Estudios

Cambiar la aplicación de la PAC para conservar la Biodiversidad y recuperar la perdiz roja silvestre

Dr. Jesús Nadal – Lleida – 16/01/2017

No hi ha ocells, ni tenim perdius als camps per la nostra manera de viure. En els agrosistemes, com en qualsevol altra activitat econòmica, només es considera el benefici econòmic que s’obté amb la seva explotació. No importen els danys a la natura ni a la biodiversitat, perquè ningú exigirà responsabilitats per l’impacte que li ocasionem. Passa el mateix amb els aprofitaments cinegètics, només nosaltres ens podem exigir la responsabilitat que siguin sostenibles, perquè és molt fàcil incomplir la legislació, burlar l’Administració i convertir en heroi al furtiu.

La PAC es una política clave para la vida silvestre, Ya que inyecta dinero en el sector agrario y determina qué es lo que se hace con el suelo y con el agua. Por lo tanto, la PAC interfiere directamente en el medio ambiente, los hábitats de la fauna y la biodiversidad; en consecuencia condiciona el desarrollo de las poblaciones de las especies cinegéticas.

La población mundial ha pasado de 1.000 millones de personas en 1800 a 6.000 millones en 2006 y actualmente ronda los 7.200 millones de personas. El incremento demográfico requiere un aumento proporcional de la producción de alimentos, que se ha logrado mediante el desarrollo tecnológico y la intensificación de la producción, la cual ha sido primada por la PAC.

La intensificación de la producción se ha conseguido a través de:

  • Aumento de la dimensión de las explotaciones ? pérdida de elementos claves del hábitat: márgenes, islas, montículos, desagües, árboles sombra centenarios, etc ...
  • Variedades de cultivo ? pérdida de sincronía del cultivo con los ciclos biológicos de la vida silvestre, pérdida de cobertura para la reproducción y durante el período invernal.
  • mecanización ? pérdida de hábitats para la vida silvestre y mortalidad directa por atropello.
  • Fertilización y lucha química ? pérdida del suelo natural (de la edafofauna) contaminación, intoxicación y alteración biológica.

Aquestes actuacions comporten la pèrdua de la qualitat de l’hàbitat, que provoca la disminució de la capacitat de càrrega del medi, i conseqüentment de la biodiversitat. Hi ha una clara relació directa entre l’obtenció d’alta rendibilitat econòmica de les activitats que es desenvolupen en el medi rural (agrícola, ramadera, silvícola, cinegètica, …) i la pèrdua de biodiversitat.

Los diversos grupos sociales luchan por sus intereses y exigen a los políticos y Administraciones legislen en uno u otro sentido, y éstos se decantan evidentemente, hacia los sectores o grupos de presión más fuertes, en este caso agricultores y ganaderos. Se debe buscar un equilibrio en cada una de estas actividades, entre la intensidad productiva y el abandono de la actividad. Necesitamos un punto intermedio de equilibrio, en el que las diferentes actividades sean viables y eco-compatibles (permitan la supervivencia y producción de vida silvestre). Hacia este punto de equilibrio es hacia donde deben dirigirse las medidas agroambientales de la PAC.

Se puede conseguir la eco-compatibilidad? Això dependrà dels interessos públics i polítics. En les èpoques de crisi econòmica com la que estem travessant, les polítiques agràries i ambientals es dirigeixen cap als extrems: (1) atacar allò que és plaga o que suposa una pèrdua de rendibilitat en el sector agrari, i (2) protegir les espècies més amenaçades, a les que són emblemàtiques o estan en major perill. Però la resta de les espècies i els seus hàbitats, la immensa majoria, deixen de ser considerades.

En este sentido, el futuro nos llevará a un medio rural integrado mayoritariamente por un lado por (1) sistemas agroganaderos intensivos. Aquellos orientados a maximizar la rentabilidad económica, aunque a costa de perder la biodiversidad, (2) terrenos cinegéticos intensivos. Y por otro (3) un pequeño porcentaje del territorio, constituido por espacios naturales protegidos, donde las actividades productivas o urbanísticas quedan limitadas en beneficio de la biodiversidad.

Paisaje de pasto en mosaico de landas, robledales y prados (Francisco Córdoba)

Aquestes perspectives no són les desitjables. El que cal buscar i exigir, és que totes les actuacions que es desenvolupin a la terra siguin eco-compatibles. És a dir, cal donar-los viabilitat a les explotacions agràries, però tractant de salvaguardar la biodiversitat.

Fins al moment, l’aplicació de la PAC ha fallat pel que fa a la conservació de la biodiversitat. L’eco-condicionalitat (requisits ecològics per rebre els ajuts de la PAC) es va legislar en 2003, encara que al nostre país es va implantar el 2005 i cada comunitat la va regular de diferent manera. L’eco-condicionalitat amb prou feines ha tingut una repercussió positiva sobre la naturalesa, a causa d’una mala i innòcua implementació.

Una de les qüestions més bàsiques en què falla la PAC, és la relativa al sistema de parcel·les i recintes, sent aquests últims la unitat de referència per a les subvencions. Tots els elements naturals claus per a la vida silvestre (marges, límits, rierols, …) són eliminats sistemàticament al no ser subvencionats per la PAC, ja que queden fora dels recintes.

Existeixen nombrosos estudis que quantifiquen la pèrdua de biodiversitat, posant-la en relació amb els cicles i varietats de cultius, la concentració parcel·lària o l’ús de productes químics. Els agricultors han de ser competitius, d’això depèn el seu sosteniment econòmic i el de les seves famílies, pel que dirigeixen les seves explotacions cap a actuacions i tècniques cada vegada més intensives, orientades a una major producció.

Perdiu en un bon hàbitat (Albert Pou)

L’aplicació de la PAC depèn de cada Estat, i fins i tot cada comunitat autònoma, té un ampli marge el desenvolupament normatiu encaminat a la seva implementació. Hi ha centenars de mesures aplicables que incrementen la biodiversitat en el medi rural i han de ser subvencionades per la PAC. I de fet, aquestes actuacions estan subvencionades per la PAC en altres estats europeus. A la següent taula, es reflecteixen alguns tractaments de les parcel·les orientats per produir vida silvestre, amb els quals es subvenciona als agricultors del Regne Unit, i que d’igual manera, podrien ser subvencionables a Espanya.

COM APLIQUEN LA PAC ELS ESTATS MEMBRES DE LA UE i LES COMUNITATS AUTÒNOMES?
  • Barreja de flors per produir Nèctar – 690’7€
  • Marges – 774’5€
  • Parcel·la per a la nidificació de la fredeluga i el torlit – 708’3€
  • Conservació de rostolls a l’hivern – 589’3€
  • Enriquiment de marges amb flors – 728’6€
  • Sembres per aliment hivernal d’aus – 915’1€
  • Cultiu de plantes anuals – 719’1€
  • Lleguminoses amb 2 anys de rostoll – 705’6€
  • Barreja de llavors per alimentació de tardor de les aus – 743’4€
  • Barreja de llavors per aus – 1044’8€
  • Bandes de protecció per la fauna de 4 metres a 6 metres d’ample – 477’1€
  • Tires sembrades per la fauna amb pastures – 779’9€

Està en mans de la societat exigir als polítics que implementin noves mesures agroambientals per conservar la biodiversitat, subvencionant als agricultors. Tot depèn de la consciència que tingui la nostra societat sobre aquest problema, i del valor que li vulguem donar als recursos naturals. Si existís un moviment social massiu demandant, que la PAC subvencioni als agricultors per realitzar aquestes pràctiques eco-compatibles, de manera que les seves explotacions no perdin rendibilitat; els polítics es comprometrien a que la PAC sigui una eina útil per tenir un país més saludable, amb biodiversitat i major qualitat de vida per als ciutadans.


Deja un comentario

cinegeticat gifPublicidad