Actualitat

Conseqüències d’una prohibició

Mariola Rafart – Barcelona – 19/09/2015

La prohibició de la caça no només és un fet que podria afectar a tots aquells que la practiquem, a la gent que viuen d’ella o a empreses d’armes, munició… sinó que també afectaria a molts altres àmbits i sectors.

Tot seguit us farem ressò d’una notícia que fa uns dies es donava a conèixer a les xarxes socials;

Als Països Baixos, el nombre de parelles reproductores d’oques s’ha incrementat més del 2.000% en 15 anys originant grans danys a l’agricultura holandesa, ja que aquesta espècie s’alimenta als camps de conreu del país.

L’any 1999, els partits d’esquerra dels Països Baixos, varen aconseguir prohibir la caça esportiva de l’oca i avui dia d’avui els partits Verd i Laborista segueixen fent campanya per prohibir la caça de qualsevol tipus d’animal.

L’augment de població d’aquesta espècie ha demostrat que les afirmacions dels grups d’esquerra en el moment de la prohibició dient que: “sense la intervenció humana, la naturalesa seria “regulada” i les oques no ocasionarien danys a l’agricultura” eren falses i errònies.

El govern holandès s’ha vist obligat a establir un fons de compensació de més d’11 milions d’euros a l’any, als agricultors que pateixen els danys de les oques tot i que estan molt en desacord amb el Govern perquè les ajudes no cobreixen ni la meitat dels costos que tenen.

Després de les queixes rebudes, el Govern va haver de començar el sacrifici d’unes 250.000 oques anuals per suavitzar la pressió sobre l’agricultura. El sacrifici es realitzava amb gas i aquest tardava varis minuts en actuar, la qual cosa feia que les oques embogissin i s’ataquessin les unes a les altres.

Les imatges de mils d’oques a punt de ser sacrificades amb gas (pràctica que realitzaven persones com Arie den Hertog, de 40 anys, pagat per les autoritats holandeses) ha desencadenat un debat sobre el tema a Alemanya, on les Associacions de l’Holocaust i col·lectius de caça condemnen la practica d’aquest mètode i defensen la caça com a pràctica més ètica i més econòmica.

El director del Natural Hunting comenta: “Nosaltres, els caçadors hem de vigilar de ben a prop aquestes tendències. Una caça ordinària regulada és la millor manera de protegir i assegurar el benestar animal així com la millor manera d’equilibrar les poblacions”.

Aquesta tendència de no caçar, pot arribar a ser un greu problema social, ecològic i un cost econòmic elevadíssim per un País.


Deixa un comentari

MussapPublicitat