Des de dins

25 anys darrere les becades

Eduard Melero – Balaguer – 09/01/2019

Anem a la Noguera a conèixer en Manuel Segura Márquez, un llop solitari de 57 anys i apassionat de la cega.

Tot va començar pels volts del 1993 mentre en Manuel acompanyava una parella de caçadors. A mig matí la dona caçadora va decidir plegar i li va cedir l’arma perquè continués la jornada juntament amb el seu marit. Va ser llavors quan un dels gossos va llevar una au misteriosa i l’hi etzibaren dos trets sense aconseguir abatre-la. En Manuel va demanar quin animal era aquell i el caçador li va contestar que era una becada, també coneguda com a “chocha perdiz”.
La temporada següent, conjuntament amb el seu brac alemany (un gos que quasi mai feia la mostra), sortint de cacera darrere els conills el gos va quedar parat davant d’un gran romaní. En Manuel es va acostar pensant que hi tenia un conill i va quedar sorprès quan de sobte se l’hi aixecà davant dels morros una becada a la qual no va poder tirar.
L’any sobre, amb la filla del brac alemany de 10 mesos d’edat, una gossa que va fer treballar molt al vedat intensiu, en una de les sortides de cacera ben a prop de casa seva, aquesta li va fer una mostra i en Manuel va poder abatre amb un sentiment agredolç la seva primera becada. Aquest va ser l’inici dels fins ara 25 anys de caça darrere les becades.
En aquests anys, en Manuel gairebé sempre ha caçat amb gossos continentals; bracs i bretons principalment.

Golfo

Ara fa 3 anys que ha jubilat Golfo, el seu gran gos de la raça bretó, que sempre posa de referència en totes les aventures de caça, i s’ha passat als gossos britànics, els setters. Aquest canvi li ha provocat un nou repte: aprendre el comportament dels setters caçant les becades, perquè la forma de caçar dels britànics i dels continentals no té res a veure. Manuel ha arribat a la conclusió que els setters, tot i ser uns excel•lents gossos per caçar la becada, els falta la polivalència que pot tenir un bretó o un brac.

Manuel té diversos gossos, tots censats i identificats, encara que només Golfo té pedigrí. Prefereix sortir a caçar amb un màxim de dos gossos. El que més valora a l’hora de formar un bon gos becader és que tingui aquestes tres virtuts:

  • afició per la cacera
  • intel•ligència
  • passió pel bosc i per l’amo

Ara fa 11 anys que caça amb una Laurona de 71 cm de canó amb 4 i 2 estrelles, una arma que se li encara bé, i com a ell li agrada en els gossos, polivalent. En el primer tret utilitza perdigó del 10 de 36 grams dispersant i, en el segon, perdigó del 8 de 34 grams també dispersant.
El 70% dels dies de cacera en Manuel surt sol, només acompanyat dels seus gossos i considera que caçant dos dies per setmana, fer entre 20 i 25 becades és una xifra ideal.

Referent a les noves tecnologies troba necessari els localitzadors (gps) per la tranquil•litat que li transmeten i la seguretat de saber què està fent el gos en cada moment. D’aquesta manera gaudeix de la caça sense ensurts.

Manuel coneix més de 1000 caçadors, la majoria a través de les xarxes socials, i afirma que el 80% d’aquests no arriba als 10 anys d’experiència caçant becades. Amb això ens demostra que la cacera de la becada cada cop té més aficionats. Tot i l’augment d’adeptes a la caça de la becada, el que realment marca l’augment o disminució d’aquesta espècie als nostres boscos és la meteorologia (més sequera = menys becades i a l’inversa). Comenta que ha viscut anys de tot tipus i recorda el 2012 com el millor any. Enguany també és un bon any, però no excepcional.
Mai ha participat en cap competició, desconeix el seu funcionament i no li agrada gens barrejar la caça amb competició tot i que ho respecta.

Com a becader no pertany a cap club ni entitat, principalment perquè no hi creu, va veient passar els anys sense que els principals problemes d’aquesta espècie es solucionin, és a dir, la diferència de “cupos” d’un lloc a un altre, la nul•la regulació de dies de cacera entre les diferents autonomies i altres països d’Europa, els abusos dels vedats i la privatització econòmica de la caça (si tens diners caces més)…

Per acabar, ens quedem amb el següent consell d’en Manuel pels nous becaders, “Valoreu si és necessari tenir 5 o 6 vedats, caçar amb 4, 6 o més gossos, caçar amb grup per no donar oportunitat a la becada… . A aquest ritme això no durarà gaire, aquest abús passarà factura, hauríem de prendre consciència, deixar de pensar amb el que mata el veí i gaudir més del que tenim”.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: