Perdiu

Perdiu roja

(Alectoris rufa)

Castellà: Perdiz

Biologia. Au d’uns 30 centímetres, amb les ales desplegades pot assolir 55 centímetres. Té un plomatge de colors vistosos que va variant segons les edats i el sexe. Té les potes i el bec vermells i té els laterals travessats per unes bandes alternades amb els colors blanc, vermell i gris resseguits per una fina línia negre.
Distribució geogràfica. És present a gairebé tot el territori català fins als 1500 metres d’altitud. Prefereix un hàbitat obert, amb pedregams i bosc baix, on s’alternin camps de conreu de cereal i una mica de lleguminoses.

Alimentació. Au omnívora: s’alimenta d’insectes, llavors, gra, fruits, flors, cargols,…

Activitat i comportament. És molt territorial, viu aproximadament en 1 hectàrea i en família. Dorm en llocs oberts i de fàcil escapada. Es desplaça caminant per anar a menjar i decideix emprendre vols quan denota perill o està en zel. Normalment sempre hi ha un individu que fa de guardià. Els agrada fer banys de terra.

Reproducció. Comença el zel al gener i d’abril a maig comença l’època de cria. El mascle construeix diferents nius i la femella en tria un per posar-hi de 9 a 18 ous que els incuba durant 23 dies i mig. Un cop neixen no es separen de la mare fins a la propera nidificació.

Gestió i caça. És important mantenir unes poblacions estables d’entre 10 i 20 exemplars a cada zona. A l’estiu es pot afavorir l’hàbitat incorporant abeuradors.
La modalitat de caça principal és utilitzant el gos de mostra, que va avançant per un territori determinat, a certa distància del caçador fins que localitza la perdiu. Llavors queda immòbil assenyalant la perdiu al caçador i aquest s’ha d’acostar fins que la perdiu, per fugir, emprèn el vol i el caçador pot efectuar el tret.
Actualment la perdiu té problemes poblacionals, probablement per l’ús inadequat de productes fitosanitaris. Tot i que el col·lectiu caçador intenta fer una bona gestió per mantenir i assegurar l’espècie.

perdiu roja