Un brot de grip aviària paralitza parcialment la caça a les Terres de l’Ebre

Un brot de grip aviària (H5N1) detectat en un xoriguer al Canal Vell de Deltebre ha obligat la Generalitat de Catalunya a aplicar restriccions temporals a la caça d’aus a les Terres de l’Ebre.

Segons ha informat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la mesura afecta una zona de seguiment de 10 km al voltant del punt on s’ha localitzat l’ocell infectat, dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Durant almenys 30 dies, queda prohibit l’ús de reclams vius (enzes) en la caça d’aus aquàtiques de les ordres Anseriformes (ànecs, etc.) i Charadriiformes (becadells, etc.).

I fins a finals de novembre (dia 23) se suspèn l’autorització excepcional de captura amb arma de foc de polles d’aigua.

Aquesta decisió, presa com a mesura sanitària preventiva, és excepcional dins del món cinegètic català: tot apunta que és la primera vegada que es limita la caça d’una espècie d’au per motius estrictament sanitaris al territori. Fins ara, els casos de grip aviària havien motivat alertes o recomanacions, però no una paralització efectiva d’una modalitat de caça en una zona concreta de Catalunya.

L’objectiu és evitar possibles transmissions del virus entre aus silvestres, de reclams o domèstiques, en un context europeu on s’han detectat diversos focus similars. La durada de la restricció dependrà dels resultats del seguiment epidemiològic i de la confirmació que no apareguin nous casos.

Des de l’àmbit cinegètic, la decisió s’ha rebut amb preocupació, tot i reconèixer la importància de preservar la salut de la fauna salvatge. L’ús de reclams és una pràctica tradicional molt arrelada al Delta, especialment en la caça d’aus migratòries durant la tardor.

Aquest episodi obre un precedent que podria influir en futures actuacions sanitàries sobre la caça d’aus si es detecten nous brots. A més, posa sobre la taula la necessitat d’una coordinació més estreta entre sanitat animal i gestió cinegètica, per garantir que les mesures siguin proporcionades, transparents i basades en criteris científics.