News Cinegeticat
Albert Bores – Lleida – 20/08/2026
La mitja veda comença amb calor i amb molts gossos que encara no estan preparats físicament
Avui comença la mitja veda i, amb ella, molts gossos de caça tornaran al camp després de setmanes de menor activitat. És un moment esperat per caçadors i gossos, però enguany cal afrontar-lo amb una precaució especial.
Les elevades temperatures i els episodis de calor que s’estan repetint durant aquest estiu fan que el risc de patir un cop de calor sigui especialment elevat. A això s’hi afegeix un altre factor que sovint passa desapercebut: molts gossos arriben a l’inici de la temporada sense haver recuperat encara la seva condició física.
Passar de l’activitat pròpia de la veda a una jornada de diverses hores corrent pel camp, amb terrenys exigents i temperatures altes, pot representar un esforç considerable. I un gos motivat per la caça no sempre és capaç de saber quan ha arribat al seu límit.
Un gos de caça també necessita posar-se en forma
Que un gos estigui acostumat a caçar no significa que mantingui durant tota la veda la mateixa capacitat física que durant la temporada.
La preparació ha de ser progressiva. Abans d’afrontar jornades llargues és convenient recuperar l’exercici de manera gradual, augmentant poc a poc la durada i la intensitat. Això permet que la musculatura, el sistema cardiovascular i també la capacitat de recuperar-se després de l’esforç tornin a adaptar-se a l’activitat.
Aquest aspecte és encara més important quan les temperatures són elevades. Un gos que no està entrenat necessitarà un esforç proporcionalment més gran per realitzar la mateixa activitat i, per tant, pot acumular calor més ràpidament.
Per això, els primers dies de la mitja veda no haurien de servir per comprovar fins on pot aguantar el gos, sinó per recuperar progressivament el ritme de caça.
La calor és un enemic silenciós
Els gossos eliminen bona part de la calor corporal mitjançant el panteix. A diferència de les persones, no poden regular la temperatura de manera tan eficient mitjançant la suor.
Quan l’exercici és intens i la temperatura ambiental és elevada, aquesta capacitat de dissipar calor pot quedar superada. La temperatura corporal comença a pujar i, si el procés no s’atura, pot aparèixer un cop de calor.
El problema és que la situació pot evolucionar ràpidament. Un gos pot començar simplement amb un panteix intens i acabar presentant debilitat, desorientació, problemes de coordinació, vòmits, convulsions o fins i tot perdre la consciència.
Per això és fonamental no esperar que apareguin els símptomes greus per donar per acabada la jornada.
El descans també forma part de la jornada de caça
En dies de calor, descansar no és una interrupció de la caça: és una part essencial de la seva planificació.
Cal aprofitar les zones d’ombra i permetre que el gos recuperi la respiració abans de reprendre l’activitat. També és important disposar sempre d’aigua suficient. No s’hauria de confiar que durant la jornada trobarem un punt d’aigua al camp.
L’horari és igualment determinant. Quan les condicions meteorològiques són especialment adverses, avançar l’activitat a les primeres hores del dia i evitar les hores de més calor pot reduir considerablement l’esforç tèrmic que suporta l’animal.
I hi ha una idea que el caçador ha de tenir molt present: que el gos vulgui continuar no vol dir que pugui continuar. La motivació cinegètica pot fer que l’animal segueixi treballant quan físicament ja està arribant al límit.
Com reconèixer un possible cop de calor
Panteixar després de córrer és normal. El que ha de preocupar és un panteix exagerat, persistent o que no disminueix amb el descans.
Si el gos presenta una respiració molt accelerada, salivació abundant, debilitat, dificultat per caminar o una actitud estranya, és moment d’aturar immediatament l’activitat. També són senyals d’alarma els vòmits, la diarrea, la pèrdua de coordinació, les convulsions o el col·lapse.
En aquests casos no s’ha d’intentar que el gos “aguanti una mica més” ni esperar que es recuperi simplement descansant. Un cop de calor és una emergència veterinària i pot provocar lesions greus en òrgans vitals.
Què fer si el gos pateix un cop de calor?
El primer que cal fer és retirar el gos de l’esforç i del sol i començar a refredar-lo immediatament.
Es pot mullar el cos amb aigua fresca, especialment el tronc, l’abdomen i les zones amb menys pèl, i facilitar que l’aire circuli al seu voltant. Si es disposa d’un vehicle, l’aire condicionat pot ajudar durant el trasllat.
No és recomanable cobrir completament l’animal amb tovalloles mullades, ja que poden retenir la calor, ni aplicar gel directament sobre el cos. Tampoc cal esperar a tenir un termòmetre per començar el refredament: davant dels signes compatibles amb un cop de calor, actuar ràpid és més important que obtenir una temperatura exacta.
L’aigua es pot oferir si el gos està conscient i pot beure amb normalitat, però no se l’ha de forçar.
I sobretot, encara que després de refredar-se sembli recuperar-se, ha de ser examinat per un veterinari com més aviat millor. Un cop de calor pot haver provocat lesions internes que no són visibles immediatament.
El cotxe també pot convertir-se en un perill
Durant la mitja veda, el transport és un altre moment en què cal extremar les precaucions.
Un vehicle estacionat pot assolir temperatures molt elevades en pocs minuts, fins i tot si està a l’ombra o amb una finestra parcialment oberta. Per aquest motiu, mai s’ha de deixar un gos dins del vehicle sense una ventilació i climatització adequades.
En dies de calor extrema, el transport dels gossos s’ha de planificar amb la mateixa cura que la jornada de caça: evitar les hores més caloroses, garantir ventilació i tenir aigua disponible.
La millor actuació és prevenir
El cop de calor no és un accident inevitable. En bona part dels casos, el risc es pot reduir si el caçador adapta la jornada a les condicions del gos i del temps.
Aquesta mitja veda és especialment important perquè molts animals encara no han recuperat la forma física després de la veda. Si a aquesta manca d’entrenament hi afegim temperatures molt elevades, terrenys exigents i moltes hores d’activitat, el risc augmenta considerablement.
Per això, aquest inici de temporada demana una mica més de prudència. Entrenar progressivament, escollir bé l’horari, oferir descans i aigua i saber reconèixer els primers signes d’esgotament pot marcar la diferència.
El gos no sap quan ha de parar. Aquesta responsabilitat correspon al caçador.
I en una temporada marcada per la calor, saber posar punt final a una jornada a temps no és deixar de caçar: és cuidar el company que ens acompanya al camp.