Arxiu de la categoria: Noticies

Comentaris sobre la nova “ordre” de vedes.

11 octubre, 2018

Àlex Cuadros i Andreu – Barcelona – 12/10/2018

Comentaris sobre la nova “ordre” de vedes.

RESOLUCIÓ ARP/663/2018, de 4 d’abril, per la qual es fixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2018-2019 en tot el territori de Catalunya (Resolució de 4 d’abril, publicada al BOE núm. 85, de 7 d’abril).

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural publica anualment una norma en la qual es fixen els períodes hàbils de caça a tot el territori de Catalunya i les vedes especials que s’estableixen per a cada temporada. Les vedes són els períodes en què està prohibida la caça.

Aquesta norma indica les espècies que poden ser objecte de caça i aquelles que, per les seves especials condicions i estat de població, són considerades temporalment vedades.

La previsió d’espècies que cada any es poden caçar de l’annex 1 de l’Ordre de 1999, queden reflectides en aquest acte administratiu, prèvia valoració de la viabilitat i la tendència poblacional d’aquestes, tot tenint en compte l’efecte de la pressió cinegètica i amenaces que puguin sorgir de caràcter biològic i/o sanitari.

Es mantenen les espècies que es podien caçar durant la temporada 2017-2018

ja que es mantenen els mateixos índex poblacionals, amb tendències d’estabilitat i d’increment en funció de l’espècie. És important destacar l’evolució i l’expansió favorables de les set espècies d’ungulats salvatges (porc senglar, isard, cabra salvatge, cabirol, cérvol, daina i mufló), com a conseqüència de l’adaptació de les poblacions d’aquestes espècies als hàbitats i ecosistemes presents al territori, que estan afavorint una bona reproducció i cria d’aquesta fauna salvatge cinegètica present a Catalunya. Cal destacar per aquesta temporada dues malalties que trobem a prop i amb forta expansió: la peste porcina africana, a centre-europa i la mixomatosi en llebre ibèrica a la resta de la península (de moment centre i sud).

Pel que fa als períodes hàbils de caça menor es fixen i regulen de forma general d’acord amb la fenologia de les diferents espècies. En concret per les espècies d’ocells, s’eviten els períodes de nidificació, reproducció i criança, que a Catalunya, degut a la situació geogràfica i orografia típiques, es dóna durant els mesos de primavera i començaments d’estiu. Per tant el període hàbil de les espècies de caça menor es redueix als mesos de tardor i hivern (des del segon diumenge d’octubre al primer diumenge de febrer), i s’adeqüen posteriorment el nombre de dies d’acord amb les abundàncies de cada espècie per tal de regular la pressió cinegètica adequada.

Pel que fa a la propera temporada 2018-2019 trobem:

1.- CAÇA MENOR

Ja ha acabat la mitja veda. El tudó es manté estable o a l’alça, segons la demarcació, la guatlla i la tórtora es mantenen estables, amb números més baixos que fa 15-20 anys. Altres espècies: coloms, estornell negre, garsa, gavina riallera, gavià de potes grogues i guineu, segueixen estables. Recordem que per la tórtora turca cal una autorització excepcional.

El mes d’octubre és en el que s’obren la gran majoria d’espècies, entre les que destaquem la perdiu roja, el conill i la llebre. Cal parar atenció en que aquest any s’obre el dia 14 d’octubre, essent el dia 12 (divendres) NO HÀBIL .

Parem atenció a que en les zones lliures, el dijous ha desaparegut, essent els dies hàbils els diumenges i festius NO locals (falconeria també són hàbils dijous i dissabtes), i que el cupo és de dues peces pel conjunt de llebre, perdiu i becada.

També es manté per aquesta temporada el període hàbil de caça per a la guineu, que s’amplia respecte al període general per a les espècies de caça menor (concretament durant tot el mes de setembre, tot el mes de febrer i fins l’últim diumenge de març), amb la finalitat de promoure i facilitar la caça d’aquesta abundant i generalista espècie, fent-lo coincidir amb el període hàbil del porc senglar i poder-la caçar durant les batudes tradicionals de porc senglar que s’organitzen arreu de Catalunya. Amb aquesta proposta es vol continuar fomentant el control de les abundants poblacions de porc senglar i alhora obrir la possibilitat de fer-lo coincidir amb l’aprofitament de la guineu.

Així mateix, es manté el període per caçar la fotja i els tudons en passos tradicionals i des de llocs fixos a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, tal i com es fa a altres llocs de la Península (Etxalar, Navarra, en el cas dels tudons) i França. Concretament els tudons es poden caçar fins al 30 de novembre en determinades APC (Àrees Privades de Caça) motivat pels abundants danys que generen a la província, en especial al Camp de Tarragona.

Dates d’interès: la caça menor acaba el diumenge 3 de febrer, però la perdiu roja acaba el dia 6 de gener de 2019. Altres espècies de caça molt minoritària, amb dates que cal conèixer són la xerra que acaba el 23 de desembre de 2018, la fotja el 24 de febrer (bàsicament al Delta de l’Ebre) i la fredeluga el 20 de gener. A les Terres de l’Ebre la caça de l’ànec coll-verd i el becadell comú acaba el primer diumenge de març (dia 3). A determinades comarques de Lleida (Garrigues, el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell) el conill acaba el dia 21 d’abril de 2019.

PREVISIONS TEMPORADA DE CAÇA MENOR 2018-2019

La perdiu roja ha criat bé com a regla general, després d’uns anys dolents, ajudada per les pluges a la primavera, i sobretot, a l’estiu, que ha fet disminuir les conseqüències negatives de determinats productes químics (abús de pesticides, herbicides, insecticides,…) i augmentar la cobertura vegetal (refugi i menjar, tant vegetal com insectes). Com sempre hem dit una millora del seu habitat ajuda a recuperar les seves poblacions.

La perdiu xerra, en canvi, no li ha anat tant bé (amb algunes excepcions) doncs les nevades tardanes a primavera van fer retardar la cria i les pedregades/calamarsades han fet perdre moltes primeres pollicades.

El conill també va criar força bé en zones on ha estat absent aquests últims anys, tot i així a finals de setembre s’ha vist un nou rebrot de la mixomatosi que pot fer perillar aquest augment controlat.

La llebre continua la seva recuperació des de fa uns anys, tot i que es manté estable dins d’aquesta tendència a l’alça.

La previsió per les migratòries és bona, també degut a la pluja i, en el cas dels túrdids, a les bones produccions de raïm i a la recuperació de l’olivera. Pel que fa als anàtids i limícoles (becadell, becada) la previsió també és bona, s’espera que comenci a entrar el fred durant aquest mes d’octubre (per tant, amb els primers migradors) i que es quedin degut a que tant boscos com llacunes tenen un estat òptim per a passar l’hivern.

2.- CAÇA MAJOR

El períodes hàbils de caça major es regulen segons la fenologia i biologia de cada espècie d’ungulat, per la possibilitat d’accés al medi per part dels caçadors, pels cicles naturals de creixement de les banyes (cèrvids) i per la modalitat de caça (batuda i acostament).

Senglar, mufló, daina i cabirol van començar a caçar-se en batuda a partir del dia 2 de setembre. Atenció, doncs el cabirol acaba l’últim diumenge d’octubre (dia 28) en comptes de novembre, donat que els mascles més vells ja perden la banya.

El cérvol a partir del dia 14 d’octubre ja es poden caçar també en batuda, i ambdós sexes.

Les espècies d’alta muntanya, cabra salvatge i isard, comencen també el segon diumenge d’octubre, dia 14. Recordem que només es poden caçar per acostament i que cal dur a sobre el precinte del DARP i el carnet de soci de l’APC (o passi de dia). Per aquestes espècies els dies hàbils són els que indiqui el corresponent Pla Tècnic de Gestió Cinegètica (PTGC), mentre que per totes les altres són tots els dies de la setmana.

Recordem que, per la caça major, en els terrenys lliures:

  1. Menors de 25 hectàrees, la caça està prohibida, com a regla general.
  2. En els majors de 25 hectàrees i fins a 200, també es prohibeix la caça major, excepte pels titulars de les APC (cotos) limítrofs, que poden caçar tots els dies.
  3. En els majors de 200 hectàrees només es pot caçar senglar, daina i mufló, NOMÉS els diumenges i festius.
  4. Es permet la caça de cérvol i cabirol en els lliures quan es facin per part de les APCs limítrofs, amb col·locació de parades puntuals (millor tancament de la zona a batre) i amb precintes.

D’altra banda a les zones lliures incloses en Espais Naturals de Protecció Especial (com podria ser terrenys inclosos en un Parc natural) i en reserves naturals de fauna salvatge (RNFS) la caça és prohibida, però es pot autoritzar prèvia sol·licitud als Serveis Territorials Corresponents.

ALTRES ASPECTES:

1.- Repoblacions i alliberaments: Recordem que des de l’any passat per fer qualsevol tipus de repoblació o alliberament cal:

  1. Estar autoritzat al PTGC corresponent
  2. Tenir l’autorització dels Serveis Territorials (SSTT) per fer la repoblació/alliberament. Aquesta s’ha de demanar amb una antelació mínima de 20 dies a la data prevista per repoblar/alliberar.
  3. Un cop es tingui l’autorització, cal comunicar amb una antelació mínima de 48 hores, mitjançant formulari web, especificant el terreny cinegètic, el lloc, data i hora de trobada i les espècies a repoblar i/o alliberar.
  4. Un cop acabada la temporada cal, a més comunicar el nombre d’exemplars capturats així com els repoblats i/o alliberats en l’àrea de caça, mitjançant el formulari web d’estadístiques del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Cal tenir en compte així mateix que la repoblació i alliberament de conill és prohibit a Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, amb algunes excepcions, com ara les translocacions dins de la mateixa àrea de caça, per la qual cosa cal demanar una autorització excepcional als SSTT.

També es prohibeix la repoblació a guatlla japonesa i els seus híbrids, i del faisà (aquest últim només es permet en zones on s’hagués repoblat abans del 2007).

2.- Els cupo de becada és de 3 en APC per caçador i dia, 2 en els lliures per caçador i dia. De perdiu xerra és de 2 per caçador i dia, prohibit en els lliures.

3.- Per la xerra, hi ha un carnet de captures obligatori, i per la becada voluntari, excepte en aquelles APC (cotos), RNC i ZCC (la gran majoria) que la seva normativa interna estableixi la obligatorietat del carnet becader.

4.- És prohibit encebar els senglars, tot i que es pot demanar autorització excepcional.

5.- Les àrees de caça menor i els intensius podran caçar el senglar i el cabirol sempre i quan el seu PTGC ho prevegi.

6.- S’autoritza la caça del porc vietnamita i els seus híbrids, per tractar-se d’una espècia exòtica invasora que cal eradicar del medi natural.

7.- Els precintes de cabirol aquest any han estat repartits, també, per les Federacions de Caça, Agrupacions i altres representants d’APCs. Caldrà tenir en compte aquest funcionament per les batudes i els acostaments de properes temporades.

8.- A les batudes de caça major es configura el Cap de Colla com a nou interlocutor amb l’Administració. Hi ha una nova placa per tancar els camins en el que hi ha un espai per col·locar l’autorització de l’Ajuntament. NOVETAT: És obligatòria, a més, l’armilla (o peça de roba similar) reflectant, no essent suficient la gorra.

9.- Recordar també que la recollida de cartutxos, incorpora la modificació per recollir-los “immediatament”.

Nota. La lectura del present resum és a títol merament informatiu, per tal de resoldre els vostres dubtes podeu consultar la RESOLUCIÓ ARP/663/2018, de 4 d’abril o bé enviar la consulta a  CINEGETICAT S.L cinegeticat@cinegeticat.cat

Masdenverge tanca amb nota la seva 11a Fira del Caçador

9 octubre, 2018

Eduard Roldán – Masdenverge – 09/10/2018

Més de cinquanta expositors, tant de la caça com d’altres sectors, i més de 4.000 persones, es van donar cita aquest cap de setmana a Masdenverge en el marc de la XI Fira del Caçador. Un programa atapeït d’activitats per a totes les edats va marca els dos dies que va durar la fira on, un any més, es va buscar la concòrdia entre totes les parts, mostrant la caça i tot el que l’envolta com una activitat que emmarca la tradició, l’oci, l’esport i la interrelació amb la natura i el medi.

Destacar en aquesta edició les diferents mostres i concursos amb gossos de caça, les exhibicions de falconeria, la gastronomia vinculada a la caça, les activitats lúdiques (rocòdrom, tir al plat làser, pista d’aventura,…), la mostra avícola, els tallers i demostracions diversos o les activitats per als més petits. També la participació destacada d’entitats vinculades al sector, la Societat de Caçadors Sant Isidre de Masdenverge, el Centre de l’Aire, la Federació Catalana de Caça, Cinegeticat, Agrupació de Caçadors i Tradicions del Delta de l’Ebre o la Cadernera del Delta.

Meritxell Sabaté, Regidora de Turisme, destacava que després d’onze anys la fira està consolidada i que ja s’està treballant per l’edició de 2019 de la qual, ja ha anunciat, hi haurà alguna sorpresa.

La crònica de la batuda de l’empelt

8 octubre, 2018

Redacció – Llobera – 08/10/2018

En Jordi Capdevila, membre de la colla de Llobera, ha fet arribar a Cinegeticat la crònica de la cacera popular celebrada a Llobera el passat dia 7 d’octubre en el marc de la fira de l’empelt. Capdevila, escriu setmanalment les cròniques de les caceres i les comparteix en un grup de Whatsapp de la mateixa colla. Aquest és un model cada vegada més utilitzat per a compartir les jornades i els records tant amb els que hi van ser, com amb aquells que no van poder-hi assistir. Des de Cinegeticat, animem a totes les colles a fer cròniques de les seves caceres!


CRÒNICA (oficial!!!) DE LA JORNADA! 🐗🐗🐗

 

Avui dissabte 6 d’octubre de 2018, dia de la Fira de l’Empelt a l’Hostal Nou, s’ha organitzat una batuda popular del porc senglar 🐗🐗🐗. Caçadors vinguts d’arreu del món i de tot el planeta no han volgut perdre’s aquest esdeveniment.

Ens hem trobat a la plaça de l’Ajuntament de Llobera a les dues del migdia una quarantena de colletaires i 6 canilles formades pel Sansa (amb els gossos del Sansa), Gilibet, Armengol, Raül, Viladecans i Guerres. Tots amb els seus fidels acompanyants.

El lloc de batuda escollit ha estat del Solé de Sant Jaume, l’Estany i el Santuari del Miracle fins al Villaró i el camí de la Vall.

Cap a dos quarts de tres tothom ja era a parada i s’han engegat els gossos a l’hora prevista.
El sol apretava, però els gossos del Gilibet cara amunt, de seguida han trobat una covada de 🐗 a la rasa del Miracle, les bardisses se li movien soles però ha vist un porcell, li ha engegat un parell de trets i se l’ha cobrat! Enhorabona Gilibet!👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽🐗👍🏼👍🏼👍🏼🍾🍾 Els gossos li han empaitat un altre porquet, li ha passat amb en Jordi Capdevila i, al mig del brut, l’ha vist d’una llampegada, li ha tirat i ha foradat el terra. L’ha tornat a veure i… un altre forat al terra 👋🏽👋🏽👋🏽👋🏽🤙🏼🤙🏼🤙🏼🤙🏼. Aquest noi només ens dóna disgustos aquesta temporada!
Ha entrat l’empait cap a l’esbarzer del Villaró on l’esperava el Raül i el seu pare. Han buidat els ferros i ha marxat amb salut🤙🏼🤙🏼🤙🏼👋🏽👋🏽👋🏽! S’han ajuntat els seus gossos dins l’esbarzer li han lladrat parat. Ells, colgats de brossa, han deixat que en Luqui s’hi arribés: l’home s’ha arremangat les mànigues i els pantalons, ha entrat en aquell Bon País de bardisses, però n’ha sortit cames ajudeu-me! Ja ens pensàvem que l’hauríem de carregar a la caixa del Pick-Up i dur-lo a l’hospital, de tan esgarrinxat que n’ha sortit! El gosset ja estava nerviós de tot allò, se n’ha anat a veure l’amo, li ha marcat el porc i en Raül, cara a cara amb el 🐗, se l’ha cobrat amb un parell de trets.🍾🍾🍾👍🏼👍🏼👏🏽👏🏽👏🏽
Ja en portem 2.

Ja gairebé al Pantà del Miracle, el Gilibet ha arrencat un altre 🐗. Ha travessat la carena de la Cirosa i ha anat cap a la Font del Ferro on l’esperava l’Abelio, qui ha buidat el fusell i l’ha ferit d’una pota 👋🏽🤙🏼🤙🏼. El nostre Messi Cererols, l’ha vist d’una llampegada i li ha tirat un tret i adéusiau👋🏽👋🏽👋🏽🤙🏼🤙🏼, fins que en Miquel de Guerres ha aconseguit frenar-lo!
Felicitats Miquel ! 🐗👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽👏🏽🍾

En total 3 porquets avui.
Durant la batuda també han corregut alguna 🦌i🦊.

Cap a un quart de set s’ha donat la cacera per acabada i al vespre hem acabat la jornada amb un sopar al local.

Bona fira de l’Empelt’18 a tots!

Cardona acull una batuda per a dones caçadores

Eduard Melero – Cardona – 07/10/2018

Gran èxit participatiu a la primera cacera de les dones celebrada a Cardona

L’històric municipi de Cardona, situat al bell mig de Catalunya, gaudeix d’una gran tradició cinegètica. El passat dissabte dia 6 d’octubre, va acollir la tercera edició de la cacera de les dones, organitzada per la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona, juntament amb la Societat de Caçadors de Cardona, una societat amb més de 40 anys d’història.

La batuda del senglar va comptar amb una trentena de dones caçadores de la província de Barcelona i deu remolcs de gossos amb els seus corresponents gossers i acompanyants. El punt de trobada va ser a la barraca dels caçadors de la colla “Els Pallingues”, on hi havia una xurreria que oferia l’esmorzar mentre es repartien les parades i els punts de solta.

La batuda, meticulosament preparada des de fa dies per la Societat de Caçadors de Cardona i especialment pels membres de la seva junta i per la jove caçadora del poble Carmen Pérez, va obtenir els seus fruits. L’abast de la batuda superava les 950 hectàrees de boscos de pi blanc amb roures i alzines, garrigueres i zones de cultiu. Tot i que la jornada va estar marcada per la calor, els gossos van realitzar un bon paper, ja que van trobar aigua a les diferents rases de la zona de la cacera i es van poder refrescar sovint per a continuar caçant.

Empaits i trets van predominar la cacera durant tot al matí i, de fet, gairebé totes les caçadores van tenir la possibilitat de disparar, amb un resultat final de 8 senglars abatuts i 1 cabirol. Entre els senglars caçats hi havia un gran verro que va poder abatre la jove Pérez.

En finalitzar la cacera es va dur a terme un dinar de germanor al restaurant Pla d’Abella (Navès) on la Territorial de Barcelona va repartir obsequis pels gossers i per les dones participants i també s’hi van dur a terme alguns sortejos.

El bon ambient i la companyonia es van respirar durant tota la jornada, les caçadores van gaudir de valent i tothom va col·laborar a l’hora de recollir els senglars abatuts i els gossos un cop finalitzada la cacera. Gran èxit doncs, en aquesta nova edició de la cacera de les dones.

Seguim amb la PPA

27 setembre, 2018

Redacció – Barcelona – 27/09/2018

Ahir 26 de setembre es van confirmar 3 casos més de PPA que sumen 18 en total, tots ells enclavats en una zona de risc que comprèn 63.000 Ha. Arran d’això el Ministeri d’Agricultura de Bèlgica acaba d’ordenar el sacrifici i l’eliminació dels 4.000 porcs de granja, així com de tots els porcs senglars presents dins d’aquesta zona declarada arran dels casos de pesta porcina descoberts a mitjans de setembre a la frontera entre Bèlgica i França. La comissió europea assumirà el 50% de les indemnitzacions als ramaders mentre que el govern belga pagarà la resta.

L’erradicació de la població de senglar correrà a compte del cos d’agents rurals de la regió Valona. La Federació Belga de Caça ha proposat la col·laboració dels seus membres, suggerint modificar la llei per permetre l’ús de silenciadors i equipaments de visió nocturna en casos d’emergència veterinària com aquesta. Aquesta emergència ha provocat un efecte col·lateral pervers: una part important dels restaurants que oferien senglar al menú l’han tret i ha provocat una disminució important i sobtada del consum, que al seu torn ha provocat una acumulació d’animals morts i un alentiment de les captures a la resta del país.

Drons que salven cries de cabirols

25 setembre, 2018

ACE – Madrid – 25/09/2018

Un projecte evitarà la mort de cries de cabirols atrapades per les màquines recol·lectores cada any a tota Espanya

Un equip multidisciplinari d’experts està desenvolupant un sistema de detecció de cries de cabirols per evitar la mortalitat que es produeix cada any durant les tasques de sega.

El cabirol (Capreolus capreolus) és un petit cèrvid les cries del qual, cada any, pateixen nombroses morts i mutilacions a causa dels treballs agrícoles. Els parts d’aquesta espècie es produeixen entre abril i juny. La mare deixa ocult al nounat en un lloc amb herba alta, acudint a alimentar-ho diverses vegades al dia. La cria roman ajupida, confiant en la seva capacitat de passar desapercebuda per evitar als depredadors. Qualsevol soroll o alteració (com un tractor acostant-se) fan que es mantinguin el més ocultes i immòbils possible fins que passa el perill.

Cabirolet mutilat després de ser atrapat per una segadora

Desgraciadament aquesta estratègia que tan bon resultat li dóna al cabirol en terrenys naturals es gira en contra seva en cultius i pasturatges. L’altura de l’herba o el cultiu fan que aquests llocs siguin vistos per la mare com un lloc ideal per amagar a les seves cries mentre s’allunya a la recerca d’aliment. En començar les tasques de sega o recol·lecció, les cries romanen el més ajupides i immòbils possible, evitant ser detectades fins que la màquina els atrapa. En el cas de recol·lectores, les cries són absorbides i incorporades a les bales de fenc o palla, morint en el procés. Si es tracta d’una segadora, aquesta pot limitar-se a provocar-li greus talls (normalment amputant una o diverses potes) causant-li gran patiment fins que el cabirol és sacrificat per l’agricultor o mor dessagnat.

Davant d’aquesta situació, s’ha format el Grup Operatiu Capreolus, amb la idea de proporcionar una solució efectiva a aquest problema. Els mètodes actuals es basen en la detecció a peu de terreny amb personal, a vegades ajudat per gossos de rastreig. Aquest mètode, però, s’ha provat ineficaç per la mateixa habilitat de les cries per amagar-se entre la vegetació i la seva capacitat d’ocultar la seva olor.

El nou mètode que es proposa està basat en la detecció de les cries mitjançant una càmera tèrmica transportada en un dron. Les imatges obtingudes s’analitzaran mitjançant un programari especialment desenvolupat, basat en el que s’empra en les recerques més capdavanteres per a censos d’animals salvatges, de manera que es puguin identificar les cries de cabirols ocultes amb seguretat i eficiència.

Una vegada localitzades les cries, el personal especialitzat prendrà les mesures necessàries per evitar que siguin atrapades per la recol·lectora o la segadora, assegurant la seva supervivència.

El Grup Operatiu Capreolus s’ha constituït emparat en la resolució de 17 d’abril del Fons Español de Garantia Agrària (FEGA), i està constituït pels següents socis beneficiaris:

Així mateix, amb el Grup Operatiu Capreolus també hi col·labora el Departament d’Enginyeria Forestal de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), posant a la disposició del grup la seva experiència en el desenvolupament de sistemes de cens amb càmera tèrmica.

Aquest projecte serà presentat el pròxim dia 27 de setembre a les 11:00 al Saló d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Monts, Forestals i del Medi Natural de Madrid (UPM)
Adreça: c/ José Antonio Novais, 10.

Contacte:
Representant del Grup Operatiu: ESMA.
gocapreolus@esmasl.es
tlf: 915 018 823

Ja tenim el programa de la Fira de Masdenverge

Redacció – Cardona – 25/09/2018

Els dies vinents 6 i 7 d’octubre de 2018 se celebrarà la XI edició de la Fira del Caçador de Masdenverge.
Enguany inaugurarà la fira l’Il·lm. Sr. Quim Nin Borredà, Diputat de la Diputació de Tarragona i Alcalde d’Albinyana.

Entre les activitats de la fira cal destacar el Campionat de gossos de mostra, el taller d’ensinistrament caní, la presentació dels mètodes homologats per al control d’espècies cinegètiques depredadores, l’exhibició de falconeria, una xerrada sobre la nova modalitat de caça amb garbell, una demostració de gossos de la raça Ca Eivissenc, el simulador de tir de la FCC, una exhibició d’obediència de gossos de caça, una exhibició de gossos de St. Hubert, i durant tota la fira s’oferirà una degustació de plats elaborats amb carn de caça.

1a Trobada de dones caçadores a Lleida

Ramon Mayench – Lleida – 25/09/2018

El passat 22 de setembre es va celebrà la primera trobada de dones caçadores federades organitzada per la Societat de Caçadors de Sort i la Representació Territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça a Sort.

Aquest esdeveniment va comptar amb 12 dones caçadores i esperem que per a la propera edició augmenti la participació. La cacera es va realitzar a l’ àrea de caça d’ Estac cedida per la societat de caçadors de Sort. Es va comptar amb quatre colles de canilles. Una de les quals va ser dirigida per la caçadora de Navès Gemma Postils Xandri. 

En aquesta cacera es podien caçar senglars, guineus i daines. Tot i que el terreny era molt escarpat i brut es va gaudir molt. Climatològicament va fer un dia excel·lent però per als gossos va fer massa calor. Es van disparar trenta trets i es van veure molts animals.

La Federació de Caça de Lleida vol agrair a totes les dones la seva participació i en especial a la Societat de Caçadors de Sort i al seu president Àngel Vilanova per la gran jornada cinegètica que ens van oferir.

La Federació de Caça de Lleida ja està estudiant organitzar alguna altra activitat amb les dones caçadores lleidatanes.

Atac al boix

19 setembre, 2018

Josep Mª Riba i Flinch / Redacció – Olot – 19/09/2018

L’eruga del boix, Cydalima perspectalis (Lepidoptera: Crambidae), és una espècie invasora i una nova plaga exòtica, que va ser accidentalment introduïda a Europa des de la Xina. El primer registre va ser a Alemanya (Baden-Wüttemberg) el 2006 i des de llavors, l’expansió de l’insecte per diversos països ha estat més que espectacular; actualment ja està citat en 29 països i semblaria que els nivells de plaga, els danys associats i la seva agressivitat anirien en augment. El 2014 es va citar a Cantàbria, Galícia i Catalunya (concretament a Besalú [Garrotxa, Girona]). L’insecte va ser inclòs el 2007 a la “llista d’alertes” de l’EPPO, però 4 anys després es va eliminar (associat a les dificultats en el seu control).

Les espècies vegetals afectades a Europa són Buxus (B.sempervirens, B.microphylla, B.sinica. B.colchica) i Euonymus (E.alatus); afecta tant a plantes de jardineria, com d’àmbits forestals. En la seva zona d’origen (Àsia Oriental), l’eruga afecta Euonymus (E.japonicus, E.alatus), Ilex (I.purpurea), Pachysandra (P.terminalis), Murraya (M.paniculata), Ruscus (R.aculeatus, R.colchicus), Eriobotrya (E.japonica), Acer (A.campestre), Fraxinus (F.excelsior) i Rubus.

L’insecte desenvolupa de 2 a 4 generacions anuals (segons climatologia). Els adults (de fins a 40 mm d’amplada d’ales) es poden veure de març a octubre; la femella fa postes en grups de 5-20 ous, en el revers de les fulles. Les erugues joves mengen únicament el parènquima de les fulles, pel que aquestes queden esqueletitzades i finalment assequen. En canvi, les erugues velles (de fins a 40 mm) són les que provoquen les defoliacions totals i poden malmetre l’escorça, el que afavoreix la seca de brots sencers, del brancam i fins i tot la mort de tota la planta, especialment quan es donen també períodes d’estrès hídric. La crisàlide fa 20 mm i està protegida per fils de seda. Passa l’hivern en fase d’eruga juvenil en diapausa (de 5-10 mm), protegida dins una mena de càpsula feta amb 2 fulles de boix, sòlidament unides per fils de seda.

Foto Abel Vila

L’insecte té enemics naturals en la zona d’origen, amb especial importància als insectes parasitoides (dípters i himenòpters) i als insectes depredadors. El boix presenta alcaloides molt tòxics, els quals són capturats per les erugues; aquesta podria ser la raó del perquè la depredació per aus insectívores és baixa. Existeix feromona sexual per a la captura de mascles i la utilització en trampes seria una eina útil pel seguiment de les poblacions.

A data d’avui es desconeix com evolucionaran en el futur els danys provocats per les fortes defoliacions que pateixen els boixos, així com de les poblacions de l’insecte i si apareixeran enemics naturals que les controlin. A més, degut a la llista d’espècies vegetals afectades en la zona d’origen, existeix preocupació per l’elevat risc potencial que l’insecte canviï de planta hoste (actualment és plaga del boix) i afectar a altres plantes espontànies de la nostra flora. Si ja no ho és, l’insecte es podria convertir en una amenaça pels hàbitats naturals amb formacions de boix silvestre a Europa.

Foto Abel Vila

L’equip de Cinegeticat ha fet recerca sobre les possibles actuacions i conseqüències d’aquestes. 

El control de la plaga amb trampes de feromona no tindria efectivitat quan el nivell de plaga és alt.

La lluita biològica amb insectes beneficiosos no es pot aplicar perquè no es coneixen (i a més a més, és molt possible que no estiguin comercialitzats, ni autoritzats per aquest ús); es podrien fer aplicacions amb nematodes entomopatògens, però caldria fer aplicacions terrestres i bastant repetides al llarg de l’any.

Si estiguéssim en l’àmbit de Parcs i Jardins es podrien fer servir insecticides sintètics convencionals i autoritzats pel MAPAMA; però com estem en l’àmbit forestal, aquestes aplicacions insecticides no estan autoritzades; però sí que es podria contemplar un tractament amb Bacillus thuringiensis var kurstaki (BTK) i per aplicacions terrestres (manual o tractor-camió) amb equips de polvorització de gota fina o aplicacions aèries amb equips ULV (ultra baix volum).

Aquest Bacillus és un microorganisme del tipus bacterià, el més utilitzat en el control biològic; es troba en el medi forestal de forma natural, a terra, damunt les fulles dels arbres i en l’aigua; és compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a tòxic, ni irritant, ni com a perillós per al medi ambient, ni per als organismes aquàtics.

Segons la fitxa de registre, es podrien fer 1-5 aplicacions per campanya amb interval mínim de 5 dies, a partir de l’inici del naixement de les erugues; a més a més, durant aquestes aplicacions, per protegir els organismes aquàtics, caldria respectar sense tractar una banda de seguretat de 15 m fins a les masses d’aigua superficial.

Però les aplicacions de BTK contra aquesta plaga comporten diversos impediments que cal considerar i que les farien inviables:

  • logístics-operatius: la plaga pot afectar grans extensions, algunes de molt difícil accés; manca de carreteres i pistes per dins de les masses de boix; els tractaments manuals són inviables per grans superfícies; en tractaments aeris, les masses arbustives estan protegides per les capçades dels arbres; els tractaments terrestres amb camió que es fan als marges tenen poc abast i penetrabilitat dins del bosc.
  • econòmics: s’han de fer diverses aplicacions anuals [l’insecte té 2-4 cicles/any i caldria fer 1-2 aplicacions per cada cicle]; els tractaments aeris són més cars que els terrestres i aquests molt més que els manuals; s’haurien de repetir al llarg de l’any.
  • químics: el BTK té poca persistència [5-10 dies].
  • ecològics: es aplicacions BTK afectarien a qualsevol eruga [estadi larvari] de lepidòpters de la zona que estiguin en fase d’alimentació. Si els tractaments aeris amb BTK fets pel control de la processionària del pi ja porten “malestar” a certs col·lectius, els tractaments sobre l’eruga del boix tindrien encara molt més “impacte mediàtic” i “malestar”

Visitant boscos de les comarques d’Osona i la Garrotxa es pot apreciar com aquest insecte ha malmès i debilitat grans masses de boixos. Boixos defoliats, cremats, secs,… ofereixen un trist aspecte tètric i segons molts experts sense solució. És a dir, tot indicaria que el boix desapareixerà dels boscos i només el podrem contemplar en aquells jardins on es pugui tractar i controlar el seu estat sanitari.

Amb la pèrdua d’aquesta espècie vegetal (típica del bosc humit mediterrani) ens preguntem quins efectes col·laterals esdevindran. Com afectarà la biodiversitat? On es refugiaran les becades? I els senglars?

Referències

  • CABI/EPPO, 2018. Cydalima perspectalis. cabi.org, https://gd.eppo.int
  • Leuthardt, F.L.G. et al. 2013. Composition of alkaloids in different box tree varieties and their uptake by the box tree moth, Cydalima perspectalis. Chemoecology, 23: 203-212
  • Nacambo, S. et al. 2014. Development characteristics of the box-tree moth Cydalima perspectalis and its potential distribution in Europe. Journal Applied Entomology, 137: 1-13
  • Pérez, R. et al. 2014. Cydalima perspectalis: una nueva amenaza para Buxus spp. en la Península Ibérica. Arquivos Entomolóxicos, 10: 225-228
  • Pujades, I. & Sarto, 2018. Eruga del boix, Cydalima perspectalis. Fitxa-78, DARP
  • Raineri, V. Et al. 2017. Cydalima perspectalis and the threats for the Nature 2000 Habitat 5110 in Liguria (NW-Italy). Bollettino Musei Degli Istituti Biologici Università Genova, 79: 215-236
  • Riba i Flinch, J.M. Doctor Biòleg-entomòleg especialista en fitopatologia.
  • Santi F. et al. 2015. Sex pheromone traps for detection of the invasive box tree moth in Italy. Bulletin Insectology, 68: 158-160

Què diuen els partits polítics sobre el nou protocol d’inspecció de caça dels Agents Rurals?

17 setembre, 2018

Redacció – Cardona – 17/09/2018

Hem enviat la següent petició als grups parlamentaris de Catalunya i els demanem que ens manifestin el seu posicionament de partit respecte a la idoneïtat d’aquest protocol i del vídeo esmentat, així com l’opinió que tenen de la pràctica de l’activitat cinegètica al nostre País.  Tan aviat com ens contestin, publicarem les seves respostes.

Petició grups parlamentaris protocol caça AR