Ciutat Salvatge O Domesticada? | Cinegeticat - Gestió, Caça I Equilibri
Debat

Ciutat salvatge o domesticada?

Ciutat salvatge o domesticada? 1

Senglars al parque

Miquel Ruiz

El passat dimarts dia 12 de juliol de 2016, TV3 va emetre un reportatge (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/ciutat-salvatge/video/5610928/), sobre l’evolució i el creixement desmesurat de la població de diferents espècies i la seva repercussió a les ciutats. CIUTAT SALVATGE, un títol per mi erroni, ja que jo considero que es tracta de “ciutat domèstica”, perquè els animals salvatges han perdut la por i l’essència salvatge gràcies a la humanització que porta a dins l’urbanita.

En el reportatge es va mostrar com cotorres, senglars, gavines, guineus i altres animals colonitzaven les ciutats aprofitant el proteccionisme d’anys ençà de l’autoritat pública i l’alimentació abundant i gratuïta en forma de deixalles i la que els oferien diversos “inconscients animalistes”. El resultat: aquestes espècies s’han convertit en espècies invasores que són focus de conflictes de convivència amb les persones, d’accidents de trànsit, de danys a l’agricultura i als parcs i jardins i de perill sanitari per a les persones. A mi personalment no deixa de sorprendre’m que algunes persones entrevistades en el reportatge, veien aquesta situació com a normal, ja que segons elles “som les persones les que hem d’aprendre a conviure amb els animals”.

Addicionalment, es va presentar el senglar com un animal poc salvatge que s’havia instal·lat a la ciutat per la facilitat que tenia a l’hora de trobar el menjar. Considero una llàstima no haver aprofundit més en l’origen d’aquesta situació. Si el senglar ara és una “plaga” i causa problemes en zones urbanes, no crec que només sigui per la disponibilitat de menjar, que també, sinó perquè durant anys s’han seguit polítiques proteccionistes, no s’ha comptat prou amb el col·lectiu caçador i això poc ha contribuït a què la situació avui sigui millor. I no només amb el senglar… també s’ha escapat de les mans la situació amb els coloms, les gavines o les cotorres, per exemple.

També és una llàstima que el reportatge hagi dedicat tant poc temps a explicar la tasca que desenvolupa contínua i altruistament el col·lectiu caçador davant el problema del senglar, així com les dificultats a què s’enfronta per poder caçar en especial en determinades zones. A mi el reportatge em va transmetre la idea de què matar no és cap solució i que les caceres controlades no frenen les sobrepoblacions. És evident que jo sóc caçador i aquesta percepció em molesta. Per això escric en aquest portal amic de la caça i partidari de difondre el paper que juga la nostra activitat en aquests moments. No sé com s’ha de fer per canviar la imatge negativa del caçador a la societat, però som necessaris i per reduir poblacions, fereixi sensibilitats o no, s’han d’abatre individus, ni més, ni menys. I no ens ha de fer por dir-ho amb veu alta. Del reportatge en vaig extreure que “hem d’aprendre a compartir l’espai” i no vulnerar els drets dels animals perquè el desequilibri de l’ecosistema ha estat produït per l’humà i aquesta és la “penitència” que hem de pagar. No hi estic d’acord, està clar.

En aquest context ara s’ha presentat una prova pilot que es durà a terme als municipis de Terrassa, Matadepera, Vacarisses i Sant Cugat, que consisteix en la immunocontracepció de 120 (o 400, segons l’últim document de difusió que s’ha traslladat a les societats) femelles de senglars, tot això per un mòdic preu clar, crec que es parla de 53.000 €. Se’m generen molts dubtes, la veritat, dels resultats de la prova i si val la pena aquest esforç econòmic de diner públic… per cert, avui la Territorial de Barcelona ha organitzat una jornada tècnica que tractarà també aquest tema. Anirem veient com evoluciona… el que tinc clar, almenys jo, és que la principal solució, avui per avui, és LA CAÇA.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: