La sobrepoblació de cabirols a Catalunya

Catalunya ha estat testimoni d’un augment significatiu en la població de cabirols, coneguts vulgarment com a els follets del bosc

La sobrepoblació de cabirols a Catalunya ha estat un tema d’interès creixent en els últims anys, ja que aquesta espècie de la família dels cèrvids i que ofereix una carn excepcional ha proliferat de manera important en diverses zones del territori català. Aquest augment de la població de cabirols ha generat preocupació entre els gestors de la fauna i els propietaris de terrenys, ja que pot tenir un impacte negatiu en l’ecosistema i en les activitats agrícoles i forestals.

La gestió cinegètica de cabirols a Catalunya es regula anualment mitjançant una Resolució (Ordre de Vedes) on s’estableixen els períodes hàbils segons el sexe i les modalitats en un calendari.

Una gestió insuficient o que va tard?

Aquesta espècie ha colonitzat quasi tot el territori català i està esdevenint una font de conflictes especialment en zones de vinya i fruiters, però també en plantacions forestals, zones de pastures i hortícoles i de manera més generalitzada a les carreteres catalanes on conjuntament amb el senglar son els causants d’1 de cada 3 accidents de trànsit a les nostres carreteres (vegeu notícia).

La seva expansió es deu a diferents motius, el principal és la seva capacitat d’adaptació. També hi han tingut paper altres aspectes com la manca de tradició a fer batudes especifiques de cabirols, la manca de confiança en la interpretació de les dades (provinents de caçadors i de pagesos), el fet que molts gossers no vulguin que es disparin els cabirols durant les batudes de senglar, el proteccionisme social i institucional pel fet que alguns caçadors o la mateixa societat consideri el cabirol un animal tendre i simpàtic com el “bambi” (no lleig com el senglar) o la poca afició a caçar femelles de cabirol. Una gestió, per tant, insuficient i que va tard, ambdues coses.

L’evolució dels precintes

Segons censos, i establint nombres exponencials als territoris adjacents on s’efectuen aquests censos, el Departament estima les poblacions de cabirols. En base a aquestes, s’autoritza un número determinat d’individus susceptibles de ser caçats. Aleshores, mitjançant precintes, cada societat de caça pot realitzar la gestió del cabirol a la seva àrea (on cada precinte correspon a un individu). Això va funcionar durant diverses temporades fins que es van canviar els precintes físics per uns precintes virtuals.

Les darreres Ordres de vedes han flexibilitzat (ampliant èpoques de caça, no distingint la seva caça segons el sexe,…) la caça del “follet” a Girona i a algunes comarques de Tarragona. Tot i així, encara no s’ha arribat a l’equilibri desitjat pels gestors i propietaris dels terrenys.

Alguns defensors del precinte justifiquen que amb el seu ús és més fàcil controlar el furtivisme. No obstant, hi ha qui opina que aquesta qüestió es podria solucionar posant més recursos o intensificant la vigilància, doncs realment té poc sentit fer un control estricte a una espècie que està considerada “en sobrepoblació”. Cal no obviar que també hi ha qui fa negoci amb els precintes posant preu als animals de caça.

Una gestió adaptativa

La gestió cinegètica del cabirol és una qüestió complexa que requereix una planificació adequada i la col•laboració dels diferents agents implicats.

Una de les estratègies més comunes per gestionar la població de cabirols és la regulació de les batudes de caça, on s’abaten un nombre determinat de cabirols per tal de mantenir l’equilibri poblacional.

A més de les batudes de caça, altres modalitats de gestió cinegètica que s’utilitzen són els aguaits i els acostaments, que esdevenen una caça molt més selectiva i que, un cop equilibrades les poblacions, resulten una de les eines més adients per continuar caçant l’espècie de manera sostenible.

Més cabirols que senglars

Actualment però, la majoria de caçadors de Catalunya estan constatant a cada jornada de caça que hi ha més cabirols que senglars i un exemple clar és el nombre d’autoritzacions de caça del cabirol que està atorgant l’Administració als titulars de les àrees de caça de la Catalunya central, molt superior (en alguns llocs triplicant el nombre de senglars abatuts la temporada passada) als senglars que s’abaten durant l’any; una incoherència que a més a més resulta un afegit de burocràcia i temps tant pels gestors de caça com pels tècnics de l’Administració.

La sobrepoblació de cabirols a Catalunya, per tant, és un repte que requereix una gestió cinegètica adequada i sostenible. Mitjançant la implementació de mesures de control de la població i la col·laboració entre els diferents agents implicats, és possible garantir un equilibri entre la conservació de la fauna i la convivència amb els cabirols en el territori català. Ara convindria que, des de la Generalitat, es facilités la seva caça com s’està fent amb el senglar i que sigui cada àrea de caça la que decideixi prémer l’accelerador en major o menor intensitat segons la pressió de conflictes que tinguin. I, a final de temporada, enviar al Departament el Registre d’animals abatuts tal com es fa amb el senglar.

---