La caça és molt més que l’esport

La caça és molt més que l’esport

La pràctica de la caça ha estat una activitat ancestral que ha format part de la història de la humanitat des de temps immemorials. Des dels primers pobladors que van dependre de la caça per a la seva supervivència fins als caçadors contemporanis que gaudeixen d’aquesta activitat com a tradició, lleure i necessària per la biodiversitat, la caça ha evolucionat al llarg dels anys.

La caça és molt més

És important destacar que la caça no ha de ser confosa amb l’esport. La caça, com a activitat cinegètica, implica quelcom més que simplement disparar a un animal. Implica respecte per la natura, coneixement del medi ambient, ètica i responsabilitat. No es tracta de competir o de guanyar, sinó de connectar amb la natura i mantenir l’equilibri en els ecosistemes, així com aprofitar un recurs natural saludable, de proximitat i de gran qualitat com pot ser la carn de caça.

De la mateixa manera que altres activitats com cuinar, netejar la llar o cuidar dels fills requereixen esforç físic i mental, la caça implica un exercici similar. Però això no implica necessàriament que sigui considerada esport. La caça es practica per diverses raons: conservació de les espècies, gestió de poblacions animals, tradició, cultura, gastronomia, sociabilitat,… És important diferenciar la caça com a activitat cinegètica i l’esport, ja que cada una té les seves pròpies característiques i objectius clarament diferenciats.

La constitució Espanyola separa caça d’esport

L’article 45 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de les persones a gaudir d’un medi ambient saludable i a preservar la biodiversitat. Aquesta disposició constitucional posa de manifest la importància de la conservació de la natura, la qual cosa inclou la pràctica de la caça com a eina de gestió d’espècies animals i manteniment de l’equilibri ecològic.

A la Constitució Espanyola, l’article que fa referència a l’esport és l’article 43, que reconeix el dret a la protecció de la salut i l’esport com un dret fonamental dels ciutadans. Això ens permet diferenciar clarament la caça, com a activitat cinegètica, de l’esport, ja que la caça no està inclosa dins d’aquesta categoria segons la legislació vigent. La caça, doncs, està regulada per normatives i lleis específiques que enfoquen la seva pràctica des d’una perspectiva de conservació de la natura i gestió de les poblacions d’espècies cinegètiques.

Definint caça

Respecte a la definició de caça, és interessant destacar que el web cinegeticat.cat ofereix una visió més realista i completa que la proporcionada pel Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE). Aquesta font pot oferir una perspectiva més acurada sobre la caça com a activitat cinegètica, tenint en compte els aspectes ètics, socials i de conservació relacionats amb aquesta pràctica tradicional.

Així mateix, el propi Govern de la Generalitat de Catalunya ubica la caça sota la competència del Departament d’Agricultura i no pas al Departament d’Esports.

Malgrat això, la Federació Catalana de Caça està considerada una entitat esportiva i rep subvencions per aquest motiu. Addicionalment, exerceixen la interlocució amb l’Administració com a representants únics del sector cinegètic, malgrat que molts caçadors no se senten representats per aquesta entitat i no tots estan federats, ja que consideren que la caça no és cap esport i que, a més a més, no tenen la possibilitat de votar en les assemblees de l’entitat, ja que només ho poden fer els presidents dels clubs federats. Per aquest motiu existeixen altres entitats com Agrupcat, Safari Club Internacional, Rastrejadors, CCB, Club Becaders de Catalunya o la recent Associació de Gossers entre altres, que ocupen aquest gap.

Els reptes del nou Govern

La interlocució entre Govern i l’activitat cinegètica, al meu entendre, hauria de canviar. Per exemple, començant per modificar el format del Consell de Caça de Catalunya amb l’objectiu que resulti molt més representatiu de la caça i que sigui executiu en les seves decisions. Calen nous actors i que la caça tingui la majoria de la representació del Consell, on actualment només hi té un 35% de representació.

Altres reptes importants que caldria assumir pel nou Govern són:

Culminació de la nova Llei de Caça Catalana.

Promoció activa de la caça a les escoles.

Promoció del consum de la carn de caça, facilitant l’entrada al comerç local i de proximitat i als menjadors públics (escoles, hospitals, residències, …).

Campanyes de sensibilització i desestigmatització de la caça als mitjans de comunicació, tan públics com privats.

Oferir una xarxa de canals d’emissores públics a tots els caçadors per ajudar a garantir la seguretat durant les caceres.

Adaptar a la realitat els requisits i caracteristiques per poder legalitzar les gosseres de caça i/o els nuclis zoològics i facilitar la seva burocràcia.

Buscar la fórmula per poder disposar de parcs d’entrenament per a gossos de caça (com tenen els veïns francesos).

Faciltar les tramitacions per autoritzar excepcionalment actuacions per danys de fauna a l’agricultura i fomentar l’ús de noves tecnologies perquè els resultats siguins més efectius (visor tèrmic, nocturn,…).

Treballar conjuntament entre Adminisració i Societats de caçadors l’elaboració dels Plans Tècnics de Gestió Cinegètica (PTGC).

Només junts guanyarà la caça

A ningú se li escapa el delicat moment pel que passa el sector, on les tendències animalistes cada vegada són més importants i, donat que cada persona és un vot, es promocionen des del Govern. Aquest fet, juntament amb la manca de relleu generacional al sector i en general al món rural, i el tabú que actualment encara existeix sobre la nostra activitat (per part del Govern també!), fa que esdevingui essencial mantenir el respecte entre totes les entitats que promocionen la caça i unir esforços per dignificar-la i protegir-la.

---