Dr. Jesús Nadal – Lleida – 16/01/2017
No hi ha ocells, ni tenim perdius als camps per la nostra manera de viure. En els agrosistemes, com en qualsevol altra activitat econòmica, només es considera el benefici econòmic que s’obté amb la seva explotació. No importen els danys a la natura ni a la biodiversitat, perquè ningú exigirà responsabilitats per l’impacte que li ocasionem. Passa el mateix amb els aprofitaments cinegètics, només nosaltres ens podem exigir la responsabilitat que siguin sostenibles, perquè és molt fàcil incomplir la legislació, burlar l’Administració i convertir en heroi al furtiu.
La PAC és una política clau per a la vida silvestre, ja que injecta diners al sector agrari i determina què és el que es fa amb el sòl i amb l’aigua. Per tant, la PAC interfereix directament en el medi ambient, els hàbitats de la fauna i la biodiversitat; en conseqüència condiciona el desenvolupament de les poblacions de les espècies cinegètiques.
La població mundial ha passat de 1.000 milions de persones l’any 1800 a 6.000 milions l’any 2006 i actualment ronda els 7.200 milions de persones. L’increment demogràfic requereix un augment proporcional de la producció d’aliments, que s’ha assolit mitjançant el desenvolupament tecnològic i la intensificació de la producció, la qual ha estat primada per la PAC.
La intensificació de la producció s’ha aconseguit a través de:
- Augment de la dimensió de les explotacions ? pèrdua d’elements claus de l’hàbitat: marges, illes, monticles, desguassos, arbres ombra centenaris, etc …
- Varietats de cultiu ? pèrdua de sincronia del cultiu amb els cicles biològics de la vida silvestre, pèrdua de cobertura per a la reproducció i durant el període hivernal.
- Mecanització ? pèrdua d’hàbitats per a la vida silvestre i mortalitat directa per atropellament.
- Fertilització i lluita química ? pèrdua del sòl natural (de la edafofauna) contaminació, intoxicació i alteració biològica.
Aquestes actuacions comporten la pèrdua de la qualitat de l’hàbitat, que provoca la disminució de la capacitat de càrrega del medi, i conseqüentment de la biodiversitat. Hi ha una clara relació directa entre l’obtenció d’alta rendibilitat econòmica de les activitats que es desenvolupen en el medi rural (agrícola, ramadera, silvícola, cinegètica, …) i la pèrdua de biodiversitat.
Els diversos grups socials lluiten pels seus interessos i exigeixen als polítics i Administracions legislin en un o altre sentit, i aquests es decanten evidentment, cap als sectors o grups de pressió més fortes, en aquest cas agricultors i ramaders. S’ha de buscar un equilibri en cadascuna d’aquestes activitats, entre la intensitat productiva i l’abandonament de l’activitat. Necessitem un punt intermedi d’equilibri, en el qual les diferents activitats siguin viables i eco-compatibles (permetin la supervivència i producció de vida silvestre). Cap a aquest punt d’equilibri és cap a on s’han d’adreçar les mesures agroambientals de la PAC.
Es pot aconseguir la ecocompatibilitat? Això dependrà dels interessos públics i polítics. En les èpoques de crisi econòmica com la que estem travessant, les polítiques agràries i ambientals es dirigeixen cap als extrems: (1) atacar allò que és plaga o que suposa una pèrdua de rendibilitat en el sector agrari, i (2) protegir les espècies més amenaçades, a les que són emblemàtiques o estan en major perill. Però la resta de les espècies i els seus hàbitats, la immensa majoria, deixen de ser considerades.
En aquest sentit, el futur ens portarà a un medi rural integrat majoritàriament per una banda per (1) sistemes agroramaders intensius. Aquells orientats a maximitzar la rendibilitat econòmica, encara a costa de perdre la biodiversitat, (2) terrenys cinegètics intensius. I per un altre (3) un petit percentatge del territori, constituït per espais naturals protegits, on les activitats productives o urbanístiques queden limitades en benefici de la biodiversitat.
Aquestes perspectives no són les desitjables. El que cal buscar i exigir, és que totes les actuacions que es desenvolupin a la terra siguin eco-compatibles. És a dir, cal donar-los viabilitat a les explotacions agràries, però tractant de salvaguardar la biodiversitat.
Fins al moment, l’aplicació de la PAC ha fallat pel que fa a la conservació de la biodiversitat. L’eco-condicionalitat (requisits ecològics per rebre els ajuts de la PAC) es va legislar en 2003, encara que al nostre país es va implantar el 2005 i cada comunitat la va regular de diferent manera. L’eco-condicionalitat amb prou feines ha tingut una repercussió positiva sobre la naturalesa, a causa d’una mala i innòcua implementació.
Una de les qüestions més bàsiques en què falla la PAC, és la relativa al sistema de parcel·les i recintes, sent aquests últims la unitat de referència per a les subvencions. Tots els elements naturals claus per a la vida silvestre (marges, límits, rierols, …) són eliminats sistemàticament al no ser subvencionats per la PAC, ja que queden fora dels recintes.
Existeixen nombrosos estudis que quantifiquen la pèrdua de biodiversitat, posant-la en relació amb els cicles i varietats de cultius, la concentració parcel·lària o l’ús de productes químics. Els agricultors han de ser competitius, d’això depèn el seu sosteniment econòmic i el de les seves famílies, pel que dirigeixen les seves explotacions cap a actuacions i tècniques cada vegada més intensives, orientades a una major producció.
L’aplicació de la PAC depèn de cada Estat, i fins i tot cada comunitat autònoma, té un ampli marge el desenvolupament normatiu encaminat a la seva implementació. Hi ha centenars de mesures aplicables que incrementen la biodiversitat en el medi rural i han de ser subvencionades per la PAC. I de fet, aquestes actuacions estan subvencionades per la PAC en altres estats europeus. A la següent taula, es reflecteixen alguns tractaments de les parcel·les orientats per produir vida silvestre, amb els quals es subvenciona als agricultors del Regne Unit, i que d’igual manera, podrien ser subvencionables a Espanya.
COM APLIQUEN LA PAC ELS ESTATS MEMBRES DE LA UE i LES COMUNITATS AUTÒNOMES?
- Barreja de flors per produir Nèctar – 690’7€
- Marges – 774’5€
- Parcel·la per a la nidificació de la fredeluga i el torlit – 708’3€
- Conservació de rostolls a l’hivern – 589’3€
- Enriquiment de marges amb flors – 728’6€
- Sembres per aliment hivernal d’aus – 915’1€
- Cultiu de plantes anuals – 719’1€
- Lleguminoses amb 2 anys de rostoll – 705’6€
- Barreja de llavors per alimentació de tardor de les aus – 743’4€
- Barreja de llavors per aus – 1044’8€
- Bandes de protecció per la fauna de 4 metres a 6 metres d’ample – 477’1€
- Tires sembrades per la fauna amb pastures – 779’9€
Està en mans de la societat exigir als polítics que implementin noves mesures agroambientals per conservar la biodiversitat, subvencionant als agricultors. Tot depèn de la consciència que tingui la nostra societat sobre aquest problema, i del valor que li vulguem donar als recursos naturals. Si existís un moviment social massiu demandant, que la PAC subvencioni als agricultors per realitzar aquestes pràctiques eco-compatibles, de manera que les seves explotacions no perdin rendibilitat; els polítics es comprometrien a que la PAC sigui una eina útil per tenir un país més saludable, amb biodiversitat i major qualitat de vida per als ciutadans.