Arxiu de la categoria: Noticies

Recordatoris, valoracions i previsions de la menor!

16 gener, 2018

Àlex Cuadros i Andreu – Publicat a la revista Cinegeticat nº 23 (Novembre-Desembre 2017)

 

Quadre resum Caça Menor 2017 – 2018

 

Us recordem que la temporada de caça menor romandrà oberta entre el segon diumenge d’octubre de 2017 (dia 8) i el primer diumenge de febrer de 2018 (dia 4), ambdós inclosos (com sempre), tot i que cal recordar algunes excepcions:

A les reserves nacionals de caça, reserves de caça i zones de caça controlada, el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica anuals.

La fredeluga acaba el dia 21 de gener de 2018 (un xic abans que la general), per contra la fotja es prorroga fins al dia 25 de febrer de 2018.

La guineu, donat que se sol caçar en batudes de senglar (a banda de fer-ho de manera secundària en altres modalitats) té el mateix període de caça i mateixos dies hàbils que el senglar: del 3 de setembre de 2017 fins al 25 de març de 2018. Tot i aquest augment potencial de captures, ens informen que la pressió és mínima (per l’escàs valor cinegètic i nul valor gastronòmic) i l’espècie es veu arreu i que, de moment, els permisos de captura de predadors no s’estan donant per part de l’Administració, en espera del Reglament que ho ha de permetre (aprovació prevista per aquest 2017).

L’ànec collverd i el becadell comú a les Terres de l’Ebre es caça fins al 4 de març de 2018, com ja venia sent habitual.

A les Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell (Lleida) el conill acaba el 15 d’abril de 2018, pels danys que ocasiona aquesta espècie en els conreus.

Valoracions

La mitja veda ha estat irregular com aquests anys enrere. Guatlla molt fluixa tant al regadiu, com al secà i a Mitja i Alta Muntanya. Tórtora, en general bé, ha estat un bon any de cria i s’han pogut fer diversos “cupos” durant els primers dies hàbils. Els coloms i els tudons són els que més jornades han ocupat als afeccionats a la mitja veda, de vegades amb alguna tórtora comuna per afegir a la perxa. Recordem que també són hàbils, tot i que de manera molt minoritària l’estornell comú, la garsa, la gavina (riallera), el gavià (de potes grogues), i la guineu. La tórtora turca es pot caçar per danys, via autorització excepcional (cal demanar-la amb suficient antelació). Recordem que moltes d’aquestes espècies són problemàtiques en algunes zones i la seva inclusió en la mitja veda facilita la gestió i disminueix la burocràcia, a banda que pot servir per ajudar altres espècies de caça menor objecte de ser depredades.

Temporada de Cria

La perdiu ha criat en moltes contrades millor que la temporada anterior, així i tot les poblacions de perdiu salvatge en moltes zones agrícoles no acaben de recuperar unes densitats acceptables per a la majoria de caçadors. L’origen d’aquest problema és variat però en un gran percentatge cal trobar la raó a la manca d’hàbitat, o la pèrdua de qualitat del mateix (tot tipus de pesticides, manca de marges, cereals de cicle curt… Altres causes secundàries són un excés de predació i alliberament sense garanties genèticosanitaries.

La perdiu xerrà es manté estable, després que el 2017 fos el millor any de cria des de 1994. Aquest any tenim la diferència que a Girona i Barcelona ha criat lleugerament millor que a Lleida, com a regla general (la qual cosa trenca la tònica dels censos anteriors).

El conill, en aquelles zones on encara hi ha una població autòctona, cria bé, tot i que les malalties com la mixomatosi i les diferents cepes de pneumònia hemorràgica vírica fan recular les seves poblacions. En aquest sentit, tal com passa amb la perdiu, el més recomanable és provar de recuperar les poblacions autòctones, en comptes de basar l’aprofitament en alliberaments i repoblacions que poden introduir noves genètiques, i noves cepes de les malalties dalt esmentades, a banda de l’estrès que es causa als subjectes al repoblar (amb una baixada eventual de defenses) i l’alt índex de predació perquè no coneix les zones de refugi o no té desenvolupades les característiques pròpies de fugida davant perills/predació eventuals.

La llebre fa uns anys que continua un procés progressiu de recuperació. La primera tirada d’ànecs (principalment collverds i xarxets, però també roncadors i cullerots, entre altres) a les zones humides del litoral català és qualificada de bona, i en algunes Àrees s’han superat els números dels darrers anys. El tudó continua la seva expansió, tot i que cal destacar que ha canviat de tendència. Les zones tradicionalment típiques de mitja i baixa muntanya (p.ex. serralades litoral i prelitoral) cada vegada tenen menys tudó, mentre que les zones de conreu de la Plana (Lleida, Osona, Tarragona…) concentren la majoria d’efectius. Cal esperar l’època d’aglà, però pel que hem vist les últimes temporades no suposa un augment notable de les seves poblacions, i en moltes contrades l’arribada de nous contingents del centre i nord d’Europa és poc perceptible.

En relació a les migratòries encara és aviat per parlar-ne perquè cal veure si el fred, els vents i la pluja acompanyen. En qualsevol cas, i pel que fa a la becada, la temporada sembla que ha estat bona al nord d’Europa.

Dies HÀBILS per a la caça menor:

En les zones lliures només seran hàbils els diumenges i festius no locals. En el cas de la falconeria (pràctica que guanya cada any adeptes) s’afegeixen els dijous i els dissabtes. En aquests terrenys és prohibida la caça de la perdiu xerra.

En les Àrees Privades i Locals de Caça (vedats) els dies hàbils són aquells que prevegi el Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC), tenint en compte que la perdiu xerra només es pot caçar UN sol dia a la setmana (i cal que estigui indicat al PTGC), mentre que la guineu es pot caçar cada dia.

Alliberaments i repoblacions amb espècies cinegètiques:

Per demanar alliberament i repoblacions actualment cal fer-ho en 4 passos:

1. Al PTGC (demanar-ho, cada 4 anys)

2. Als Serveis territorials (Tècnics)

3. Al Cos d’Agents Rurals

4. Al web d’estadístiques de la Direcció general competent en caça.

Per efectuar alliberaments i repoblacions amb espècies cinegètiques de caça menor dins d’àrees privades o locals de caça, cal disposar d’autorització del servei territorial corresponent. La sol•licitud d’autorització s’ha de presentar amb una antelació mínima de 20 dies a la data prevista per efectuar la repoblació o l’alliberament. Queden exceptuats de l’obligació de disposar d’autorització els alliberaments efectuats per a l’ensinistrament en la falconeria.

Les repoblacions i els alliberaments autoritzats s’han de comunicar al cos d’Agents Rurals amb una antelació mínima de 48 hores mitjançant el formulari web de comunicacions de repoblacions i alliberaments del departament competent en matèria de caça; cal especificar-hi el terreny cinegètic, el lloc, la data i l’hora de trobada i les espècies a repoblar i/o alliberar.

El nombre total d’exemplars d’espècies a alliberar o repoblar durant el conjunt de la temporada no pot superar la quantitat total que figuri al pla tècnic de gestió cinegètica de l’àrea privada o local de caça vigent.

Durant els mesos d’abril i juny de 2018, les àrees privades i locals de caça han de comunicar a la direcció general del departament competent en matèria de caça el nombre d’exemplars capturats i els repoblats i/o alliberats en l’àrea de caça durant la temporada 2017/2018, mitjançant el formulari web d’estadístiques del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Restriccions

● No es pot dur a terme l’exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2017-2018 en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l’1 de gener de 2016. El detall de les zones afectades per aquests incendis es pot consultar a les bases cartogràfiques dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Tampoc no es podrà dur a terme l’exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d’aquestes àrees incendiades. Tampoc no es pot caçar amb Pla Alfa 3 activat.

● En els terrenys cinegètics d’aprofitament comú, el nombre màxim de captures del conjunt de llebre, perdiu roja i becada és de 2 per caçador/a i dia.

● No es pot dur a terme l’exercici de la caça menor i d’ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi el terra.

● No es pot dur a terme l’exercici de la caça en els LLIURES que es trobin a l’interior dels espais protegits. Excepcionalment, es pot demanar un permís excepcional per danys.

●  No és permesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) en espera o aguait entre la posta i la sortida del sol. El nombre màxim de captures de becada és de tres exemplars per caçador/a i dia. Amb la finalitat d’obtenir la informació necessària per a una gestió correcta de la caça de la becada, voluntàriament, els caçadors especialistes de becada col•laboraran individualment o mitjançant la societat de caçadors a què pertanyin emplenant un full de captures diàries. Aquest full serà proporcionat per la Direcció General competent i les captures s’hi hauran d’anotar un cop cobrades. En finalitzar el període hàbil de caça de la becada, el full de captures diàries s’haurà de retornar a la Direcció General de Forests.

●  El nombre màxim de captures de perdiu xerra és de dos exemplars per caçador/a i dia. El full de captures diàries en aquest cas és obligatori. En les RNC i ZCC es poden establir mesures més restrictives. Cal recordar que Catalunya és l’única comunitat autònoma on encara es pot caçar i per això cal fer un seguiment de les espècies afectades.

● El nombre màxim de captures de tórtora (Streptopelia turtur) és de vuit exemplars per caçador/a i dia, i el de guatlla (Coturnix coturnix) és de vint exemplars per caçador/a i dia.

● No és permesa la repoblació i l’alliberament d’espècies exòtiques invasores, especialment de la guatlla japonesa, ni de cap híbrid, ni del faisà. Només es permetrà l’alliberament de faisans en aquelles zones on s’hagi autoritzat abans de l’entrada en vigor de la Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i Biodiversitat.

Es recomana l’ús de roba de color llampant en caçar dins de bosc (becada, conill, llebre, tord, tudó etc). Recordem que aquest any és obligatori dur una armilla (o similar, que cobreixi el tors) i no és suficient amb una gorra taronja en totes les BATUDES de caça major (no només el senglar).

 

Els Departaments de Comunicació de les Federacions de Caça uneixen esforços per defensar l’activitat

15 gener, 2018

RFEC – Madrid – 11/01/2018

Aquest dimecres passat va tenir lloc a Madrid, a la seu de la Real Federación Española de Caza, una jornada de treball entre els diferents departaments de Comunicació de les Federacions de Caça autonòmiques.

L’objectiu d’aquesta trobada va estar intercanviar impressions per a una estratègia comuna de comunicació federativa, unificar criteris d’actuació i establir una ajuda recíproca entre els responsables de Premsa i Comunicació per a la difusió d’informacions que afecten les Federacions i a l’activitat cinegètica.

A la reunió Alberto Chaves, periodista especialista en Comunicació Corporativa, va intervenir donant als presents pautes per difondre més eficaçment el missatge de la nostra activitat fora del sector cinegètic, gestionar crisis de comunicació i accedir als mitjans generalistes.

La jornada va servir per començar a establir les bases d’un treball conjunt entre Federacions de Caça, fomentant una comunicació interna entre departaments de Premsa i Comunicació que permeti fer més visible la tasca federativa a favor de la caça i els caçadors, reforçar la imatge de l’activitat cinegètica, difonent una imatge pública positiva d’aquesta, ressaltar el pes específic federatiu dins el sector, estudiar possibles iniciatives per contrarestar els conceptes tergiversats i / o erronis que transmeten els grups “anticaza” en mitjans de comunicació, i destacar la unió entre federacions i altres associacions per lluitar de manera conjunta en defensa de la caça.

El president de la Federació nacional, Ángel López Maraver, va destacar la importància “de treballar coordinats en la defensa de la caça, ja que la RFEC no deixa de ser la suma de totes les Federacions Autonòmiques i hem d’avançar units en la difusió d’una imatge favorable de la caça que mostri els seus valors i defensi els caçadors“.

SI SOU SERVITS: Desamor a les verdures

12 gener, 2018

Per Francesc Murgadas / AMIC – Redacció 12/01/2018

No criticaré als pagesos tecnificats. Tenen el mateix dret a buscar una vida més planera, tranquil•la i productiva que els directors de fons d’inversions. Però no em puc estar de pensar en la diferència entre els raves d’algun pagès del mercat de Vilafranca i les pilotes de golf granatoses i de mida homogènia que em criden des dels expositors del supermercat de torn.

Només heu d’entrar a l’inefable Google i buscar un vídeo amb els items cosecha i rábanos. Veureu com en uns immensos hivernacles i per damunt d’una terra flonja i gens trepitjada, una màquina pentina el terra arrencant-hi els raves, girant-los cap per avall i fent-los avançar per unes guies que els acumulen en un punt on, periòdicament, la màquina fa i lliga els pertinents manats que, ara sí, operaris humans van posant diligentment en capses. Uns raves que intueixo plantats per una altra màquina que els distribuí amb precisió mil•limètrica per facilitar la collita, i regats per uns núvols fets aspersors que, amb puntualitat britànica els donaven la quantitat justa d’aigua pel creixement. Uns raves, per tant, als que el pagès –o hauríem de dir productor?– no ha dedicat ni un minut ni un pensament. Que han crescut en el més terrorífic desamor. La qual cosa no significa que no siguin bons.

En aquests temps de coexistència –no sempre pacífica i harmònica- entre pols oposats, aquest rave podria exemplificar els que s’enfronten en agricultura i, si agafem el rave per les fulles, en alimentació. Perquè, si alguna cosa diferencia aquesta agricultura industrialitzada (no tinc cap por a emprar el terme) de la més emocional que intenta mantenir el producte tradicional, és l’amor.

Feu una prova. Si aconseguiu uns quants raves de Km0, conreu ecològic o, simplement, d’hort de pagès tradicional, renteu-los, entalleu-los en creu i deixeu-los en aigua perquè s’obrin. Escorreguts, dueu-los a taula. Poseu-hi una mica de mantega i uns grans de sal pel damunt i… a la boca. Mastegueu amb els ulls tancats. Segur que notareu la diferència. L’amor.

El caçador no sempre té la culpa.

Eduard Melero – Solsona – 11/01/2018

El caçador no sempre té la culpa.

Darrerament ha aparegut als diaris comarcals una sol·licitud per part d’agrupacions animalistes, de “més transparència” referent als accidents de caça i de “molta restricció” de la caça per ser una activitat insegura que posa en perill als boletaires, excursionistes, motoristes, etc…

Novament el caçador serveix de boc expiatori de tots els mals del bosc i es troba exposat en la plaça pública com a “villano” de la societat.  Abans d’entrar en el fons de la qüestió, voldria en primer lloc rebatre alguns dels arguments utilitzats:

 1. Existiria una certa opacitat pel que fa als accidents mortals o no relatius a l’exercici de la caça.

2. Els caçadors exposen a un “elevat risc” la resta de gent que passeja pel bosc.

3. La caça és una activitat que mostra la part dolenta de la naturalesa humana pel fet que es maten animals.

Respecte als accidents de caça, s’ha de recordar dues dades fonamentals:

  • la seguretat sempre és la primera preocupació dels caçadors. Les regles es recorden en cada cacera, els participants de batudes han d’anar vestits amb colors molt vius obligatòriament, i els participants es comuniquen per ràdio per anunciar els seus moviments.
  • La pertinença a una Societat de caça o bé a la Federació de caça, implica obligatòriament la contractació d’una assegurança especifica. 

Així que tots els accidents són declarats, tant a les societats i federacions, com a les asseguradores, com a les autoritats.

L’últim anàlisi estadístic del Gobierno de España sobre accidents de caça es va fer fa uns anys i sobre un període de 5 anys, van ocórrer a Espanya, una mitjana d’uns 40 accidents mortals i 2500 ferits anualment. D’aquests 40 accidents mortals, un 50% fou per bala, i d’aquesta meitat el 60% van ser tirs dels mateixos caçadors a ells mateixos. L’altre 50% d’accidents mortals són infarts, accidents amb cotxes i caigudes durant les caceres. Si parem un moment a comparar aquestes dades amb els accidents de carretera per col·lisió amb animals, les dades de la DGT pel 2012 a Espanya ens mostren 3100 accidents amb animals, 484 dels quals amb víctimes, incloses 4 persones mortes i 637 ferides.

És doncs molt més probable que un ciutadà pateixi un accident mortal de cotxe amb un animal, a què rebi un tret accidental durant una cacera. Considerant també que el 62% dels animals implicats en accidents de carretera són animals salvatges (senglar 33%, cabirol 18%), hem de reflexionar sobre la situació en la qual ens trobaríem sense els caçadors:  traiem la caça del nostre ecosistema i demà tindrem el doble o triple d’accidents en carreteres. 

 

Amb un cost societari considerable; l’any 2011 a Catalunya, els accidents de trànsit amb animals a les carreteres han representat un cost de 27 milions d’euros (Minuartia, 2016) i cada any va creixent.

Els accidents de caceres, com tots els altres, són drames humans. I els primers interessats a arribar a 0 accidents son els mateixos caçadors, però desgraciadament aquests passen. Com en qualsevol activitat esportiva o a l’aire lliure que comporti un cert nivell de risc:

  • cada any es moren entre 20 i 30 persones que practiquen muntanyisme.
  • i entre 50 i 60 que practiquen ciclisme. 

Estaríem, però, molt lluny de la realitat, en defendre que la caça és una activitat particularment perillosa pels mateixos caçadors o per la resta d’usuaris del bosc.

Hem de pensar també que el 93% del territori de Catalunya és coto de caça (zones autoritzades on es pot caçar), i que només es poden caçar uns quants dies a la setmana, diferents segons la zona. Vol dir que un dia donat, només un percentatge molt petit del territori de cada comarca, està ocupat per les batudes dels caçadors. Llavors es senyalitzen els camins per justament advertir la resta d’usuaris i que puguin anar a gaudir de la seva passejada en una altra zona mentre duri la cacera. També hem de pensar que una finca esdevé coto de caça per voluntat pròpia i expressada dels propietaris de totes aquestes finques.

Per què? Perquè fem un servei públic: Regulem les sobrepoblacions d’animals que posen problemes als camps, als horts, als camins, a les carreteres. La tendència natural del creixement de les poblacions de senglars és important i malgrat els animals que són caçats, aquests augmenten any rere any, i amb ells, els seus problemes associats de danys als cultius i accidents de trànsit.

Els animalistes aprofiten els mitjans per difondre la idea que els caçadors en lloc de ser partícips del equilibri natural del territori, en són un element distorsionador, dolent, i que sense la caça, la natura estaria en millor situació. Mirant més enllà d’aquestes organitzacions molt militants, i que legítimament defensen la seva visió, existeix un consens generalitzat dels científics i tècnics gestors del medi ambient a Catalunya que la realitat és exactament el contrari d’aquestes afirmacions. El grup català amb més prestigi en temes de medi ambient i biodiversitat, CONSERVACIÓ.cat, ha proposat un Pla d’Acció per a la conservació del patrimoni natural de Catalunya, en la que la caça simplement no apareix com a problema ni social ni ambiental. Més bé al contrari: les sobrepoblacions d’ungulats (senglars, cabirols i cérvols) generen grans problemes: danys als cultius que poden ser molt importats, accidents de carreteres, malalties vàries quan les densitats d’animals són massa altes, etc.

I sense els caçadors no podríem controlar aquestes poblacions d’animals sense recórrer a matances massives d’animals per part de l’administració (situació que passa en altres països: muflons a França, conills i lloros a Austràlia, …).

La biodiversitat a Catalunya té problemes ambientals greus molt més importants i que no tenen res a veure amb la caça: nitrificació de les aigües, compactació dels sols, desaparició dels ocells comuns i petits mamífers, plagues forestals, espècies invasores, etc. Amb aquests problemes es focalitzen els esforços dels ecologistes i científics avui dia.

El caçador però és una diana fàcil, comparat amb aquests altres problemes que tenen causes múltiples i solucions complexes, però que són ells dels que realment ens hauríem de preocupar de cara al futur del medi natural a Catalunya.

1a prova de gossos de rastre del senglar a Bàscara

10 gener, 2018

Redacció – Cardona – 10/01/2018

El municipi de Bàscara (Alt Empordà) acollirà enguany la 1a prova de gossos de rastre del senglar amb la modalitat duo.

Les proves se celebraran ens dies 31 de març i 1 d’abril.

Dissabte Dia 31

Celia Bartes – Grifó Blau de Gascunya

Franck Fantino – Porcellana

Pascal Bouthier – Gran Griffon Vendéen

Fons Coll – Gran Gascon Saintongeois

Diumenge Dia 1

Lydie Monteil – Gran Griffon Vendéen

Antonio Cubero – Gossos del país

Francesc Dachs – Griffon Nivernais

Roland Dezzani – Porcellana

És possible tallar camins per efectuar una batuda de caça?

20 desembre, 2017

Redacció – Servei d’Activitats Cinegètiques (DARP) Generalitat de Catalunya 20/12/2017

És possible tallar camins per efectuar una batuda de caça? Quin és el procediment que hauria d’utilitzar el caçador per a poder-ho fer?

Alhora de tallar un camí d’ús públic cal una autorització de l’autoritat municipal i cal senyalitzar-ho adequadament.

 –      En virtut de les facultats atorgades pels articles 4, 25d) i 84 de la Llei 7/1985, de 2 d’Abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, els ajuntaments poden dictar ordenances en les quals limitin usos, com l’exemple que adjunto:

 Altres usos i aprofitaments.

La realització d’altres usos o aprofitaments dels camins rurals públics, a més a més del dret a transitar per ells, sols serà possible sempre que siguin compatibles amb la circulació o trànsit i no limitin la seva seguretat o comoditat.

Només excepcionalment, l’Ajuntament permetrà ocupacions temporals o indefinides quan resultin imprescindibles per a treballs, obres o serveis que no permetin altra solució alternativa, o que en cas de no fer-se, impliqui algun risc per a persones o bens, i prèvia llicència, autorització o concessió atorgada a l’efecte per l’ajuntament. 

Senyal avís de batuda

–      Així mateix, la resolució de vedes disposa en el l’article 8.1: 

8.1 Quan a la senyalització de les batudes de caça major, el/la cap de colla ha de coordinar la col·locació, als camins i pistes forestals que accedeixin a la zona de batuda, de senyals visibles per avisar de la seva realització, que seran cartells de xapa metàl·lica o de qualsevol altre material que sigui resistent a les inclemències atmosfèriques, i amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex 1 d’aquesta resolució. S’han de col·locar abans de l’inici de la batuda i es retiraran com a màxim 12 hores després de finalitzar-la. Per a la correcta aplicació d’aquesta mesura, s’entén per camins i pistes forestals les definicions establertes a l‘article 2.2 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Cartell informatiu

Tanmateix, quan sigui necessari col·locar parades en camins d’ús públic, s’ha de disposar de l’autorització expressa de l’Ajuntament, amb les condicions que s’escaiguin, i col·locar un altre cartell informatiu amb les característiques i símbols que s’especifiquen a l’annex 2, que inclourà còpia de l’autorització. També caldrà instal·lar un sistema prou visible que travessi el camí de banda a banda per tal que dificulti o impedeixi l’accés de persones i/o vehicles.

Els cartells amb les característiques i símbols aprovats durant la temporada 2013-2014, també podran fer-se servir durant la temporada 2017-2018.

 

Per tant,  els ajuntaments tenen la capacitat de, a proposta dels caçadors, tancar els amis d’ús públic per raons de seguretat i d’interès públic (disminuir risc d’accident o de malalties, disminuir, danys, etc.

En determinats indrets, en camins privats, el propietari, si tanca l’accés general i no hi ha accés públic, també pot limitar el seu ús durant una batuda. Però han de ser camins que no tinguin “servidumbre” de pas.

Respostes a la campanya #LaCaçatambéVota

19 desembre, 2017

Redacció – Cardona – 19/12/2017

Amb motiu de la celebració de les properes eleccions del 21-D  la Federació Catalana de Caça ha iniciat una campanya informativa amb la voluntat de fer visible als responsables polítics dels diferents partits que hi ha un col·lectiu de més de 70.000 persones a Catalunya que practica la caça en qualsevol de les seves modalitats i la tradició dels ocells de cant.

En aquest sentit, s’han posat en contacte amb els diferents partits amb representació al Parlament de Catalunya preguntant-los com contemplen l’activitat cinegètica als seus programes electorals i sol·licitant que es posicionin clarament respecte la caça formulant diverses preguntes d’interès vinculades amb el present i futur de la caça. 

La campanya ha utilitzat els següents hastags #LaCaçaTambéVota #LaCazaTambiénVota i les respostes obtingudes fins el dia 19/12/2017 han estat les següents (CUP, Ciutadans i Junts x Catalunya no han contestat):

 Benvolgut president,
agraïm la tramesa de la seva petició i li fem avinent les propostes d’Esquerra Republicana que fan referència a l’activitat cinegètica del nostre País.

El canvi de mentalitat a la societat catalana ha anat deixant en segon pla a l’activitat cinegètica. Els recursos humans, materials i econòmics dedicats per les administracions a l’àmbit cinegètic i piscícola i en el seu control s’han anat reduint progressivament les darreres dècades. Aquests mesos que hem tingut la oportunitat d’encapçalar la competència cinegètica a Govern, hem establert espais de comunicació constants amb col·lectius de caçadors i les seves entitats representatives, per tal d’abordar aquests temes conjuntament.

Esquerra Republicana, molt present en centenars de governs locals de Catalunya, amb presència d’alcaldes i alcaldesses molts pròxims al territori i la seva gent, considera la caça una activitat tradicional que s’ha desenvolupat a Catalunya des de temps remots, és una activitat molt lligada al país i cal contemplar qui la practiqueu com agents que interveniu directament en el territori, i per tant una col·lectiu a tenir en compte.

És palès que hi ha hagut una creixent concentració de la població de Catalunya en zones urbanes i per tant una certa desconnexió cap els temes més rurals, i en especial l’activitat cinegètica. Cal explicar obertament que la caça és una activitat que es desenvolupa en la totalitat dels municipis de Catalunya i que hi ha funcions que la població a hores d’ara desconeix, com és la col·laboració de les societats de caçadors amb els pagesos i ramaders, i també en la gestió d’ecosistemes en determinades zones d’especial interès.

Els danys produïts per la fauna cinegètica és una qüestió que preocupa de manera creixent tant a caçadors, com pagesos i ramaders i també a l’administració. Per això des de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s’ha elaborat un Pla de prevenció de danys amb accions detallades per el 2017 i 2018, que és la primera vegada que es fa amb tanta determinació. El pla té caràcter interdepartamental, doncs també és d’especial preocupació els riscos sanitaris i l’afectació als accidents de transit. La col·laboració amb els caçadors per el desplegament d’aquest pla ha de ser molt estreta, i de fet s’han determinat alguns plans pilots en les zones més conflictives per danys, en els que els caçadors hi teniu un paper rellevant.

Esquerra Republicana hem iniciat amb aquests mesos a Govern els treballs previs per a l’elaboració d’una llei de caça per Catalunya. Hem realitzat dues trobades obertes a tots els col·lectius, i en especial als caçadors d’arreu del país, per tal que construïm conjuntament una llei que sigui adequada als temps que vivim, que afronti la problemàtica de l’envelliment del col·lectiu de caçadors, de les funcions que feu en la gestió del territori i les poblacions de fauna salvatge, que sigui innovadora a nivell de gestió de les àrees de caça tant públiques com privades, i que reconegui la figura del caçador com un agents més de la societat actual, que interacciona amb la resta de persones que gaudeixen del medi natural.

Aquesta llei ha d’englobar tots els col·lectius de les diferents pràctiques  cinegètiques d’acord amb una clara sostenibilitat del medi i l’estima que de ben segur tots plegats demostreu per la fauna salvatge del nostre país.

19 de desembre de 2017

Eduard López

Vicesecretari General d’Acció Política Esquerra Republicana

 

 Regulació de la caça:

L'activitat cinegètica provoca –especialment “l’esportiva”– perjudicis sobre les poblacions de fauna salvatge i en els altres usuaris del medi natural, els no caçadors, que són la immensa majoria de la societat. Cal avançar cap a una regulació més restrictiva de la caça, el control ètic de les espècies cinegètiques i acabar amb la xifra escandalosa que ens diu que el 70% dels gossos abandonats a les gosseres de Catalunya provenen del sector de la caça.

Protegir els drets de les persones no caçadores vers els privilegis d’uns pocs, que van en contra del bé comú, que és gaudir de la natura, ja sigui com a excursionistes, ciclistes, boletaires, etc. Proposem:

* Promoure una llei per regular la caça a Catalunya que comporti un control estricte i restringit de les modalitats de caça, prioritzant la protecció animal i la seguretat de les persones, i que reguli especialment la tinença de gossos per a la caça.

* Prohibir i controlar el “plumbisme” (munició amb plom) al medi natural.

 

La caça, la pesca esportiva i les tradicions ocellaires no només tenen una important presència a les nostres tradicions més arrelades, cosa que ho demostra la riquesa gastronòmica del nostre país, sinó que presenten activitats que ajuden a fer valdre el potencial econòmic del territori d'una manera sostenible, a evitar la seva desertització demogràfica, i ben gestionades són una activitat esportiva. Crec que existeix una manca de coneixement en el món urbà de quina és la realitat del món cinegètic.

Seguint amb la resposta anterior, és evident que el bosc quan es deixa sense cap explotació s'omple de materials que són el combustible per fer més perillosos i de difícil control els incendis forestals. La idea d'una natura sense cap gestió humana és irreal i no té en compte que, tot i que Catalunya és un dels territoris amb més espai declarat com a bosc, en la seva majoria són zones forestals amb una presència humana molt antiga. Jo crec que hem de donar a conèixer quina és la realitat de les zones naturals de Catalunya i evitar caure en el parany ultra proteccionista que en lloc de protegir degrada el territori que vol preservar.
 
 La superpoblació de certes espècies és el resultat per un costat de la desaparició dels seus depredadors naturals. És evident que en certes circumstàncies, les autoritats públiques demanen ajut als ciutadans per ser ajudades davant de situacions on els mitjans propis de l'administració són insuficients. En aquests casos, el criteri general és que qui demana ajuda assumeixi els costos. Caldria diferenciar situacions puntuals d'emergència amb la modulació dels períodes de veda, perquè crec que són situacions diferents.
 
 És una llàstima que Catalunya no hagi començat a fer una llei pròpia de caça fins fa pocs mesos, malgrat tenir-ne competències exclusives, i que per això hem de mantenir la Llei estatal 1/1970, que té ja mig segle i es troba molt desfasada atès el grau d'urbanització del nostre territori. Seria raonable continuar amb la seva tramitació i treballarem en aquest sentit.
 
 Hi ha una exageració dels efectes negatius sobre la qualitat de vida dels animals de la seva vida en captivitat en relació als humans. Això afecta els zoològics, als circs amb animals i també a les persones que capturen i tenen espècies que viuen en estat de naturalesa. Jo crec que una cosa és tenir cura de la qualitat de vida dels éssers vius no humans, i una altra molt diferent és eliminar totes les tradicions pròpies perquè no agraden a unes noves generacions a les quals no se'ls ha ensenyat el valor de què hem rebut de les generacions que ens han precedit. Segurament a Catalunya alguns han volgut ser molt més restrictius que el que marquen les normes comunes europees, que permeten unes quotes de captures si es garanteixen les poblacions en estat natural. Per això crec que, en principi, tenim marge per millorar la situació actual, tot mantenint un control de les poblacions d'ocells en estat natural.

 

Benvolgut President, 

M’adreço a vostè per fer-li arribar algunes reflexions sobre les qüestions que ens plantejaven en la seva carta en relació a les nostres propostes polítiques de cara a les eleccions del proper 21 de desembre al Parlament de Catalunya.

En primer lloc, agrair-li que es posi en contacte amb nosaltres en uns moments tan importants pel país, així com pel sector de la Caça de Catalunya. Aprofito per oferir la nostra plena col·laboració amb la Federació de Caça per tal de defensar els interessos del sector, des del Parlament de Catalunya, als propers anys. Per aquest motiu, agrairia que poguéssim mantenir una reunió, amb l’objectiu de presentar-nos i poder col·laborar activament.

Des del Partit dels Socialistes de Catalunya considerem que la caça, la pesca i la afició ocellària tenen molts anys de tradició, formen part de la nostra cultura i ajuden a gestionar la fauna de casa nostra. Per aquest motiu, cal treballar conjuntament amb la Federació de Caça, les Societats i les Administracions Públiques en la futura Llei de Caça i amb els diversos temes pendents. La deixadesa i incompliments dels darrers anys de la Generalitat ha provocat nombrosos perjudicis cap al sector, cap el territori i cap el control de la fauna.

Des de el PSC sempre hem defensat el desenvolupament rural de les nostres comarques amb propostes per evitar l’empobriment, l’envelliment i la despoblació de moltes zones que s’està produint des de 2010. Creiem en els caçadors i pescadors com a col·lectius que dinamitzen el territori i ajuden a mantenir l’ecosistema. Hem insistit en nombroses ocasions al Parlament en la necessitat d’adaptar a la societat actual la llei de caça conjuntament amb el sector.

Volem que totes les propostes i modificacions sorgeixin dels propis caçadors. Per això necessitem construir un grup de treball amb vosaltres i poder, entre altres assumptes, controlar els problemes de fauna salvatge i facilitar els tràmits i permisos per quan hi ha emergències cinegètiques.

Demanem més recursos i agilitat per poder gestionar les espècies cinegètiques. No podem seguir donant el poder a persones que no coneixen la realitat del territori i que únicament tenen com a argumentació la protecció de la fauna, fet que moltes vegades provoca el contrari.

En resum, reiterem la necessitat d’abordar conjuntament els diferents reptes que viu el sector en una trobada conjunta.

Rebi una salutació cordial,

Òscar Ordeig

Candidat del PSC per Lleida, Pirineu i Aran a les eleccions del Parlament de Catalunya

Segueixen els atacs als caçadors

14 desembre, 2017

Manel Camps – Lleida – 14/12/2017

La colla de caçadors Rosa de Reus va patir el passat cap de setmana un atac incívic mentre practicava una batuda de senglar a El Vilosell (Lleida). Després de la cacera a l’arribar al lloc on tenien aparcats els vehicles van trobar-se amb que algú havia tallat i punxat totes les rodes del tot terreny i remolc del gosser.

Foto Mayte Jimenez. Desperfectes cacera El Vilosell

D’un temps ençà estan succeint casos d’incivisme i vandalisme vers el col·lectiu caçador.

Uns fets que concorren massa sovint i que sembla que van en augment i vers els quals els caçadors se senten impotents i desprotegits.

La majoria d’aquests atacs són efectuats per persones que no els agrada la caça i alguns d’ells són membres d’associacions animalistes també batejades pel propi col·lectiu caçador com a “ecoterroristes”.

A banda dels danys materials que suposa atacs incívics com els que s’han viscut darrerament, també és important anomenar altres danys colaterals que se’n deriven, com poden ser les pèrdues econòmiques en les collites afectades per les sobrepoblacions d’algunes espècies o l’augment d’accidents de trànsit provocats per animals salvatges que no han estat caçats o bé, els danys psicològics que poden patir els practicants de la caça al prohibir-los exercir la seva afició,… o d’altres.

Foto de Jordi Pons. Desperfectes cacera St. Llorenç Savall

Davant d’aquestes situacions, cal mantenir molt la calma, aguantar bé la pressió i els insults amb serenor i DENUNCIAR als Mossos d’Esquadra el més aviat possible els fets.

Tot i així, els caçadors reclamen que la justícia sigui exemplar en aquests casos i que els polítics donin missatges a la societat civil en pro a la caça divulgant la funció ecològica i necessària que realitza el col·lectiu caçador al territori. Tanmateix les federacions de caça i la premsa especialitzada segueixen treballant per revertir aquesta situació.

Exemple d’un acosament a un caçador francès.

https://videos-de-chasse.fr/un-groupe-de-20-individus-attaque-un-chasseur/

Ja està disponible La Geneta digital.

1 desembre, 2017

Redacció – Cardona – 01/12/2017

Veu la llum el primer número en versió digital de la tradicional revista federativa La Geneta.

Tal i com es va acordar a l’Assemblea General de la Federació Catalana de Caça, s’ha substituït la versió en paper de la tradicional Geneta per una versió en format digital. La idea és que el butlletí electrònic es publiqui cada 3 mesos amb l’objectiu de mantenir un canal d’informació més periòdic i dinàmic amb els federats, on s’inclouran les diferents notícies d’interès i activitats tant de la Catalana com de les diferents Representacions Territorials. L’edició digital permet, a més, incloure enllaços a contingut multimèdia que enriqueixen encara més el contingut. 
 
Podeu llegir-la al següent enllaç: