Caça i control de plagues

Caça i Control de Plagues: dues accions amb finalitats diferents

La caça és una activitat ancestral que forma part del patrimoni cultural i econòmic de moltes comunitats. Regulada per lleis estrictes i protocols de gestió de la fauna, la pràctica cinegètica neix en un context on l’experiència, la tradició i el respecte per la natura es combinen.

Els caçadors no busquen simplement “matar per matar”, sinó que viuen una experiència social i rural que sovint inclou un component gastronòmic important, ja que la carn de caça és considerada una delícia local. A més, aquesta activitat també té una funció essencial en el manteniment i equilibri de les poblacions animals, prevenint una sobreabundància que podria alterar l’harmonia dels ecosistemes.

Parlen de caça quan no ho és

Tanmateix, darrerament s’està produint una confusió preocupant: l’Administració està promovent el control de plagues com si fos simplement una extensió de la caça, encarregant aquesta tasca als caçadors i sense cap remuneració.

Aquesta dinàmica està desplaçant la caça tradicional, fent que es percebi com a “bona i necessària” únicament quan hi ha espècies que generen conflictes. Això està alterant la percepció de la població i, alhora, limitant cada cop més les opcions de la caça tradicional amb més restriccions, burocràcia i limitacions legals.

Els caçadors i els darrers cartutxos

Molts caçadors s’avenen a participar en aquest joc perquè, davant la pèrdua de les seves opcions de caça habituals, veuen en el control de plagues una sortida per continuar exercint la seva passió. No obstant això, saben que la caça no és només matar [la caça no és només matar].

D’altres caçadors, en canvi, assumeixen aquesta tasca per compromís amb els propietaris dels terrenys, per respecte a la seva feina, tot i que tenen molt clar que la caça i el control de plagues són dues accions completament diferents.

El control de plagues

El control de plagues té com a objectiu eliminar o reduir les poblacions d’espècies que, per la seva abundància o comportament, provoquen danys a l’agricultura, amenacen la seguretat viària o generen conflictes amb l’activitat humana.

Aquesta intervenció es duu a terme amb una finalitat clarament preventiva i de protecció dels interessos econòmics i socials, i es basa en estudis científics i protocols que intenten minimitzar els riscos per a la biodiversitat i el medi ambient.

L’activitat cinegètica

Mentre que la caça es percep com una activitat de lleure i gestió ambiental, on la captura d’animals forma part d’un conjunt de pràctiques i tradicions, el control de plagues és una mesura directa d’intervenció per resoldre un problema concret.

Així, encara que ambdues activitats comparteixin l’element de l’abatiment d’animals, els seus objectius i el context en què es realitzen són completament diferents.

Caça Vs Danys

La legislació vigent també reflecteix aquesta doble perspectiva. La caça és una activitat autoritzada amb períodes específics, llicències i restriccions que busquen conciliar la tradició amb la conservació de la fauna.

En canvi, el control de plagues es planteja com una resposta immediata a problemes concrets, prioritzant la seguretat agrícola, el trànsit viari i fins i tot la salut pública.

Per tant, la caça i el control de plagues són dues pràctiques amb finalitats i contextos radicalment diferents. Barrejant-les i difuminant-ne els límits, es corre el risc d’eliminar la caça tradicional tal com ha estat entesa durant segles.

És fonamental reconèixer i respectar aquestes diferències per tal de garantir tant la pervivència de la cultura cinegètica com la correcta gestió dels recursos naturals i la convivència sostenible amb la natura.

---