Actualitat

La guatlla en el punt de mira

Jordi Garcia – Lleida – 20/06/2026

La guatlla torna al centre del debat: el Projecte Coturnix aporta noves dades científiques davant les possibles restriccions

El principal estudi sobre la guatlla comuna a Espanya confirma poblacions estables i un aprofitament cinegètic sostenible. Els resultats arriben quan el sector espera conèixer la nova Resolució de Vedes de Catalunya.

La guatlla tornarà a ser una de les protagonistes de la propera Resolució de Vedes de Catalunya. Tot i que el Departament encara no ha fet pública la normativa per a la temporada 2026-2027, dins del sector cinegètic circulen informacions que apunten a una possible reducció del cupo de captures i de dies de cacera i a la implantació d’un sistema de precinte digital per a aquesta espècie.

De moment, no hi ha cap confirmació oficial. Però el debat arriba en un moment especialment rellevant. Els darrers resultats del Projecte Coturnix, el major estudi científic sobre la guatlla comuna desenvolupat a Espanya, mostren una realitat que mereix ser tinguda en compte: poblacions estables, indicadors favorables de reproducció i un aprofitament cinegètic considerat sostenible pels investigadors.

El projecte que ha canviat el coneixement sobre la guatlla

Impulsat per la Fundación Artemisan amb la col·laboració de Mutuasport i milers de caçadors voluntaris, el Projecte Coturnix s’ha convertit en una referència científica per al seguiment de la guatlla comuna.

Les dades presentades a finals de 2025 indiquen que la densitat de mascles territorials durant el període reproductor va augmentar respecte als anys anteriors, consolidant una tendència positiva observada en diverses zones de la Península Ibèrica.

Segons els responsables del projecte, aquests resultats evidencien que l’aprofitament cinegètic actual es manté dins dels paràmetres de sostenibilitat i que les poblacions estudiades continuen generant excedents compatibles amb la caça regulada.

Més de 5.000 caçadors convertits en col·laboradors científics

Una de les grans fortaleses del Projecte Coturnix és la participació directa dels caçadors en la recollida d’informació de camp.

Des de l’any 2020 s’han recollit dades de gran valor científic:

  • Més de 65.000 mostres biològiques d’ales.
  • 12.634 jornades de caça registrades.
  • 1.901 censos validats científicament.
  • 1.527 exemplars anellats.
  • 357 recuperacions d’anelles.

A aquesta tasca s’hi afegeix el Coturnix Challenge, una iniciativa de cens simultani que ja ha traspassat l’àmbit estatal i que enguany ha incorporat participació d’altres països europeus.

Gràcies a aquesta xarxa de voluntaris, els investigadors disposen cada vegada de més informació sobre la reproducció, els moviments migratoris i la distribució real de l’espècie.

Catalunya també hi té un paper destacat

Els caçadors catalans participen activament en els censos i en l’enviament de dades al projecte. Aquesta implicació contribueix a millorar el coneixement de les poblacions presents al nostre territori i demostra el compromís del sector amb una gestió basada en l’evidència científica.

Cada observació, cada cens i cada mostra enviada ajuden a construir una fotografia molt més precisa de l’estat real de la guatlla.

Si les dades són positives, per què es parla de noves restriccions?

Aquesta és la pregunta que molts caçadors es fan davant les informacions que apunten a una possible reducció del nombre màxim de captures per jornada.

Durant els darrers anys, la caça de la guatlla ha estat objecte d’una vigilància especial tant a escala estatal com europea. Aquesta situació ha comportat una revisió constant dels criteris de gestió i de les mesures aplicades a l’espècie.

Tanmateix, els resultats del Projecte Coturnix aporten avui una quantitat d’informació sense precedents. Per aquest motiu, una part del sector considera que qualsevol nova limitació hauria d’estar plenament justificada i sustentada en dades científiques actualitzades.

La gestió adaptativa de la fauna exigeix precisament això: adaptar les mesures a la realitat de cada moment i no únicament a tendències històriques o escenaris de precaució.

El debat sobre el precinte digital

Una altra de les qüestions que genera expectació és la possible implantació d’un sistema de precinte digital per a la guatlla.

Si finalment aquesta mesura s’incorpora a la nova normativa, serà necessari analitzar-ne amb detall la seva aplicació pràctica.

La digitalització pot facilitar el seguiment de captures i aportar informació útil per a la gestió. No obstant això, també planteja interrogants importants en un sector on una part significativa dels practicants són persones d’edat avançada o residents en zones rurals amb cobertura de telefonia limitada.

Molts caçadors es pregunten si una nova obligació tecnològica aportarà realment una millora significativa en el coneixement de l’espècie o si, per contra, acabarà generant dificultats administratives afegides.

En qualsevol cas, qualsevol sistema que s’implanti hauria de ser senzill, accessible i compatible amb la realitat del món rural català.

Un exemple de gestió basada en la ciència

El Projecte Coturnix s’ha convertit en un exemple d’èxit de la ciència ciutadana aplicada a la gestió cinegètica. Els seus resultats són cada vegada més tinguts en compte pels organismes responsables de l’avaluació de l’espècie a escala nacional i europea.

La participació de milers de caçadors ha permès generar una base de coneixement sense precedents sobre la guatlla comuna, demostrant que la caça també pot ser una eina de conservació i seguiment científic.

Ara, amb la publicació de la nova Resolució de Vedes prevista per a les properes setmanes, serà el moment de comprovar fins a quin punt aquestes dades es reflecteixen en les decisions de gestió.

Perquè la qüestió de fons no és si la guatlla s’ha de gestionar —això ningú ho discuteix— sinó si les futures limitacions respondran realment a l’evidència científica disponible.

I avui, gràcies al Projecte Coturnix, aquesta evidència és més sòlida que mai.


Deixa un comentari