Carta oberta des de Roses

S’han acabat els gossos de caça a Roses

Enguany la fira de mostra i exposició de gossos de caça, que s’havia de celebrar el mes de maig a la vila de Roses ha quedat suspesa per decret, tot i tenir prèviament tota la documentació en regla.
El problema comença en el moment on, buscant el titular de premsa, s’aprova en el Ple municipal de l’Ajuntament el decret de “Roses vila respectuosa amb els animals.”
La iniciativa presentada per aquells qui s’autoproclamen ecologistes i amants acèrrims dels animals, tenia com a única finalitat eliminar de la festa major del poble els Correbous i la tradició quasi centenària de l’empaitada d’ànecs. Des de la impunitat de la seva cadira de regidors, i per decisió unilateral, ja que en cap moment varen intentar arribar a un consens amb les plataformes favorables a aquests actes, varen aprovar al més pur estil dictatorial el decret a favor de la prohibició d’aquestes festivitats.
Malauradament per nosaltres, aquest és un decret redactat d’una forma molt maldestre, ja que no només afecta aquestes dues festivitats sinó que inclou qualsevol mena d’espectacle o mostra on els animals en formin part. No es poden exposar gossos de caça, no estan permesos els concursos de “Agiliti” ni tan sols els certàmens de bellesa canina…
L’absurditat de la nova normativa recau en una mala praxi de redacció, en part causa de la mala i fugaç gestació de la mateixa. Perquè no s’ha tingut en compte certs aspectes o cap excepció relativa als actes amb animals més enllà de la festivitat d’agost? La Resposta, al nostre entendre és fàcil: Per pressa, perquè aquests regidors portadors de la bandera verda de l’animalisme i l’ecologisme, encegats per executar ràpidament la seva visió personal de la democràcia unilateral, i sabedors de la seva polèmica aportació al municipi, no varen ser capaços de pensar en res més que no fos allò que en aquell moment tenien entre cella i cella. Quasi ens atreviríem a parlar de clandestinitat a causa de la velocitat que va adoptar el procés i la impossibilitat de rèplica.
Tinc els ulls vidriosos i la retina amb flama viva a causa del disgust d’un jove, un molt jove company gosser, que aquest any per primer cop pensava lluir les seves futures promeses en aquesta fira, per ell era el seu dia, el dia on presentaria orgullós als seus amics de l’escola, a la seva àvia i a tot aquell qui s’acostés a admirar aquells gossos, els seus fidels companys.
El mateix xicot va fer una reflexió treta de la simplicitat d’una ment de 14 o 15 anys que encara no sap gestionar el fastigós ball de la política: “Doncs quan l’ajuntament ens demani que anem a treure els senglars de la rodalia del poble, que hi vagin ells i els treguin amb els collons!”
La nostra preocupació com a caçadors ja no és només que aquesta fira de gossos no es pugui celebrar, sinó que a partir d’ara no només patirem les inclemències del temps, també hem comprovat que estem exposats a les decisions d’uns quants. Uns quants que no ens estimen perquè no comparteixen la nostra visió sobre el medi ambient i l’estima pels animals.
Som víctimes de les polítiques del “LIKE” de Facebook. Ara “mola” estar contra la caça

---