Agricultura Ha Activat L'emergència Cinegètica A 180 Municipis De Girona Aquest Estiu | Cinegeticat - Gestió, Caça I Equilibri
Actualitat

Agricultura ha activat l’emergència cinegètica a 180 municipis de Girona aquest estiu

Agricultura ha activat l'emergència cinegètica a 180 municipis de Girona aquest estiu 1

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha activat per primera vegada aquesta estiu la ‘declaració d’emergència cinegètica’ a un total de 180 municipis de les comarques gironines, amb l’objectiu de reduir els danys als conreus i a l’agricultura que causa la sobre població d’aquesta espècie a causa de l’increment sostingut que manifesta per manca de predadors naturals que n’equilibrin la cabana. Concretament, des de primers del mes de juliol fins ara ja s’han autoritzat un total de 4 actuacions d’emergència cinegètica als municipis de Sant Gregori i de Canet d’Agri, on la presència d’aquesta espècie ha causat major impacte sobre els conreus agrícoles.

Durant els darrers tres anys, l’evolució de la presència de senglars a Girona ha estat creixent, d’acord amb els indicadors de número d’avisos de vedats participants i d’autoritzacions excepcionals.

El 2013 se n’han capturat més de 15.100 a Girona, xifra superior als 11.000 dels 2 anys anteriors i a la del 2009 i 2008, en què se’n van capturar al voltant dels 4.000 exemplars.

El senglar no representa cap perill potencial en termes de sanitat animal (es fan analítiques amb caràcter setmanal), tampoc representa un perill en matèria d’ordre públic o integritat de les persones en l’àmbit periurbà. Però sí que genera greus danys a l’agricultura, que semblen importants a Girona ateses les 310 autoritzacions de batudes emeses durant la temporada de caça, a banda de les 4 autoritzacions de declaració d’emergència cinegètica d’aquest estiu.

El director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Vicenç Estanyol, ha remarcat els esforços que s’estan fent des del Govern per atacar aquesta problemàtica, tant des del punt de vista normatiu (amb les modificacions normatives per crear la figura de la declaració d’emergència cinegètica que permetin agilitzar i ampliar les batudes per reduir la cabana), com a través del suport al sector i de la col·laboració amb els Agents rurals del Departament d’Agricultura.

Estanyol ha senyalat que “precisament, aquest estiu hem estat en contacte permanent amb els pagesos per anar gestionant el problema; des dels SSTT hem emès les 4 declaracions d’emergència que ja s’han realitzat des de primers de juliol; el propi director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, i el subdirector de caça, Jordi Ruiz, han fet també diverses reunions amb representants del sector per aquest tema i s’ha acordat fer una reunió conjunta entre diferents actors del DAAM, caçadors, i sindicats agraris per acabar de sincronitzar i explicar a tots els actors tot el procediment d’activació i aplicació d’emergència cinegètica, a fi de ser tots plegats el més efectius possible, ja que estem parlant d’una figura que s’aplica aquest estiu per primera vegada”.

En resum, “som molt conscients del problema i estem actuant des de tots els fronts al nostre abast; estem desenvolupant mesures que mai s’havien utilitzat fins ara (emergència cinegètica); cal però, una implicació el més coordinada i eficaç possible per part de tots els agents esmentats i cal també el coneixement i el reconeixement de la societat per posar en valor aquest treball conjunt dels pagesos, els caçadors i l’administració a fi de trobar solucions efectives al problema”.

Causes

Tot i l’esforç conjunt dels tres principals agents implicats en l’actuació contra aquesta problemàtica (Departament, agricultors i caçadors), i tot i haver-se doblat les captures en els darrers cinc anys, s’evidencia un creixement continu d’aquesta espècie de fauna salvatge.

Les causes principals són: que no té un depredador superior; l’alta capacitat reproductiva (més si barreja de senglar amb porc autòcton; cadellades de 3,6 exemplars) i finalment, l’orografia i riquesa de Girona, el territori mosaic que combina bosc i agrícola, els proporciona recursos i refugi on embocar-se.

Conseqüències

– Danys per l’agricultura

– Canvi de conreu

– Agroseguro- costos per indemnitzacions

– Seguretat viària- problemes de trànsit i seguretat a la carretera

– Costos addicionals: estassar marges; tancament de vials, senyalització

– 1 víctima en els darrers 7 anys (AP7 ciutadà francès). Accidents lleus amb un cost mig de 6.458 euros (informació Servei de Carreteres)

– Alteració en genèric del medi natural

A destacar: la presència de porc senglar No ha portat cap conseqüència en sanitat animal (analítiques cada setmana de sang) ni d’ordre públic (incidents/accidents amb persones a àrees periurbanes).

Actors implicats

249 vedat de caça (tot i que amb un índex alt d’envelliment dels caçadors. Fa 10 anys el doble de caçadors a Catalunya)

Sector agricultors (És una preocupació real, alguns inclouen a agroseguro, en altres casos canvi de conreu. El filat elèctric s’erigeix com un recurs molt efectiu)

Intervenció del Departament d’Agricultura

  1. Normativa. El Departament d’Agricultura ha promogut els canvis normatius per establir la figura de la DECLARACIÓ D’EMERGÈNCIA CINEGÈTICA amb l’objectiu de respondre a la necessitat de donar resposta al problema creixent que generen determinades espècies de fauna salvatge (senglars, conills etc.)
  2. Activació de l’emergència cinegètica aquest estiu: el Departament ha aprovat la declaració d’emergència a 180 municipis de Girona. El mapa de declaració ha estat aprovat i en 4 resolucions a Canet i Sant Gregori s’ha emprat ja en data 9 de juliol.
  3. Foment de la col·laboració entre agricultors i caçadors. Certament algunes APC han portat i porten a terme una tasca encomiable però no tenen més disponibilitat de caçadors suficients per fer front a les necessitats. En aquest sentit juntament amb la Federació de Caça a Girona es mira de crear un contingent de caçadors que es puguin desplaçar a vedats on els caçadors no tenen disponibilitat en un moment cert.
  4. Agilització de tràmits en 24 hores. Autoritzar amb la màxima celeritat possible
  5. Actuacions concertades. S’han concertat actuacions al si del Consell de Caça portant a terme un monogràfic i reunió plenària el passat mes de juny per a exposar la resolució AAM 105/2014, de 9 de maig, que modifica la resolució AAM/669/2014, de 21 de març.

Tipus d’intervenció diferent en funció d’àrees urbanes o periurbanes o àrees agrícoles

El 90% de les intervencions s’han portat a terme en sòl agrícola i forestal. En aquests casos la forma de captura més habitual han estat batudes diürnes portades a terme per caçadors de l’APC.

En casos excepcionals s’han emprat aguaits nocturns i diürns i caça amb focus, de nit.

En altres caos (residuals), gàbies, repel·lents i anàlegs.

El 10% restant s’ha portat a terme en àrees periurbanes. Destaquen aquí diferents característiques:

  1. Intervenció per part d’agents rurals, principalment per un tema de garantir la seguretat de les persones.
  2. En nuclis urbans (Cadaqués, Banyoles, Port de la Selva, etc.) s’han emprat sedants per realitzar el sacrifici a posteriori.
  3. La primera opció en perímetre urbà és foragitar mitjançant diferents sistemes.
  4. L’evolució d’intervencions ha anant in crescendo en els darrers anys: 2011 foren 4; 2012 4; 2013, 16 i 2014 (a data d’avui ), ja 22.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: