Editorial

Cabirol a Catalunya: la incongruència de les vedes 2025-2026

Edu Melero – Cardona – 20/08/2025

L’Ordre de vedes i el cabirol

L’Ordre de vedes 2025-2026 estableix que el cabirol es pot caçar pràcticament tot l’any a Catalunya, sense grans restriccions de sexe ni modalitat. L’única excepció és la província de Barcelona i la Catalunya Central, on s’han fragmentat els períodes i imposat més limitacions.

A la pràctica, això vol dir que el cabirol té un règim més restrictiu a les comarques centrals, mentre que a la resta del territori es pot caçar durant gairebé tot l’any.

Densitats de cabirol a la Catalunya Central

Les comarques del Solsonès, Berguedà, Bages i Osona registren una de les majors densitats de cabirol de Catalunya. En moltes societats de caçadors, les captures anuals de cabirol superen fins i tot les del senglar.

Aquests territoris pateixen danys importants en conreus, farratges, vinya i regeneració forestal, i la sobreabundància de l’espècie ja es considera un problema estructural. A més, s’hi sumen altres conflictes derivats de l’excés de població, com accidents de trànsit, risc de transmissió de malalties i pressió sobre la biodiversitat forestal.

Malgrat aquesta realitat, l’Administració ha decidit limitar la caça del cabirol just en aquestes comarques.

Zones amb densitat baixa però més permissivitat

En altres parts de Catalunya la situació és molt diferent. A l’Empordà, al Pla d’Urgell o a les Terres de l’Ebre, les poblacions de cabirol són molt més reduïdes. Es tracta de territoris amb densitats baixes, on l’espècie depèn d’hàbitats molt concrets i, en alguns casos, fins i tot d’antigues reintroduccions.

Tot i això, la normativa d’aquesta temporada hi permet caçar cabirols amb un calendari més llarg i sense tantes limitacions com a la Catalunya Central. Aquesta permissivitat arriba fins i tot en zones on els caçadors informen que costa veure cabirols en una temporada sencera.

Una regulació contrària a la realitat

El resultat és una incongruència clara. Allà on el cabirol és més abundant i causa més conflictes —danys agrícoles, accidents de trànsit, risc de zoonosis i pressió ecològica— la normativa és més restrictiva. En canvi, en zones on les densitats són baixes i no hi ha evidència de sobrepoblació, es permet caçar-los amb un calendari més ampli i flexible.

Aquest desajust posa en evidència que l’Ordre de vedes d’aquest any no reflecteix la situació real de les poblacions de cabirol a Catalunya i deixa en evidència una gestió poc ajustada a la realitat del territori.


Deixa un comentari