La Unió Europea exclou Catalunya del procediment sancionador per infringir la Directiva comunitària en la captura d’ocells de cant

3 juliol, 2018

Àlex Cuadros – Barcelona – 03/07/2018

El Dictamen elaborat per Europa dins del procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per la protecció d’ocells fringíl·lids acusa 9 comunitats autònomes, Ceuta i Melilla de no complir la normativa

El Dictamen motivat elaborat per la Secretaria General de la Comissió Europea dins del procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per incomplir la Directiva Aus 2009/147/CE en la captura d’ocells fringíl·lids per a concursos de cant exclou Catalunya entre les regions que no han aplicat adequadament l’excepcionalitat de la normativa. Aquesta permet la captura al medi natural fins l’any 2018, sempre i quan vagi dirigida exclusivament a la cria en captivitat i com a solució alternativa a l’extracció d’exemplars del medi natural.

Alzines preparades per capturar ocells

Concretament, el Dictamen assenyala nou comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana), i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla per no respectar els requisits previstos en la Directiva per concedir autoritzacions a l’hora de capturar aquests animals silvestres. A més, requereix a l’Estat adoptar les mesures necessàries per ajustar-se a la llei en un termini de dos mesos.

En paral·lel, el passat 21 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar Malta, precisament, per no complir amb aquesta Directiva en les autoritzacions que va atorgar el 2014 i el 2015 per capturar fringíl·lids, per no motivar-les adequadament i per no complir els requisits d’autoritzar només captures de petites quantitats. Així, la sentència recorda que la jurisprudència existent en aquest tema obliga als Estats membres a autoritzar intervencions que afectin espècies protegides sobre la base de decisions precises i adequadament motivades, i que en aquest cas les autoritzacions no mencionen la inexistència de cap altra solució satisfactòria.

Excepcions que no s’ajusten a la norma

La Unió Europea va obrir el 2016 un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol arran de quatre expedients informatius previs (EU PILOT) sobre protecció d’aus silvestres en comprovar que no s’ajustava als requisits estrictes de la Directiva Aus a l’hora de permetre la captura d’ocells fringíl·lids, una modalitat de caça tradicional que consisteix en la captura i tinença d’aquest tipus d’aus silvestres per ensinistrar-les i participar en concursos de cant.

Concretament, l’Estat va acollir-se a l’article 9 de la Directiva, que permetia l’aplicació d’excepcions en la prohibició de capturar aus per part dels Estats membres, sempre i quan no existís “una solució alternativa satisfactòria”. L’objectiu era permetre “la captura, retenció o qualsevol altra explotació prudent de determinades aus en petites quantitats, en condicions estrictament controlades i d’una manera selectiva”. I per això, calia mencionar expressament les espècies objecte de les excepcions, els mitjans de captura utilitzats, les condicions de perill, el moment i el lloc on es podrien capturar, i les autoritats per al vistiplau i control de l’activitat.

Per això, el 2011 l’Estat elaborava les “Directrius Tècniques per a l’adaptació de l’extracció de fringíl·lids del medi natural a l’article 9 de la Directiva Aus 2009/147/CE”, amb l’objectiu de substituir l’extracció sistemàtica d’aus de procedència silvestre per la cria d’exemplars en captivitat. Així, només permetia la captura de fringíl·lids per assolir un nombre d’exemplars suficient per a la viabilitat de cria en captivitat, i per evitar efectes negatius derivats de l’endogàmia en poblacions existents criades en captivitat.

Pinsà dins gàbia de cant

Viabilitat de la cria en captivitat

Ara, el Dictamen conclou que la implantació dels programes de cria en captivitat de fringíl·lids a Catalunya, al igual que altres estats membres, demostra que són una alternativa científica i tècnicament viable. No obstant això, critica que no han prosperat a altres regions de l’Estat per “raons que podrien haver-se corregit i resolt”. Així, la Comissió Europea considera que Espanya “no està posant un veritable esforç” en garantir la viabilitat de la cria en captivitat d’aquests ocells, i utilitza el període transitori concedit per Europa per mantenir aquesta pràctica recreativa tradicional, en comptes d’establir un programa ambiciós de cria en captivitat.

Per tant, considera que  l’Estat no ha acreditat amb base científica sòlida que la cria en captivitat no sigui actualment una alternativa viable, i que utilitza les excepcions de la Directiva com a pretext per continuar amb la pràctica de captura d’aus fringíl·lids.

La Comissió recorda, a més, que les quotes màximes de captures fixades per al període 2012-2018 no es basen en recomanacions científiques i no han tingut en compte la població captiva existent. La població de fringíl·lids en captivitat a l’Estat arribava als prop de 322.032 exemplars el 2015, nombre que Europa considera suficient per garantir la sostenibilitat de la cria en captivitat.

A més, la Comissió creu que la concessió d’excepcions per part de l’Estat espanyol és massa general i no aporta cap motivació precisa i adequada respecte a la manca d’alternatives satisfactòries que justifiquin la captura.

Sense captures a Catalunya a partir de 2016

La Generalitat fixa el número per a cadascuna de les quatre espècies que es poden capturar i el seu sexe, d’acord amb el Decret que regula les autoritzacions excepcionals per a la captura en viu i tinença d’ocells fringíl·lids per al període 2014-2018 i establertes en les Directrius tècniques. A l’espera de la resolució del procediment d’infracció de la Comissió Europea, ni el 2016, ni el 2017, ni el 2018 no s’han concedit autoritzacions excepcionals per capturar exemplars d’ocells fringíl·lids, com a mesura cautelar davant del procediment d’infracció de la Comissió Europea contra l’Estat espanyol. La mesura afectava la captura de caderneres (Carduelis carduelis), passerells (Carduelis cannabina), pinsans (Fringilia coelebs) i verdums (Carduelis chloris), als quals la normativa catalana permetia la participació en concursos de cant.

Segons dades del cens de seguiment d’aus a l’Estat espanyol, elaborat per SEO/BirdLife, la població de passerells (Carduelis cannabina) ha patit una regressió del 12% entre 1998 i 2013. Per la seva banda, la població de gafarró (serinus serinus) ha disminuït un 16% entre 1998 i 2013, mentre que la població de caderneres (Carduelis carduelis) ha continuat una tendència estable des de 1998. Només els verdums  (Carduelis chloris) i els pinsans (Fringilla coelebs) han mostrat un moderat augment des de 1998.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.