News Cinegeticat
Redacció – Barcelona – 01/08/2015
A causa del rebombori i atac al col•lectiu caçador després que sortís en diferents mitjans la notícia de la mort d’un lleó simbòlic a Zimbàbue per un caçador americà, la redacció de CINEGETICAT ha decidit posar-se en contacte amb diferents caçadors que practiquen aquest tipus de cacera per tal de fer una nota aclaridora al respecte.
Per a caçar a Zimbàbue, el govern imposa una quota anual d’animals a abatre amb l’assessorament de la Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestre ( CITES ). Normalment la quota anual de lleons a abatre oscil•la la trentena.
El caçador que estigui interessat a passar una aventura cinegètica en aquest País, ha de disposar d’un permís per caçar en terrenys privats o una autorització per fer-ho en terrenys públics, i sempre ha d’anar acompanyat d’un guarda forestal. A més, també s’acostuma a anar acompanyat del guia professional de l’empresa on ha comprat el viatge de caça.
Per tant, quan es contracta una cacera en aquest País, l’empresa mediadora ha de pagar les taxes corresponents, disposar de tots aquests permisos per poder fer-la legal i el guarda forestal ha de controlar en tot moment que això sigui així.
Hi ha governs que paguen a departaments específics pel manteniment i control de les espècies, ja sigui perquè la percepció social sobre el caçador està molt mal vista o perquè és un País poc atractiu cinegèticament, D’aquesta manera es poden regular les densitats d’aquests animals que, segons el CITES i el mateix govern, s’han de rebaixar per garantir l’equilibri.
La cacera d’un lleó oscil•la entre els 25.000 i els 120.000 dòlars i sol durar entre una setmana i un mes. Aproximadament el 80% de les taxes d’aquesta cacera es reinverteixen immediatament al territori i als poblats on s’ha efectuat la cacera.
En aquests països, la caça internacional suposa un 30% del PIB i cal tenir en compte que aquesta caça és per equilibrar excedents d’animals i està totalment regulada.
Cecil era un lleó de 13 anys i símbol del País, vivia en una reserva natural on el mantenien com a reclam turístic i l’alimentaven artificialment perquè per si sol ja no podia caçar, portava un collar localitzador i ja estava a la carrera final de la seva vida, ja que en condicions naturals els lleons viuen entre 10 i 13 anys.
Les tècniques de caça en aquests països són diverses, una d’elles consisteix a posar un esquer (animal mort ) a les proximitats de l’hàbitat de la presa i esperar a què surti a depredar per poder-la caçar. Presumptament això és el que van fer els guies professionals que va llogar Palmer (el dentista americà que va contractar la cacera), posar un esquer a les proximitats del parc, en una zona autoritzada per a caçar, per atraure el Lleó i poder-lo abatre. Es creu que l’error va ser que el guia professional, que és el que ordena a quin animal tirar, no es va adonar que es tractava de Cecil i va autoritzar l’abatiment.
Com a conclusió final podem afirmar que la caça internacional està legislada i autoritzada, aporta uns beneficis molt importants al territori i que, si no ho fessin els caçadors de països més desenvolupats, els governs haurien de pagar per extreure els animals que toca cada any.
Altra cosa és que la cacera no hagi estat legal ni autoritzada, llavors parlem de caça furtiva. En aquest cas, condemnem totalment els fets! No obstant, això ho hauran de decidir les autoritats corresponents.
