Com està la munició sense plom a Europa? | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Actualitat

Com està la munició sense plom a Europa?

Com està la munició sense plom a Europa? 1

Redacció – Cardona -11/01/2017

Estudi de revisió sobre les bales publicat per http://www.cienciaycaza.org/

La substitució de munició de plom per materials alternatius es justifica pel risc d’intoxicació que poden patir moltes espècies (com els anàtids) i també per les conseqüències d’ingerir el plom que tinguin els animals abatuts, tant en espècies carnívores silvestres com en el propi ésser humà. Des de fa dècades les companyies armeres estan produint munició alternativa i la legislació va avançant cap a la substitució.

Un article signat per V.G. Thomas i col·laboradors va estudiar com està sent la “transició” cap a l’ús de bales sense plom a Europa, atès que molt es parla sobre aquest tema (incloent rumors i percepcions no sempre precises), però no hi ha dades científiques que analitzin la situació.

Com està la munició sense plom a Europa? 2
lapua naturalis (munició sense plom)

1. Què és una bala sense plom?

No hi ha un acord internacional sobre què s’entén per bales sense plom, però les disponibles al mercat són de coure o bé aliatges d’aquest i zinc (entre altres).

2. Estàn disponibles al mercat?

Sí, hi ha empreses nord-americanes i europees que produeixen aquest tipus de munició per a un total de 51 calibres diferents de fusells.

3. Quina és la diferència principal?

Les bales sense plom són menys denses, pel que és necessari utilitzar armes de calibres grans per aconseguir les mateixes propietats balístiques. Els autors assenyalen que haver d’augmentar la massa de la munició, pot comportar problemes legals si la legislació no té en compte aquestes particularitats.

4. Són més cares en comparació amb les de plom?

És cert que, quan la demanda és petita i es tracti de calibres poc habituals, el preu de les bales sense plom pugui ser més elevat, però per als calibres més freqüents no hi ha una diferència significativa. Si hi ha una major regulació al respecte podrien igualar els preus.

5. I què passa a l’hora del tret?

Aquest és un dels punts picants de la qüestió. Segons apunten els autors, això depèn de la longitud i qualitat del canó, la pressió i la velocitat de la pólvora per cremar, la velocitat de la bala i la manera en què aquesta s’introdueix en l’arma. De nou, com les bales sense plom són menys denses cal incrementar el seu volum, la qual cosa fa necessari que siguin disparades a major velocitat per aconseguir el mateix efecte balístic. Per tant, utilitzar bales sense plom per a calibres petits i armes “històriques” pot requerir d’una adaptació de l’arma.

Segons els estudis disponibles, la letalitat de les bales sense plom no és inferior a les bales amb plom. Un dels únics problemes existents en aquest moment són els residus de coure que queden al canó després del tret, i que poden arribar a ser un problema si no es netegen.

6. Hi ha risc de toxicitat per consumir animals abatuts amb aquesta munició?

La investigació disponible ens diu que els nivells de coure, ferro, zinc, alumini i estany dipositats en carn per al consum humà són inferiors als límits establerts per les autoritats sanitàries.

En resum, les bales sense plom són una realitat, tot i que cal millorar la informació als caçadors per així millorar la “transició” del plom al coure. Els autors indiquen que cal que les administracions tinguin les coses clares a l’hora de legislar en aquest sentit.

Referència de l'article:
Thomas, V. G., Gremse, C., & Kanstrup, N. (2016). Non-lead rifle hunting ammunition: issues of availability and performance in Europe. European Journal of Wildlife Research, 62 (6), 633-641.

One thought on “Com està la munició sense plom a Europa?

  1. El plom es un metal altament tòxic, que afecta a la major part de les funcions físiques del cos humà. Fou durant els anys 1980 quan l’impacte negatiu de concentracions mínimes de plom a la sang humana provocà la seva eradicació de la gasolina i desprès de les pintures. Es van prohibir llavors els ploms de pesca i desenvolupar alternatives a les municions de plom per a la caça, però que mai no van arribar a implantar-se. Milers de tones de plom segueixen depositant-se en les nostres zones rurals cada any. L’any 2000, la Convenció Africa-Eurasia sobre Aus Aquàtiques Migratòries obligà a l’ús de municions no-tòxiques per a totes les zones humides (ho havien fet Noruega i els Estats-Units 10 anys abans), i en Novembre 2014, la Convenció Mundial sobre Especies Migratòries va recomanar la substitució de les municions de plom per a tots els habitats abans del 2018. Es una tendència potent, que rep a Europa una important atenció política, i que molt probablement ens obligarà a uns canvis en els propers anys.

    Les alternatives a les municions de plom existeixen; tècnicament no son un problema, representen un sobrecost assumible, i varies estan ja disponibles i comercialment distribuïdes. Dinamarca va prohibir les municions de plom en 1996, la regió de Saxònia a Alemanya a partir del 2014, i Califòrnia acaba de programar la substitució de totes les municions (cartutxos i bales) de plom abans del 2019, mentres que Holanda prohibeix el plom pels cartutxos. La qüestió realment no es sobre l’activitat cinegètica o si un esta a favor o en contra de la caça o de les armes, però si sobre la sostenibilitat d’aquestes activitats, i la consciencia i voluntat de progressar en ella.

    Un dels impactes negatius mes preocupant es la quantitat d’ocells i altres animals que consumeixen els ploms escampats pel camp. No existeix cap estimació precisa però l’ordre de magnitud es entre desenes de milers i centenars de milers que anualment ingereixen plom (s’estima que al voltant d’un 2% de les oques hivernant al Reine Unit es moren cada any per enverinament amb plom). Aquests animals entren després en la cadena alimentària i poden llavors representar un risc per a la salut humana, especialment dels nens i joves que en consumeixen la carn (a pes menor, absorbeixen proporcionalment mes metal). Part del plom ingerit s’elimina naturalment, però la resta s’acumula principalment als ossos, on es queda durant varies dècades. Per a famílies on es consumeix carn salvatge de caça menor regularment cada any, podria arribar a representar un risc sanitari. Tot i es que molt difícil estimar les conseqüències exactes o els umbrals de quantitat de carn que es poden menjar sense risc. Estem parlant en tot cas d’un consum superior a la mitjana (superior a 200g per persona i per setmana de carn de caça, segons l’agencia sanitària europea).

    En relació amb la caça major, existeix també una incidència. Les bales expansives afecten una part a vegades important dels teixits de la peça, i un estudi de l’agencia sanitària de Noruega en 2012, va trobar que els consumidors de carn d’ungulats una o mes vegades al mes, tenien concentracions de plom sanguí fins al 31% superiors. No es per tant únicament un problema relacionat amb cartutxos, sinó també amb bales. La seva fragmentació provoca despreniments de plom dins del cos de la peça caçada, fins a varies desenes repartides a vegades a 20 o 30 cms del punt d’entrada. Nomes una radiografia pot llavors permetre de detectar-los.

    Dels possibles problemes vinculats a les bales alternatives hi ha la propensió al rebot, que es podria creure superior per a materials mes lleugers; la diferencia de penetració a l’impacte; i la fragmentació un cop dins. L’anàlisi de 2.200 animals caçats a Alemanya entre 2012 i 2014 ha conclòs que existeixen projectils alternatius sense plom, amb prestacions iguals o superiors als tradicionals en tots 3 aspectes.

    Les alternatives mes comunes en quan a cartutxos son les de tungstè (Matriu: 95% tungstè, 5% polímer plàstic o Hevi: 59% tungstè, 40% nickel, 1% ferro), les de bismut-alumini (95% bismut, 5% alumini), les d’acer (99,5% ferro), i últimament s’han vist de cobre (100%). Aquests cartutxos representaven menys del 10% del mercat en 2015. En quan a bales, la majoria de fabricants te avui un o varis productes sense plom. A nivell pràctic, l’ús de bales alternatives implica tornar a calibrar el rifle. Aquestes bales, son mes lleugeres perquè els metalls o materials utilitzat son de densitat inferior a la del plom. L’energia a l’impacte pot disminuir, sense que sigui un problema, però les trajectòries si que seran notablement diferents. Pero res que una parada pel estand de tir no pugui arreglar.

    Llavors, si la toxicitat del plom esta acceptada per tots, si cada cop mes països ho prohibeixen, si les municions alternatives estan disponibles i son eficients, perquè no es va mes ràpidament la substitució? Els factors limitant son sovint mes socials que tècnics. El primer problema es l’acceptació de l’impacte negatiu del plom en les poblacions d’ocells; els col·lectius de caçadors posen a vegades en dubtes els resultats científics i minimitzen el problema per tal de justificar l’estatus-quo. En aquest cas, la mortalitat per enverinament pel plom nomes es pot comprovar amb una examinació post-mortem en laboratori, no es “visible” des de fora, i per aixo difícil d’estimar sense estudis específics. La “tradició” es també a vegades mencionada com a raó per a no canviar les coses. I finalment un factor negatiu ha estat en mes de una ocasió, la oposició entre les grups ambientalistes o animalistes i els caçadors. Cada cop que els dos grups han pogut seure a la mateixa taula per plantejar solució a aquest problema, se n’han trobat, i en canvi cada cop que un dels grups ha utilitzat el tema per atacar o defensar-se de l’altre grup, el resultat ha estat una fixació de les posicions en l’estatus-quo. Ho hem vist al Juny, quan un grup d’experts del Regne-Unit va recomanar la substitució de les municions de ploms, sense associar prou als seus treballs els caçadors i armers, i que aquests van fer pressions sobre el Govern, qui va finalment decidir…no fer res.

    A Espanya, la Oficina Nacional de la Caza te una posició de principis i defensa l’ús de les municions de plom sense restriccions. Mentres, en Desembre 2015, la Comissió Europea ha encarregat a l’Agència Europea de la Química, avaluar la possibilitat de restringir l’ús del plom en les tintes de tatuadors, en la fabricació de PVC, i en la fabricació de municions. Es una tendència societal de fons, i tot i representar canvis i un sobre-cost a curt termini, també representa una gran oportunitat pel mon cinegètic per demostrar el seu compromís amb la sostenibilitat ambiental i enviar un missatge proactiu i positiu.

    Referencies:
    http://www.oxfordleadsymposium.info/
    http://www.leadammunitiongroup.org.uk/
    http://huntingwithnonlead.org/scientific_evidenceMore.html
    https://www.wildlife.ca.gov/Hunting/Nonlead-Ammunition
    http://oficinanacionaldecaza.org/2016/01/27/el-plomo-es-el-material-mas-adecuado-para-la-municion-en-terminos-de-sostenibilidad-segun-detallados-estudios-internacionales/

Deixa un comentari

Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: