A les portes d'una nova mitja veda | Cinegeticat - Portal referència de caça
Actualitat

A les portes d’una nova mitja veda

Miquel Serra – St. Quirze de Besora – 11/08/2017

Només falten uns dies perquè s’obri la mitja veda. Fa anys que els caçadors, després del descans forçós pel mig any de veda, estàvem neguitosos i il·lusionats per tornar agafar l’escopeta i sortir al camp a empaitar els ocells que ens arribaven d’Àfrica on havien passat l’hivern: tórtores i guatlles.

Avui dia pràcticament podem caçar tot l’any i la caça d’una espècie se solapa amb la d’una altra. Si el cabirol mascle per acostament o aguait acaba aquest pròxim diumenge, 13 d’agost, el 15 del mateix mes ja s’obre la cacera de la mitja veda. Això fa que aquell neguit d’antany hagi desaparegut, perquè d’un dia a l’altre es passa del rifle a l’escopeta i de l’escopeta al rifle.

Quadre resum Mitja Veda 2017 – 2018
Quadre resum mesures especials 2017 – 2018

Un altre factor que ha influït en la caiguda d’aquest interès per aquesta època de caça ha estat la desaparició o transformació de molts caçadors dels quals abans en dèiem “de ploma”. Uns han passat a la caça major, desfent-se dels gossos, mentre que uns altres s’han dedicat quasi exclusivament a la becada, i en queden molts pocs dedicats a l’au reina de la caça menor, la perdiu, ja que d’aquestes ?salvatges? se’n poden trobar a molt pocs llocs.

Davant la falta de guatlles, tórtores i caçadors, actualment per a les nostres contrades la mitja veda té una importància relativa.

De guatlles, segons la temporada ?si n’han entrat, si s’han quedat, si les nierades els han anat bé, la climatologia les ha respectat, etc…? encara se’n pot trobar alguna, per llocs molt concrets, com ara al alfals de Lleida, la plana Ceretana i en alguns alts del Pirineu i Prepirineu, i només quatre afortunats poden gaudir de la seva caça.

De tórtores, al nostre país n’arriben molt poques, per això és força difícil abatre’n gaires. Se solen ubicar en zones molt concretes.

Actualment la mitja veda es va salvant a casa nostra pels tudons. Fa molts anys la presència d’aquests era insignificant, i per abatre’n algun havíem d’esperar els que venien a l’hivern del nord d’Europa per l’emigració. En aquest moments la colònia nidificant, tant als boscs com als pobles i ciutats, és molt important i s’aprofita la seva presència als sembrats un cop recollit el cereal per fer-ne uns bons penjolls en alguns dies de la mitja veda. Hi ha llocs en què també s’aprofiten totes les varietats de coloms, tant el roquer i el domèstic com l’híbrid. Surten dels llocs dormitori per anar a omplir el pap als sembrats o granges de bestiar que tinguin el pinso o l’ensitjat al seu abast a fi de poder-los atrapar, i així els caçadors d’aquelles contrades tenen més peces per penjar al sarró.

Els animals que es poden caçar a la mitja veda, contemplats en l’ordre de vedes d’aquesta temporada són els següents: guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia) incloses les varietats domèstiques i els híbrids, garsa (Pica pica), estornell vulgar (Sturnus vulgaris), gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus), gavià de potes grogues (Larus michahellis) i guineu (Vulpes vulpes).

Dels primers ja se’n ha parlat; ara bé, de la garsa, l’estornell vulgar, la gavina riallera, el gavià de potes grogues i la guineu, no. Crec que els hauríem de tenir més presents en aquestes jornades de la mitja veda perquè, tant els caçadors com les societats de caçadors, podríem aprofitar aquests dies en què es poden caçar per fer un xic de gestió cinegètica de les APC, a fi de controlar en gran manera la densitat d’aquests depredadors en els nostres vedats.

Fora de Catalunya, a Espanya, hi ha llocs on encara es pot gaudir de la caça de guatlles i tórtores els dies de mitja veda. Un d’ells, que conec per casament, és Castella-Lleó. Si bé abans la densitat d’aquests ocells era molt alta, actualment i depenent molt de les temporades encara se’n poden trobar unes quantitats interessants. Per aquest fet, en aquestes zones la mitja veda té un valor important que mou molts caçadors no solament d’allà sinó també d’altres autonomies, sobretot bascos i navarresos.

Per poder caçar la guatlla, hi ha diversos mitjans, per exemple treure el que allà en diuen la “targeta” temporal per a la caça de la mitja veda, altres en diuen solo codorniz, o comprar invitacions per un dia. Tot això en totes les societats que en venguin. Altres solucions, potser un pèl més cares, són comprar amb altres caçadors els drets de la caça de la guatlla en algun municipi, o fer-se soci de ple dret en una societat que els admetin. La societat Club de Cazadores y Pescadores San Saturio de Soria té una seixantena de cotos a tota la província i admet socis d’arreu ?els anomena nacionales? que gaudeixen de tots el drets de caça.

En altres comunitats, com Andalusia, Extremadura i fins i tot Castella–La Mancha, hi ha zones on preparen camps amb conreus de cereals i gira-sols, especialment per a tórtores i tudons, i allà fan tirades durant la mitja veda. Arrangen uns punts amb pantalles vegetals, on els caçadors es poden amagar durant aquestes tirades, i fan pagar bones quantitats per puesto i per tirada.

Des de fa molts anys aquesta època de caça per mi té molta importància i és pràcticament el 50% de la temporada. Per aquest motiu, encara no comença la primavera que ja m’interesso per com va l’arribada de guatlles i tórtores, com està el camp, com puguen els cereals, si ha sembrat més blat que ordi… en fi, per la possibilitat que trobem molts ocellets en els dies de la desveda.

Tot i aquestes informacions, cada temporada és un misteri que no es revela fins el dia que s’obre la mitja veda. Aleshores totes les suposicions volen confirmar la realitat: si semblava que n’havien arribat moltes ?pels cants que s’escoltaven els primers dies?,  si eren els mascles els primers en arribar, si no troben parella marxen cap altres llocs, si al segar sortien molts ocells i al començar els dies de caça no se’n troben perquè després de tants dies, d’un fet a l’altre, han dut a terme una microemigració. En fi, hi ha explicacions per a tots els gustos i el fet cru i real és que cada temporada que passa hi ha menys guatlles.   

Fa quatre temporades que crec que es va tocar fons. Personalment amb 12 dies de caça, caçant mati i tarda, me’n van caure 11. Durant 5 dies no en vam trobar ni una, i els altres 7 dies, una cada dia menys un que me’n vaig penjar 5, quan en els anys gloriosos amb el mateixos dies de caça en queien 200. Com han baixat les captures! I com sempre dic, “no per culpa dels caçadors”.

Les tres últimes temporades s’han anat recuperant. Per exemple la temporada passada va ser mitjanament bona per un factor tant senzill com que la palla era barata i es va deixar en molts camps per recollir. Així els ocells tenien un lloc per amagar-se, no van fer cap microemigració i es van quedar esperant l’hora de marxar cap a Àfrica.   

Aquest any la cosa pintava bé perquè se sentien, d’arribada, cantar moltes guatlles, però el passat tres de juny hi va haver una gran tempesta amb molta aigua i pedra, cosa que fa pensar que va malmetre molts nius. Haurem de veure com aquestes petites aus viatgeres solucionaran aquesta situació.

Sembla, doncs, que arreu de la península Ibèrica la mitja veda basada en les aus migradores té els dies comptats si les circumstàncies no canvien. Aquests dies de cacera esperats per molts s’hauran de dedicar únicament als tudons i als coloms, si no ens decidim a fer gestió cinegètica dels depredadors autoritzats en aquestes dates.   

Per cert, us heu demanat mai perquè no autoritzen arreu i anualment, sense haver de demanar-ho explícitament, la cacera de la tórtora turca? Si cada cop n’hi ha més!


gif cinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: