Actualidad

Curso para la de formación de los cazadores en materia de sanidad e higiene de carne silvestre de caza

Albert Pozo 07/15/2014 Girona

El pasado día 12 de julio, se realizó el primer Curso de Sanidad e higiene de carne silvestre de caza organizado por la Escuela Agraria Forestal "Can Cifra" de Santa Coloma de Farners junto con el del Departamento de de Agricultura, Ganadería, pesca, Alimentación y Medio Natural de la Generalitat de Cataluña.

L’objectiu principal d’aquest curs és donar compliment al Reglament CE 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril, pel qual s’estableixen les normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal. Aquesta normativa permet que qualsevol persona amb una formació suficient sobre el programa del curs pugui certificar que les peces de caça puguin ser traslladades a un establiment autoritzat de tractament de carn de caça i destinada al comerç per al consum humà.

El programa tenía 4 bloques y se desarrolló a cargo de la veterinaria Encarna Casas Díaz, del Servicio de Ecopatología de la Fauna Salvaje SEFAS de la Facultad de Veterinaria de la Universidad Autónoma de Barcelona UAB.

Primerament es va fer una introducció, justificant la necessitat de tenir un coneixement de les espècies cinegètiques que tenen un aprofitament de la seva carn i quines son les seves malalties, i la seva normativa aplicable en aquesta matèria, Normativa Europea UE 636/2014 i Reglament CE 853/2004. Posteriorment ja es va passar al primer bloc, explicant les característiques generals d’anatomia, fisiologia i comportament de les espècies cinegètiques (aus, lagomorfs, rumiants i senglar). Es va definir molt clar quines són les espècies a Catalunya que es pot comercialitzar la seva carn; Mamífers, Lagomorfs (llebre i conill) i Artiodàctils (Suids: senglar, Cèrvids: cérvol, cabirol i daina, i Bòvids: isard, cabra salvatge i mufló), i Aus (coll-verd, perdiu roja, faisà i tudó), també es va dir la guineu però no per la seva carn sinó per la pell.

El segon bloc tractava de les malalties i anormalitats, incloent comportaments anòmals i alteracions patològiques provocades per malalties, fonts de contaminació mediambiental o altres factors que puguin afectar a la salut publica en cas de consumir-se la seva carn. Remarcant que s’ha d’anar en compte i coneixement del què consumim nosaltres o què es el que se’ls hi don de menjar als gossos de caça, fent referència a la gent que dona carn de caça als seus gossos.

Al bloc tres, va comentar aspectes de la manipulació de la peça de caça una vegada morta, les normes d‘higiene i les tècniques adequades per la manipulació, transport, evisceració i altres operacions, explicant que la caça major sempre s’ha de dessagnar i viscerar abans d’una hora després de ser mort, i que la caça menor no feia falta dessagnar però no posar dintre de bosses pel seu transport. També es va fer esment de la bona qualitat que té la carn de caça, dient les seves propietats com l’elevat numero de proteïnes, l’elevat valor biològic (s’aprofita millor), té menys greix, més ric en ferro, fòsfor i vitamines, i no presenten medicació ni fàrmacs.

En el bloc quatre, es va explicar la zoonosi (malaltia que es transmet de dels animals de forma bidireccional entre animals i l’home) transmesa per la manipulació i consum de carn de caça i les seves mesures de prevenció. Es va donar molta importància a les malalties i la seva gravetat, classificant com mortal (Triquina), greu (Brucel·losi, salmonel·losi i tuberculosi) i lleu (brià, sarna i tinya). També va dir que a Catalunya hi ha una població d’espècies cinegètiques sana, tot i que hi ha certs punt concrets que pateixen algun d’aquestes malalties esmentades, que tinguem compte i analitzem la carn.

Para finalizar, comentó la obligatoriedad de las disposiciones legales y administrativas, ya que se debe cumplir la Normativa UE y Estado, hay un aumento de número de piezas cobradas cada año y se debe regular la actividad, dando como ejemplo Francia, en que son muy estrictas en este ámbito.

Resumiendo, se dijo que sólo se comercializa si hay un transporte de carne de caza hacia un establecimiento de tratamiento de esta y siempre con una identificación clara de las vísceras, y que esto sólo lo puede hacer una persona con una declaración numerada , con todos los animales perfectamente identificados y con un transporte refrigerado y no amontonado.


Un comentario sobre “Curso para la de formación de los cazadores en materia de sanidad e higiene de carne silvestre de caza

Deja un comentario

MussapPublicidad