercicio de la caza, de la pesca o de otras actividades deportivas.”

Article 147. del R.A., sobre les condicions necessàries per portar una arma disposa:

  1. Los usuarios de las armas deberán estar en todo momento en condiciones de controlarlas. En la presencia o proximidad de otras personas, deberán actuar con la diligencia y precauciones necesarias y comportarse de forma que no puedan causar peligro, daños, perjuicios o molestias a terceras personas o a sus bienes.
  2. Queda prohibido portar, exhibir o usar las armas:

a). Sin necesidad o de modo negligente o temerario.

b). Mientras se utilizan cascos o auriculares conectados con aparatos receptores o reproductores de sonidos.

c). Bajo los efectos de bebidas alcohólicas, estupefacientes, psicotrópicas,   estimulantes u otras sustancias análogas.

Per finalitzar, hem de saber que l’aplicació de la llei d’Armes i Explosius, dels seus termes i la seva interpretació, queda a criteri dels comandaments i agents de la Guàrdia Civil. Per tant, tot i quan entenguem que ho tenim tot en ordre, els agents de la Guàrdia Civil podran intervenir el nostre arc, si estimessin que pot haver-hi una situació anòmala, incorrecta o de perill.

La Unió Europea exclou Catalunya del procediment sancionador per infringir la Directiva comunitària en la captura d’ocells de cant

3 juliol, 2018

Àlex Cuadros – Barcelona – 03/07/2018

El Dictamen elaborat per Europa dins del procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per la protecció d’ocells fringíl·lids acusa 9 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla de no complir la normativa

El Dictamen motivat elaborat per la Secretaria General de la Comissió Europea dins del procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per incomplir la Directiva Aus 2009/147/CE en la captura d’ocells fringíl·lids per a concursos de cant exclou Catalunya entre les regions que no han aplicat adequadament l’excepcionalitat de la normativa. Aquesta permet la captura al medi natural fins l’any 2018, sempre i quan vagi dirigida exclusivament a la cria en captivitat i com a solució alternativa a l’extracció d’exemplars del medi natural.

Alzines preparades per capturar ocells

Concretament, el Dictamen assenyala nou comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana), i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla per no respectar els requisits previstos en la Directiva per concedir autoritzacions a l’hora de capturar aquests animals silvestres. A més, requereix a l’Estat adoptar les mesures necessàries per ajustar-se a la llei en un termini de dos mesos.

En paral·lel, el passat 21 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar Malta, precisament, per no complir amb aquesta Directiva en les autoritzacions que va atorgar el 2014 i el 2015 per capturar fringíl·lids, per no motivar-les adequadament i per no complir els requisits d’autoritzar només captures de petites quantitats. Així, la sentència recorda que la jurisprudència existent en aquest tema obliga als Estats membres a autoritzar intervencions que afectin espècies protegides sobre la base de decisions precises i adequadament motivades, i que en aquest cas les autoritzacions no mencionen la inexistència de cap altra solució satisfactòria.

Excepcions que no s’ajusten a la norma

La Unió Europea va obrir el 2016 un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol arran de quatre expedients informatius previs (EU PILOT) sobre protecció d’aus silvestres en comprovar que no s’ajustava als requisits estrictes de la Directiva Aus a l’hora de permetre la captura d’ocells fringíl·lids, una modalitat de caça tradicional que consisteix en la captura i tinença d’aquest tipus d’aus silvestres per ensinistrar-les i participar en concursos de cant.

Concretament, l’Estat va acollir-se a l’article 9 de la Directiva, que permetia l’aplicació d’excepcions en la prohibició de capturar aus per part dels Estats membres, sempre i quan no existís “una solució alternativa satisfactòria”. L’objectiu era permetre “la captura, retenció o qualsevol altra explotació prudent de determinades aus en petites quantitats, en condicions estrictament controlades i d’una manera selectiva”. I per això, calia mencionar expressament les espècies objecte de les excepcions, els mitjans de captura utilitzats, les condicions de perill, el moment i el lloc on es podrien capturar, i les autoritats per al vistiplau i control de l’activitat.

Per això, el 2011 l’Estat elaborava les “Directrius Tècniques per a l’adaptació de l’extracció de fringíl·lids del medi natural a l’article 9 de la Directiva Aus 2009/147/CE”, amb l’objectiu de substituir l’extracció sistemàtica d’aus de procedència silvestre per la cria d’exemplars en captivitat. Així, només permetia la captura de fringíl·lids per assolir un nombre d’exemplars suficient per a la viabilitat de cria en captivitat, i per evitar efectes negatius derivats de l’endogàmia en poblacions existents criades en captivitat.

Pinsà dins gàbia de cant

Viabilitat de la cria en captivitat

Ara, el Dictamen conclou que la implantació dels programes de cria en captivitat de fringíl·lids a Catalunya, al igual que altres estats membres, demostra que són una alternativa científica i tècnicament viable. No obstant això, critica que no han prosperat a altres regions de l’Estat per “raons que podrien haver-se corregit i resolt”. Així, la Comissió Europea considera que Espanya “no està posant un veritable esforç” en garantir la viabilitat de la cria en captivitat d’aquests ocells, i utilitza el període transitori concedit per Europa per mantenir aquesta pràctica recreativa tradicional, en comptes d’establir un programa ambiciós de cria en captivitat.

Per tant, considera que  l’Estat no ha acreditat amb base científica sòlida que la cria en captivitat no sigui actualment una alternativa viable, i que utilitza les excepcions de la Directiva com a pretext per continuar amb la pràctica de captura d’aus fringíl·lids.

La Comissió recorda, a més, que les quotes màximes de captures fixades per al període 2012-2018 no es basen en recomanacions científiques i no han tingut en compte la població captiva existent. La població de fringíl·lids en captivitat a l’Estat arribava als prop de 322.032 exemplars el 2015, nombre que Europa considera suficient per garantir la sostenibilitat de la cria en captivitat.

A més, la Comissió creu que la concessió d’excepcions per part de l’Estat espanyol és massa general i no aporta cap motivació precisa i adequada respecte a la manca d’alternatives satisfactòries que justifiquin la captura.

Sense captures a Catalunya a partir de 2016

La Generalitat fixa el número per a cadascuna de les quatre espècies que es poden capturar i el seu sexe, d’acord amb el Decret que regula les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d’ocells fringíl·lids per al període 2014-2018 i establertes en les Directrius tècniques. A l’espera de la resolució del procediment d’infracció de la Comissió Europea, ni el 2016, ni el 2017, ni el 2018 no s’han concedit autoritzacions excepcionals per capturar exemplars d’ocells fringíl·lids, com a mesura cautelar davant del procediment d’infracció de la Comissió Europea contra l’Estat espanyol. La mesura afectava la captura de caderneres (Carduelis carduelis), passerells (Carduelis cannabina), pinsans (Fringilia coelebs) i verdums (Carduelis chloris), als quals la normativa catalana permetia la participació en concursos de cant.

Segons dades del cens de seguiment d’aus a l’Estat espanyol, elaborat per SEO/BirdLife, la població de passerells (Carduelis cannabina) ha patit una regressió del 12% entre 1998 i 2013. Per la seva banda, la població de gafarró (serinus serinus) ha disminuït un 16% entre 1998 i 2013, mentre que la població de caderneres (Carduelis carduelis) ha continuat una tendència estable des de 1998. Només els verdums  (Carduelis chloris) i els pinsans (Fringilla coelebs) han mostrat un moderat augment des de 1998.

 

El Congrés dels Diputats permet aprofitar algunes espècies invasores

28 juny, 2018

Redacció – Barcelona – 28/06/2018

El Congrés dels Diputats permet aprofitar algunes espècies invasores

Entitats ecologistes van promoure la revisió davant el Tribunal Suprem, del Decret 2013 referent a la regulació del “Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras” per tal de poder eradicar aquestes espècies (moltes d’elles ja instaurades des de fa molts anys als nostres ecosistemes).

Espècies com l’arruí, la carpa de riu, el cranc americà, la truita “arco iris” o el Black blass, entre altres, eren objecte d’eliminació total per tal de preservar les espècies autòctones. Això va suposar un atac directe al món rural, pescadors i caçadors, que van veure com, des dels despatxos i induïts per grups d’ecologistes radicals, es pretenien eliminar del país una sèrie d’espècies i tot el que comporta el seu aprofitament. Cal tenir en compte, per exemple, que a Isla Mayor (Sevilla) la població viu pràcticament de la pesca del cranc americà i que a Múrcia la caça de l’arruí suposa un enorme atractiu turístic i econòmic per tota la regió.

Després de dues votacions a les sis esmenes del Senat a la Proposició de Llei per a modificar la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (Ley 42/2007) amb 179 vots a favor (Partido Popular, Ciudadanos, PNV, PDeCAT i Foro Asturias), 164 en contra (PSOE, Podemos, Esquerra Republicana i Compromís) i 0 abstencions, el Congrés ha donat llum verda a la reforma de la Llei Narbona.

Així doncs, amb aquesta aprovació es podran continuar caçant i pescant algunes d’aquestes espècies, catalogades com a “invasores”, sempre i quan s’actuï realitzant una gestió sostenible que beneficiï i sigui compatible amb la protecció del medi, l’ocupació i l’activitat dels sectors cinegètics i piscícoles, unes premisses que s’haurien de donar sempre ja que conservar no és no tocar o prohibir (només), conservar és gestionar, amb tots aquests elements sobre la taula.

El Departament de Territori i Sostenibilitat disposa d’informació rellevant a través del projecte EXOCAT, que cita unes 1.235 espècies exòtiques a Catalunya. De ben segur que la informació disponible s’haurà d’actualitzar i seria bo incorporar-hi informació relativa a si són espècies susceptibles de ser caçades o pescades i, a ser possible, que s’expliqués el tipus d’aprofitament que es pot dur a terme sobre cadascuna d’elles. De fet, la normativa preveu que les comunitats autònomes han de disposar d’un inventari cartogràfic de l’àrea ocupada per aquestes espècies, degudament publicat al diari oficial on s’expliqui la instrumentació, planificació i control en matèria de caça i/o pesca de cadascuna d’aquestes espècies. 

Compartint la il·lusió

Juan Manuel Mitjans Basa – Gredos – 28/06/2018

Acampada familiar a Gredos

L’esperit de Culminum Amicus és el de transmete i fomentar la passió per la caça de muntanya, que es defineix en esforç, soledat i silenci.

Gràcies a D. Ignacio Ruiz Gallardón, president de la Confraria Culminum Magister, que ens va convidar a la seva meravellosa casa, vam poder gaudir de dos magnífics dies de muntanya i caça amb un grup de nens i no tan nens, per tal de sembrar aquest esperit, i que des de joves comencin a estimar la caça des dels cims.

Vam ser 9 pares i 7 nens, vam pujar les penyes i vam baixar les goles de Gredos. Vam gaudir ensenyant com caminar, com fer servir el bastó, com col·locar el telescopi, o com localitzar les cabres salvatges, tot i que de vegades els més petits ens sorprenien veient-les abans que nosaltres. Vam aconseguir abatre una vellíssima cabra salvatge, que no portava cap cabrit aquest any, donant exemple de gestió als nois, de la qual vam poder aprofitar la carn per menjar.

Vam finalitzar l’acampada amb una foguera per compartir les anècdotes del dia, i xerrar sobre destinacions llunyanes, tot en un gran ambient d’amics.

La V edició de la fira exposa més gossos que mai

18 juny, 2018

MC – Manresa – 18/06/2018

Sant Fruitós de Bages va celebrar ahir diumenge la V edició de la Fira del Caçador.

Ja fa 5 anys que aquesta fira s’ha incorporat al calendari de caça de tots els caçadors i en especial al dels veïns de la Catalunya Central, gràcies a la persistència i bon fer de la societat de caçadors del municipi, el seu actiu president Cándido Pérez i la complicitat de l’Ajuntament i la Federació Catalana de Caça.

En aquesta edició els gossos han tingut el paper estrella de la Fira, doncs si bé és cert que a les passades edicions ja hi havia una bona representació canina, enguany s’ha triplicat el nombre de cans assistents. Hi ha hagut participació des dels gossos de la Creu Roja fent una demostració de rescat, una gran desfilada canina, un important nombre d’acompanyats dels seus conductors que han concursat en la modalitat de caça pràctica en el marc del Memorial Sergio Melero i fins i tot els que han estat exposats durant tot el matí en els boxs que delimitaven l’espai de la Fira.

Gairebé tot l’espai de la Fira, ubicat a la zona oberta del “Bosquet” del municipi, ha estat encerclat per boxs expositors de gossos de caça, en els que hi havia representades diferents races amb millors aptituds depenent la modalitat de cacera. Així doncs, es podien veure gossos amb qualitats i característiques ben diferenciades segons la seva utilització en la cacera, des de bretons (Épagneul Breton), molt utilitzats per a la caça menor com a gos de mostra per les seva energia, fins a Podencs “paterninos” utilitzats per la cacera del senglar per la seva gran tenacitat, passant per diferents gossos de rastre i altres de mostra.

La vessant gastronòmica de la Fira ha comptat enguany amb la participació de 10 restaurants de la localitat en el concurs de tapes elaborades amb carn de caça i amb una degustació a la mateixa fira, efectuada pel Restaurant Can Ferrer, que ha ofert un excel·lent plat d’espatlla de daina.

A més, en aquesta edició la revista de caça Cinegeticat ha muntat un joc educatiu al seu estand consistent en la identificació d’algunes espècies cinegètiques a partir de diferents parts del cos, com poden ser banyes, cornamentes o ullals. El joc ha tingut bon acceptació entre els més joves i no tant joves, que s’han adonat que sempre es pot aprendre alguna cosa. Als participants se’ls ha obsequiat amb una bossa esportiva amb el hashtag #LaCaçaÉsVida.

Per la seva part, la Territorial de Barcelona de la FCC ha celebrat en el marc de la Fira una nova sessió formativa de seguretat en les batudes de caça. Amb aquesta, ja s’han celebrat 5 edicions a tota la província on han participat més de 1000 caçadors, una bona aposta per millorar la seguretat del col·lectiu i millorar el hàbits de conducta en l’activitat cinegètica. El president de la Territorial de Barcelona Joaquin Zarzoso ha lliurat l’assegurança Premium Cat gratuïtament als assistents de la jornada més joves com a premi a l’interès mostrat. Els estands del Cub de Cazadores de Becada i el del Club Esportiu Becaders de Catalunya han estat dels més freqüentats de la fira, generant gran l’expectació i interès sobre aquesta espècie migratòria i la seva caça, una caça que cada cop té més adeptes i que depèn moltíssim del treball del gos. També hi ha hagut molta participació al tir amb aire comprimit, a l’exhibició d’aus rapinyaires i al tir amb arc.

 

Menys química i més consens.

17 juny, 2018

Denis Boglio – Solsona – 17/06/2018

El senglar necessita menys química i més gestió. Els caçadors juguen un paper molt important en aquest assumpte de país.

Foto Mikel Arrazola. Femella de senglar amb cries.

L’augment descontrolat de les poblacions de senglars és un fenomen mundial, que creix des dels anys 1980 i afecta tant als Estats Units, com a Austràlia, la Xina, l’Índia, Rússia i tots els països europeus. Ni té una explicació simple ni té una solució universal. L’augment està lligat a la disminució del nombre de caçadors arreu, a uns hiverns més temperats, a la intensificació dels cultius i a l’expansió de zones periurbanes. Pel que fa a solucions, és un mal de cap per totes les administracions que fan front a aquest repte.

A la regió del Queensland a Austràlia, els porcs fers han desenvolupat el costum d’atacar i matar el bestiar viu i s’han declarat espècie invasora i perjudicial i se’n busca l’eradicació total. A la regió índia del Punjab, han suprimit els permisos necessaris per a la caça del senglar en cas de dany a l’agricultura. La Toscana va provar el 2015 i 2016 una campanya d’esterilització química amb dispensadors automàtics de pinso tractat que només s’obrien en cas que s’apropessin senglars, però els resultats van ser molt limitats.

Les campanyes d’esterilització a gran escala es porten a terme en diversos indrets del món, i diverses espècies. Les que han demostrat la seva efectivitat ho han fet en entorns limitats, amb una esterilització sistemàtica de més del 80% de la població femella durant anys seguits i amb un cost aproximat als 800 € per animal. Aquesta solució pot ser interessant en zones periurbanes concretes semi tancades, on la societat pot estar disposada a carregar amb un elevat cost de tractament durant anys.

Aquí a Catalunya es va iniciar una prova d’esterilització al Vallès. Fa uns dies, va aparèixer una foto d’una truja amb crotal de seguiment (suposadament vacunada) amb un seguit de petits. Els qui van fer aquests profètics i triomfadors anuncis del 100% d’efectivitat del pla de vacunació ens haurien d’explicar avui què passa amb aquesta truja anellada i amb els petits. Anunciar un 100% d’efectivitat després d’haver comprovat 3 animals d’un total de 25 tractats és un pèl arriscat.

Els estudis i experiments fets en altres països no han plantejat mai la vacunació com a l’única solució, sinó, com a una eina més en casos determinats: zones urbanes, tancats, etc. i sempre al costat d’una política cinegètica que manté i dóna suport a la caça dels animals.

Aquí afloren dos problemes de fons: un de gestió de la situació, i un de comunicació.  La gestió d’aquesta situació complexa que s’assembla cada cop més a una emergència ha d’implicar tots els actors: administració, ajuntaments, caçadors, ecologistes, agricultors, fins a arribar a un consens. Qualsevol solució màgica, nascuda de l’acord entre algunes de les parts únicament està destinada a fracassar. Ha d’haver-hi un lideratge clar, un consens ampli, un àmbit geogràfic determinat, una estratègia a llarg termini, amb unes accions variades i uns responsables per a cadascuna, amb un control científic de l’eficàcia de les mesures. Ara per ara no es veuen aquestes condicions a Catalunya. Esperem en tot cas que el Pla de control de danys de la Generalitat desembocarà en una aplicació en aquest sentit.

FIVAC es consolida com la fira de referència de la caça a la Comunitat Valenciana

12 juny, 2018

FIVAC / fivac.feriavalencia.com – València – 11/06/2018

FIVAC es consolida com la fira de referència de la caça a la Comunitat Valenciana

El Saló de la Caça, Natura i Món Rural, FIVAC’18, tanca les seves portes després d’un intens cap de setmana en què ha rebut la visita de prop de 6.000 aficionats a la caça i al món rural de tota la Comunitat Valenciana i fins i tot de províncies limítrofes. De fet, segons les dades recollides fins a les 13:00 hores, el certamen havia registrat la visita de 5.632 aficionats, el que consolida, sense cap dubte, a FIVAC com el punt de trobada dels aficionats a la caça i la fira de referència per a aquest col·lectiu, que ha aplaudit el retorn al calendari firal d’aquest certamen, molt popular als anys 90 i que al 2018 torna amb l’impuls de totes les institucions i col·lectius del món de la caça.

Un dels organismes més bolcats a la FIVAC està sent la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana. El seu president, Vicente Seguí, realitza un balanç molt positiu ja que “hem aconseguit que la Fira torni a València i que sigui un punt d’arrencada perquè en les pròximes edicions no només es consolidi sinó que creixi en continguts i dimensió” . El màxim dirigent de la FCCV assenyala també la “necessitat que el món de la caça i el món rural compti amb plataformes com la FIVAC ja que és necessari que el nostre món s’obri a la societat en general i que la societat ens conegui. I en aquest sentit FIVAC és un escenari magnífic perquè la Comunitat Valenciana conegui tot el que aporta el món de la caça a la vertebració del món rural “.

Per la seva banda, el director de FIVAC, Andrés Gil-Nogués, assenyala “l’esforç organitzatiu i la implicació de tot el sector perquè aquesta edició de FIVAC -décima en la seva trajectòria però primera després de molts anys- hagi estat un èxit“. Gil-Nogués explica que “l’objectiu era consolidar una fira de la caça a València. A partir d’ara i pensant ja en 2019, millorarem oferta, ampliar sectors i completar l’agenda d’activitats amb una programació més potent per al nostre visitant “.

La cita ha viscut aquest matí una nova jornada massiva d’assistència de públic, atrets per l’oferta de marques presents i per la celebració dels esperats concursos morfològics de races de gossos de caça, com el Pachón Navarro i el Podenc Eivissenc. A més, durant el matí, els aficionats al silvestrisme -una activitat molt arrelada a la nostra terra- han pogut gaudir del I Concurs de Ocells Cantaires, amb la presència de les millors espècies de l’art del silvestrisme com caderneres, canaris, verdums, gafarrons.