A la recerca del vot animalista

La darrera modificació del Govern Català a la conselleria d’Agricultura no ha passat desapercebuda en el seu àmbit, així doncs David Mascort, nou conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (l’antiga conselleria d’Agricultura) en substitució de Teresa Jordà ja va mostrar el passat 28 de juny en una compareixença al Parlament, amb poca fortuna, la seva poca afinitat al món cinegètic i la seva predisposició a afavorir i potenciar les polítiques animalistes que tant contribueixen a condemnar el sector primari català. En el seu discurs, sembla que pretén modificar la Llei de benestar animal per incloure els gossos de caça (que es van excloure de la llei estatal gràcies a les pressions exercides pel propi col·lectiu i recolzat per bona part de la comunitat científica, demostrant que la famosa Ley de Bienestar Animal <PSOE-PODEMOS> anava en contra precisament de l’autèntic benestar animal i de la biodiversitat.

A la mateixa intervenció també va anunciar la creació d’una Subdirecció de protecció dels animals de companyia (un bolet més?), l’Augment d’un 20% en subvencions a Ajuntaments i protectores d’animals per identificar i esterilitzar gats i gossos. Es va comprometre a treballar amb entitats animalistes sobre un protocol d’animals accidentats i models de tinença de gats ferals. També va dir que elaborarien un document de criteris tècnics de benestar dels gossos de cacera conjuntament amb els Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra sense tenir en compte la participació dels propis caçadors ni els veterinaris. Pel que afecta a la ramaderia va anunciar la modificació del decret d’ordenació ramadera sense detallar si aquesta continuaria amb la burocràcia que actualment ofega al sector. I encara que no va deixar clar què pensava dels bous pel seu tarannà sembla que els voldria abolir.

Un sector primari tocat de mort

Aquest pensament animalista està molt estès sobretot al món urbà i en menys pes al món rural, però quan es fa política, malauradament, el que interessa és el nombre de vots i aquests en la seva gran majoria estan al món urbà. Per tant, aquests polítics “caçadors” de vots se sumen al carro de l’animalisme per obtenir vots sense miraments, tot contribuint a condemnar el nostre preuat i estimat sector primari.

Aquestes corrents animalistes estan tan allunyades del dia a dia del territori que semblen extretes del manual Disney de bones pràctiques per a governar un país de conte. Són un clar exemple de la falta d’educació i coneixement sobre el medi i el sector primari que té una bona part de la societat. I precisament aquestes polítiques són les que estan perjudicant el propi país, que es veu obligat a consumir tot el que ve de fora degut a què a casa nostra resulta cada cop més complicat mantenir la vida rural, amb tot el que això comporta: menys pagesos, menys ramaders, menys gestió forestal, més desequilibri d’espècies i biodiversitat,…

Un sector primari tocat de mort, a canvi d’un paisatge de pessebre o de camps de plaques solars. Tant de bo els governants fessin aquestes polítiques per ignorància… el que voldria dir que hi ha marge de rectificació, però tot apunta a què són polítiques ben conscients, pel que és d’imaginar que són ben conscients també dels riscos que suposa la pèrdua d’un sector primari potent al nostre país… llàstima que això no s’explica, perquè no interessa.

Les persones al centre

Cal seguir fent molta pedagogia i cal que els polítics abandonin l’afany d’aconseguir vots a qualsevol preu i es centrin molt més a cercar solucions i facilitar la vida de les persones. M’ofereixo a moderar un diàleg on hi participin totes aquestes parts, perquè si realment estimem aquest país i volem posar les persones al centre, hem de poder conviure i hem de poder gestionar i aprofitar tots aquests recursos naturals que tenim i promocionar tota aquesta tradicional infraestructura del sector primari que ens pot fer més independents gràcies a la qualitat i varietat que tenim. I tot això, evidentment, garantint el benestar animal, però no posant els animals al mateix nivell de les persones ni molt menys per sobre d’elles.

---