El control del conill a Lleida: una política pública davant els danys agraris

Control del conill: més que caça, una resposta pública als danys agraris

L’anunci del Departament d’Agricultura de reforçar el Pla de control poblacional del conill a la Plana de Lleida evidencia la magnitud d’una problemàtica que requereix una resposta extraordinària per part de les administracions.

Les dades presentades pel mateix Govern mostren un dispositiu d’una dimensió excepcional:

• Més de 226.000 conills capturats.
• Actuacions en 147 municipis.
• 23 tècnics especialitzats i equips de TRAGSA.
• Drons amb càmeres tèrmiques i visors nocturns per reforçar la detecció i el control.
• Més d’1,3 milions d’euros en ajuts directes, sense comptabilitzar el cost del personal, els vehicles, la tecnologia i altres recursos materials desplegats.

Un dispositiu extraordinari de control poblacional

Aquestes dades mostren que el control poblacional del conill no es pot entendre únicament com una activitat cinegètica ordinària.

Es tracta d’una actuació extraordinària de gestió de fauna salvatge impulsada i finançada per l’Administració amb l’objectiu de reduir els greus danys que pateix el sector agrari.

La caça continua sent una activitat regulada que contribueix a la gestió del medi natural. Tanmateix, el control per danys respon a una situació excepcional que requereix una planificació específica i recursos tècnics, econòmics i humans addicionals.

Les dades oficials també indiquen que més del 63% de les captures s’han dut a terme mitjançant resolucions excepcionals, un instrument de regulació cinegètica que forma part de la gestió pública de l’espècie.

Aquesta dada posa de manifest que la resposta al problema s’articula mitjançant mesures específiques de control coordinades per l’Administració, més enllà del desenvolupament habitual de l’activitat cinegètica.

Una problemàtica que necessita estudis independents

Malgrat l’esforç econòmic i operatiu desplegat, continua oberta una qüestió fonamental:

Per què els episodis de sobreabundància es repeteixen any rere any en les mateixes zones?

Per donar resposta a aquesta pregunta és necessari impulsar estudis independents que analitzin els factors que poden afavorir aquesta situació, com ara:

• Els usos agrícoles del territori.
• La disponibilitat d’aliment i refugi.
• La pressió de depredació.
• Les infraestructures existents.
• Els diferents models de gestió aplicats.

L’impacte de les zones protegides i la gestió del territori

En aquest context, també cal analitzar amb rigor si les limitacions de gestió existents en determinats espais protegits, incloses les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), poden haver tingut efectes indirectes sobre l’evolució de les poblacions de conill.

Si el mateix Govern planteja compensacions als agricultors per les restriccions derivades d’aquests espais, també és legítim estudiar si aquestes limitacions han pogut influir en la capacitat de prevenir i controlar la sobreabundància de l’espècie.

L’objectiu ha de ser trobar un equilibri entre la conservació dels espais naturals i una gestió eficaç dels conflictes provocats per la fauna salvatge.

Actuar sobre les causes per evitar una despesa permanent

La situació actual demostra que el control del conill és un repte que requereix una estratègia basada en el coneixement científic, la prevenció i la coordinació entre administracions, agricultors i caçadors.

Les actuacions d’emergència són necessàries mentre persisteixi el problema, però el seu èxit no s’hauria de mesurar únicament pel nombre de captures, sinó per la capacitat de:

• Reduir de manera estable les poblacions en conflicte.
• Identificar les causes que han convertit aquesta problemàtica en un fenomen estructural en determinades zones de Catalunya.
• Aplicar mesures preventives que evitin la repetició del problema.

Només actuant sobre les causes, i no únicament sobre les conseqüències, es podrà evitar que els dispositius extraordinaris de control acabin esdevenint una despesa pública permanent.

---