Cuidar la perdiu roja salvatge millora la biodiversitat i la qualitat de vida dels humans | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Actualitat

Cuidar la perdiu roja salvatge millora la biodiversitat i la qualitat de vida dels humans

Cuidar la perdiu roja salvatge millora la biodiversitat i la qualitat de vida dels humans 1

Segons un recent treball científic que analitza per primera vegada una de les poques poblacions de perdiu roja silvestre d’alta densitat que queden a Espanya (Campo de Montiel a Castella la Manxa) es demostra que amb una adequada gestió de les condicions de la població de les perdius roges silvestres es millora la biodiversitat del territori afectat, i augmenta la producció de riquesa natural.

La Perdiu Roja (Alectoris rufa)

És una au que viu en gairebé tots els hàbitats de la península Ibèrica, des de la costa fins als prats de les muntanyes. La perdiu roja silvestre, que sempre havia cridat l’atenció per la seva nombrosa presència i intensa difusió a Espanya, és en l’actualitat rara de veure i realment escasseja. La cultura rural, greument trastocada per la vida moderna, ha perdut la tradició de la cura, conservació i aprofitament de la fauna silvestre. L’abandonament del maneig tradicional de la terra, l’elevat ús dels fitosanitaris i herbicides, les descontrolades poblacions de senglars i altres depredadors tant d’ous com de perdius, la producció massiva de perdius de granja a Espanya (% elevat de perdius incapaces de reproduir-se en la naturalesa i sense cap valor ecològic), l’ús d’elles per a la caça immediata, i l’abandonament progressiu del camp pels espanyols, expliquen en part la profunda escassetat de l’espècie silvestre. No obstant això, encara hi ha alguns llocs que tenen cura, conserven i aprofiten les poblacions de perdiu roja silvestre, mantenint la seva alta densitat tradicional.

Amb el suport dels propietaris de la finca “Les eixamples”, investigadors de la Universitat de Lleida, van emprendre un estudi per esbrinar com són les característiques de la demografia de les poblacions de perdiu roja silvestre que viuen en hàbitats cuidats per l’alta densitat . Volien esbrinar, per exemple, com responen les perdius als canvis en la productivitat agrícola dependents de la meteorologia, i com els afecta la predació no humana i humana. Conèixer els factors que influeixen en la seva demografia és clau per millorar la gestió de la perdiu roja silvestre.

Segons l’ornitòleg, catedràtic de La universitat de Lleida i un dels firmants de l’article, Jesús Nadal:

“Durant 14 anys vam estudiar quantes perdius hi havia, vàrem calcular els índexs poblacionals per edats i sexes, i com es correlacionaven entre ells i amb la meteorologia anual. També vam veure que les proporcions d’edats i sexes de les perdius estaven fortament lligades entre elles i que depenien de la seva densitat, i, al seu torn, de les variables meteorològiques i de la producció agrària. En els anys en què l’adversitat climàtica redueix la producció de l’agrosistema (per exemple, amb menys flors i llagostes) la reproducció de les perdius és molt baixa, poden morir fins i tot perdius adultes i disminueix la densitat general d’aquestes aus fins i tot a la primavera . En contraposició, en els anys en què la bondat climàtica incrementa la producció de l’agrosistema (amb més llavors i formigues, per exemple), la reproducció de les perdius resulta molt reeixida. La mateixa estructura de la població de perdius, l’impacte de la predació i la qualitat de l’hàbitat també afecten el resultat de la reproducció.

Si es controla l’estructura de la població de manera que la proporció de sexes sigui equilibrada, el potencial reproductor augmenta, i, per tant, les possibilitats d’incrementar el nombre de perdius. De fet, la cura de les poblacions de perdiu roja silvestre consisteix a mantenir l’harmonia numèrica entre sexes, en garantir la qualitat de l’hàbitat i en la regulació dels predadors, per assegurar així amb tot això l’èxit reproductor. D’altra banda, aquesta gestió millora la biodiversitat i la creació de riquesa natural al agrosistema. Per això a la finca “Les eixamples” estan presents moltes espècies que en moltíssims altres llocs d’Espanya han desaparegut o estan molt amenaçades, com són l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) i el linx ibèric (Lynx pardinus)”.

D’entre les conclusions de l’estudi, Jesús Nadal destaca que la dinàmica de la població de perdius silvestres en situació d’alta densitat es caracteritza paradoxalment per un reduït èxit reproductor (reduït amb relació a la resta de les poblacions ibèriques de perdiu vermella) . La paradoxa s’explica, segons Jesús Nadal, per la longevitat més gran dels seus individus, per la competència més gran entre ells i per l’impacte més gran dels predadors.

Així mateix el treball revela que la mortalitat més gran en el sexe femení ocasionada per la predació (especialment durant la reproducció) justifica un dèficit de gairebé el 20% de femelles adultes, el que disminueix el potencial reproductor de tota la població i la seva capacitat per recuperar-se. Per això, la regulació intel•ligent de l’impacte de la predació és clau en la dinàmica de la població de perdius i en la supervivència de les altres espècies presa dels predadors.

Mantenir una alta densitat de la població de perdius roges silvestres assegura que aquesta població pugui suportar els anys d’escassa reproducció. A la península Ibèrica els anys amb fracàs reproductor són abundants, ja que la meteorologia freqüentment provoca escassetat en la producció neta dels agrosistemes. Durant aquests anys el nombre de perdius pot fins i tot reduir-se respecte al que hi havia a l’inici de la primavera, abans de la reproducció. En conseqüència, sempre cal ajustar el pla de caça a les condicions particulars de cada temporada per aconseguir que l’aprofitament de la població de perdius sigui sostenible per a l’home.

El seguiment i control de les poblacions de perdiu roja silvestre resulta un excel•lent indicador de com es troba la naturalesa, de l’eventual deteriorament de la vida salvatge en els agrosistemes, i, per tant, de la nostra pròpia qualitat de vida. Si la societat ho desitja, pot produir biodiversitat, tenir cura i aprofitar lúcidament la natura. Espanya encara es troba a temps de recuperar el tresor autòcton de la seva naturalesa i cultura que és la perdiu roja silvestre, la subsistència és només ja marginal en l’actualitat.

Font: NADAL, J., PONZ, C. &. MARGALIDA, A. 2016. “Age and sex ratios in a high-density wild red-legged partridge population”. Plos One,
Published: August 10, 2016
http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0159765
http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0159765
Contacto: Dr. Jesús Nadal: jnadal@ca.udl.cat

Deixa un comentari

Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: