Actualitat

Com tenim l’emergència cinegètica?

Redacció – Barcelona – 29/09/2015

Poc més d’un any després d’haver aprovat el procediment per declarar l’emergència cinegètica la valoració que en fa bona part del col·lectiu caçador és poc satisfactòria.

Segons ens explica la Subdirecció d’Activitats Cinegètiques de Catalunya, l’emergència cinegètica és una acció que des de l’aprovació de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en la disposició vint-i-tresena, permet als Directors dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura declarar l’emergència cinegètica en una determinada comarca o àmbit territorial quan es produeixi una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida que resulti perillosa o nociva per a les persones o per tal d’evitar els danys a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça.

Es pot declarar quan es compleixin els llindars establerts a la Resolució anual de vedes de cada temporada, i en zones on les mesures adoptades fins al moment no hagin permès minimitzar els danys. Per a la temporada 2014-2015, els llindars estan establerts quan les abundàncies mínimes mitjanes en una zona determinada siguin de 8 senglars/km2 de densitat mitjana durant la temporada de caça.

La declaració d’emergència cinegètica habilita a l’Administració per acordar l’execució subsidiària de mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

Cal recordar que el titular cinegètic està obligat en primera instància a fer front a aquesta contingència, d’acord amb la legislació en matèria de caça, però poden donar-se els següents casos:

– Que no tingui capacitat per minimitzar els danys i gestionar la sobreabundància de l’espècie que els causa amb els mitjans que disposa i així ho hagi comunicat a l’Administració.

– Que no hagi fet front a les seves obligacions, ja que no consta que hagi demanat cap autorització excepcional per minimitzar els danys.

És en aquests supòsits que l’Administració està habilitada, segons aquesta disposició, per acordar mesures excepcionals de gestió cinegètica.

camp girasols afectat senglar
camp amb danys de senglars

Arran de diverses denúncies per part del col·lectiu caçador referents a l’actuació de les “brigades antisenglars” en zones declarades d’emergència cinegètica, Cinegeticat ha contactat amb Paco Piera, President de la Federació Catalana de Caça, per traslladar-li algunes preguntes al respecte:

– La Federació està d’acord amb la declaració d’emergència cinegètica? Cal deixar molt clar que els caçadors tenen la voluntat per damunt de tot de col·laborar i protegir en la mesura que els sigui possible amb els propietaris forestals quan aquests tenen danys a les seves terres, sense cost. Estem totalment d’acord amb la declaració d’emergència cinegètica quan els danys són importants, però no en com s’aplica, ja que el protocol no es segueix correctament perquè és poc viable per una mancança important de dades.

– Es comenta que hi ha vedats on ha entrat el cos d’Agents Rurals a matar senglars (amb pràctiques il·legals segons la normativa vigent, tot i que disposen d’autoritzacions excepcionals) i els caçadors dels voltants estan molestos per aquest fet. La Federació com es posiciona davant aquesta situació? Els Agents Rurals no poden entrar a cap APC per eliminar senglars sense el consentiment del President de la Societat en qüestió. Tenim constància que en diferents àrees on actuen ho fan conjuntament amb els mateixos caçadors de la societat i alguns propietaris. Caldria adequar el nom que els alguns caçadors han posat a aquest grup d’Agents Rurals, batejats com “la pick-up de la mort” ja que és un nom lleig i no ajuda a netejar la imatge de la caça.

Desconeixem si ho fan sols en algunes àrees, però aprofito per oferir sense cost a les societats de caça federades que ho necessitin, colles del senglar organitzades per la mateixa Federació amb l’objectiu de reduir poblacions. De fet ja estem treballant en la figura del caçador expert per a donar un suport encara millor en aquests casos, puntualitza Piera.

– La Federació està al corrent de l’autorització en determinades finques per col·locar caixes trampa per agafar senglars? Estan homologades aquestes caixes? Què se’n fan dels animals capturats? Qui és el responsable? Sobre aquest tema no en tenim cap coneixement.

– Es podria millorar la situació si els caçadors disposessin de més mètodes i unes normatives ajustades a la realitat? És cert que hi ha certes normes que estan quedant desfasades i s’està estudiant la seva modificació. Al mateix temps, també s’està treballant per buscar l’aprovació de nous mètodes per tal de fer més efectives les caceres

-Sembla que hi ha una tendència als mitjans de comunicació a dir que els caçadors no poden disminuir la problemàtica que generen determinades espècies i, per tant, els propietaris han de recórrer als Agents Rurals o empreses privades per solucionar aquests problemes per danys. Davant d’aquestes afirmacions, quin paper juga la caça social? Està clar que els caçadors juguen un paper molt important davant d’aquestes situacions, però es necessita la voluntat de tots els agents implicats per ser més eficients, així com adaptar les normes a les situacions actuals i provar nous mètodes de concentració com s’ha comentat abans.


gif cinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: