Aquelles Esperades Mitges Vedes! | Cinegeticat - Gestió, Caça I Equilibri
Actualitat

Aquelles esperades Mitges Vedes!

Aquelles esperades Mitges Vedes! 1

Miquel Serra – Sant Quirze de Besora – 27/07/2016

Els que ja fa més de mig segle que cacem, hem viscut quantitat de canvis importants a la nostra afició. Un d’ells i per molts recordats en aquestes dates per la seva proximitat, són les mitges vedes.
Per a molts de nosaltres aquells dies tenien una gran importància dintre de la temporada, actualment, no crec que gaires caçadors l’esperin.

DSCN0507

Si analitzem els motius d’aquest canvi, en trobarem de diferents i variats. El primer, pot ser que en aquells anys del segle passat hi havia una temporada curta, que anava de mitjans d’octubre a primers de febrer, i una quinzena de dies a l’agost; l’anomenada mitja veda. Actualment diria jo que entre caça petita i major, pràcticament es pot caçar tot l’any. Aquesta circumstància fa que molts caçadors, davant de tantes oportunitats de portar escopetes i rifles a passejar, ja no valoren l’oportunitat d’aprofitar la mitja veda.

També té molta importància -en aquesta reducció d’efectius armats a sortir al camp per aquestes jornades-, la davallada d’ocells on poder dirigir els nostres trets.

Les tres espècies bàsiques de la mitja veda, eren i encara són: guatlles, tórtores comunes i tudons.
Les guatlles i les tórtores comunes, excepte rares excepcions, pràcticament han desaparegut de Catalunya. En canvi els tudons, dintre la seva progressió, són els únics clients que encara els toca el fet de rebre en aquests dies.

mitja veda DSCN0341

Veiem doncs com els ocells que ens arribaven a la primavera de les emigracions africanes -aquí a les nostres contrades-, han deixat d’arribar, no perquè els caçadors hem acabat la seva mena, més bé diria que ha estat per altres motius: variació de les seves rutes migratòries, disminució de contingents, canvi climàtic, i d’altres.
La disminució del nombre d’ocells que ens arribava d’Àfrica, almenys pel que es refereix a les guatlles, ha estat important, els motius, diferents: molts ja no passen l’estret tant de baixada, en quedar-se alguns a Andalusia i Extremadura, com de pujada en fer-ho al Marroc. Als molts cultius de regadiu que han proliferat per allà, víctimes de les caceres legals que ara ja organitzen els marroquins com a reclam turístic, o il·legals amb xarxes xineses.
Les tórtores comunes, els ha passat quelcom semblant i a Catalunya quasi no n’arriben.

mitja veda

Els pocs caçadors que surten els dies de la mitja veda, solen anar darrere els tudons, ocell que de fa uns anys ansà va colonitzant tots els indrets. Si a mitjans del segle passat, pràcticament aquests ocells només se’ls podia trobar als freds hiverns en bàndols més o menys importants, quan baixaven del nord d’Europa, avui en dia -a casa nostra-, els veiem per tot arreu: als voltants dels pobles, als jardins del mig de les ciutats, a la costa, a l’interior. Davant aquesta proliferació i aprofitant les reunions que després de segar es formen als rostolls per aprofitar els grans que han caigut a terra, forces caçadors surten a desempolsar les escopetes al mes d’agost.
Aquesta és la trista realitat, del que ha quedat d’aquelles esperades mitges vedes.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: