News Cinegeticat
Albert Pou – Lleida – 22/06/2017
BASSET HOUND
Origen: Anglès
Els orígens dels Basset hound es troben revestits de llegendes i misticismes, cosa que succeeix amb la major part de les races canines, si bé aquesta raça tal com la coneixem actualment es va desenvolupar a Anglaterra durant la segona meitat del segle XIX, a partir dels conillers (sabuesos) de talla baixa procedents de França. Els seus orígens venen determinats pel seu ús per a la caça i per una mida reduïda. La primera referència històrica moderna documentada de la paraula Basset per a un determinat tipus de gos, la trobem en un tractat titulat La Venerie, escrit per Jacques du Fouilloux, publicat el 1562. Les races Basset eren especialment útils gràcies a les seves reduïdes dimensions, ja que els gossos podien ser acompanyats fàcilment a peu pels caçadors que caçaven conill i llebre.
L’origen del Basset hound modern es remunta a temps més pròxims, quan a Anglaterra es van fer creuaments de gossos Basset a partir d’exemplars Basset Artesien Normand, llargs i baixos, amb exemplars de Bloodhound, que va acabar originant una raça d’alta substància i una expressió singular, heretada en gran part del Bloodhound i amb unes característiques úniques com a gos de rastre. El 1866, lord Galway va adquirir una parella de Basset Artesien Normand per alcompte de Tournon, i una cadellada d’aquesta parella va ser venuda a lord Onslow, els quals va creuar amb races angleses, fonamentalment amb Beagles i Bloodhounds.
El 1883 els amants de la raça, els francesos anteriorment mencionats, van fundar el Club del Basset hound, cosa que va afavorir que a l’exposició canina celebrada l’any 1886 a l’Aquarium de Londres hi participessin 120 exemplars d’aquesta raça. Un any més tard, George Krehel redacta el primer estàndard, que es va mantenir en vigor durant 60 anys en alguns aspectes, com ara el cap i la seva pell solta. Amb la Primera Guerra Mundial va desaparèixer el Club del Basset hound, i en la Segona Guerra Mundial es va reduir encara més la cria d’aquesta raça.
Tot i això, el 1954 es va crear un nou Club del Basset hound, que va suposar un nou impuls per a la raça, en passar de 12 inscripcions registrades al Kennel Club l’any 1950 a 1.687 el 1965. A Espanya, no es van començar a veure exemplars de Basset hound fins a la dècada dels anys setanta, amb la importació d’alguns exemplars d’Anglaterra, i a finals d’aquesta dècada i començaments dels anys vuitanta, comencen a sorgir els primers criadors nacionals dedicats a aquesta raça, amb afixes com Los Madroñales o La Fragata. La dècada dels anys noranta és l’edat daurada dels Basset hound a Espanya, ja que apareixen un bon nombre de criadors que constitueixen un germen de la creació del Club Espanyol del Basset hound del 1995.
És un sabueso de potes curtes, cos allargat, orelles llargues, ben balancejat i amb innumerables qualitats, essent la més destacable el seu gran olfacte. És un gos de treball, per tant ha de ser fort, actiu i tenir gran resistència al camp, amb tenacitat d’antic llinatge, que caça ventejant la presa i posseeix l’instint d’equip. La seva veu és profunda i melodiosa, i s’usa per a la caça amb escopeta de conill, llebre i guineu.
(Font: Club Español del Basset hound)
