Així, no!

Aquests dies ha arribat a les meves mans una circular de la Federació Catalana de Caça de Girona, amb número 63 de sortida i data de 7 d’agost del 2019.

CARTA SOCIETATS TEMA DECRET COMERCIALITZACIO CARN DE CAzA

En aquest article, entre altres coses, contrariats pels mesos de complicades negociacions amb l’administració i per la falta de resposta de la mateixa sobre les reivindicacions d’aquesta Federació sobre la comercialització de la carn de caça, decideixen el següent:

“Recomanem que se segueixi la decisió de caçar només per a autoconsum o bé si les necessitats requereixen caçar per danys, sobrepoblació, etc … i no és possible comercialitzar, deixar les peces caçades, amb totes les conseqüències que això comporta“.

Aquesta recomanació constitueix sens dubte un despropòsit i una gravíssima irresponsabilitat que posa en evidència el següent:

 

• Una nul·la capacitat de negociació per part d’aquesta Federació.

 

• Una tremenda rebequeria infantil sense mesurar les conseqüències. Aquest any en l’Ordre de Vedes han desaparegut gairebé un 30% de les espècies objecte de caça i la Federació pràcticament no ha incidit en aquest fet (per molt que diguin que han interposat un recurs) ni tant sols han convocat una manifestació de protesta. Si els caçadors actuéssim de la manera que proposa la mateixa Federació no hi hauria cap possibilitat d’entesa.

 

• Situen els seus interessos o reivindicacions per sobre de la pròpia ètica de la caça, a la qual, sens dubte, pertany l’aprofitament del que s’ha caçat.

 

• Donen un excel·lent motiu als “ecologistes” per recolzar les seves tesis sobre el fet de què, als caçadors, el que realment els interessa és tirar trets (matar per matar).

 

• Tira per terra tota la tasca que s’està fent des d’alguns sectors i des d’alguns mitjans independents com Cinegeticat, consistent en reivindicar un model de caça sostenible, conservacionista, de respecte cap a la pròpia fauna i del seu aprofitament culinari.

 

Per tot això, no estaria de més, que qui demostra tan nul·la capacitat per negociar i tan escàs respecte per les reivindicacions dels caçadors, fora pensant en dimitir i en passar el relleu a altres més capacitats que sàpiguen mirar el bosc des de dalt i no es perdin, a les primeres de canvi, entre el seu fullatge.

Sospito que aquesta petició de dimissió no causarà cap efecte, malauradament en aquest país Dimitir és un nom rus i prou, com se’n riuen alguns. Em temo que passarà com és habitual: la Federació actuarà quan hi hagi pressió del col·lectiu i llavors anunciarà reunions amb l’administració per calmar els ànims, que segurament seran poc o gens fructíferes. Així s’aconseguirà una cosa segur: deixar passar el temps, mantenir cadires i perpetuar la inacció en defensa de la caça i del col·lectiu caçador.

Aquesta manera de fer no representa bona part dels caçadors. Així, no!

---