El caçador esdevé el culpable ideal dels conflictes amb senglars | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Opinión

El cazador se convierte en el culpable ideal de los conflictos con jabalíes

El caçador esdevé el culpable ideal dels conflictes amb senglars 1

Denis Boglio - Solsona - 02/16/2018

La Federación de entidades animalistas acaba de volver a culpar a los cazadores de las sobrepoblación de animales en Cataluña, para pedir de nuevo la prohibición de la caza.

Aunque difieren de ellos a la hora de buscar soluciones, tenemos que compartir, sin embargo, el diagnóstico de la situación actual: tenemos cada vez más jabalíes en nuestro territorio, Que generan cada vez más problemas y preocupación ciudadana.

El caçador esdevé el culpable ideal dels conflictes amb senglars 2

Basándose en este hecho, desarrollan una visión voluntariamente sesgada, en la que la caza no puede solucionar el problema y que por tanto, se podría prescindir. nosotros mismos llevamos años contando y reclamando una mayor implicación por parte de la administración, que fins fa molt poc, ha tingut altres prioritats. Els límits de l’acció de les colles senglaneres és evident, però no per això la caça perd la seva utilitat, ben al contrari. Tot i que en les condicions actuals, només pot ajudar a limitar l’augment de les poblacions de senglars, sense l’activitat dels caçadors, aquest problema seria infinitament més greu avui en dia.

Sacamos de la foto los cazadores y al día siguiente tendremos una revolución de los agricultores y de los automovilistas. Buscar únicament en el col·lectiu caçador la solució a un problema complex, a gran escala i que porta dècades gestant-se, és ingenu i il·lusori. Podria fer dubtar de la bona fe de qui utilitza tals arguments. Les batudes actuals són una solució temporal a un problema de danys a nivell local. Qui pretén el contrari s’autoenganya.

Després, s’acusa els caçadors d’afavorir que els senglars vagin a les zones urbanes durant l’època de caça. Això, sense mencionar el fet prou rellevant que és l’època en què tenen menys menjar disponible al bosc. Ens trobem de nou davant d’una obsessió d’aquest món urbà, de protegir-se d’allò salvatge que li ve de les zones rurals. Cada cop que la realitat els recorda que el món rural no és el pessebre que s’imaginen des del cotxe durant les escapades de caps de setmana, es troben incòmodes, pertorbats en el seu equilibri perquè la naturalesa salvatge els envaeix el seu espai urbà controlat. I van més enllà, vinculant a través de dubtoses referències científiques, la idea que en desplaçar senglars de les zones rurals a les urbanes, aquests poden portar-hi les seves malalties i contagiar-hi els humans. Mentre eren pagesos i rurals els que convivien amb aquestes bèsties ferotges i malaltisses que són els senglars, els animalistes no se’n preocupaven gaire. Però ara que el perill està a punt de creuar la ronda de dalt, han activat el «código rojo«!

Otro argumento retorcido que utilizan es que la caza favorece los accidentes de tráfico. Esta afirmación violenta la razón de quien se haya interesado mínimamente en la cuestión. Es cierto que la mayoría de accidentes de tráfico ocurren durante el periodo hábil de caza, pero también es cierto que es el período en el que los animales deben moverse más para encontrar comida. Tras el cambio de la Ley de Tráfico hace unos años, las indemnizaciones imputables a los titulares de cotos han bajado de forma muy importante. Esto quiere decir que como consecuencia directa de una acción de caza, hay pocos accidentes, Y que la gran mayoría de accidentes de tráfico con fauna no está vinculada con las redadas. Y ahora si por un momento y con una mínima honestidad intelectual, imaginemos la situación de las carreteras sin los cazadores .... Quién dará la cara ante una explosión de accidentes de carretera? Para que la solución que se nos propondrá al final es una campaña de esterilización de animales, que no reducirán la población de forma significativa a menos de aplicarla de forma masiva en partes importados del territorio. Sin la caza, la siniestralidad vial sería un problema nacional mayor.

De forma insidiosa dan a entender que la caza es «generalmente rechazada por la sociedad». Serà per la seva societat, la més urbana i desconnectada de la vida rural. Tenim, és cert, una gran responsabilitat en la lluita de la batalla de la percepció social sobre la caça, en la que no queda clar que estiguem guanyant. Ni les federacions que ens haurien de representar i defensar ni l’administració fan bona feina en aquest àmbit, i per això ho hem de fer cadascun al nostre nivell: explicar, explicar, explicar. És simptomàtic també que en les societats del centre i nord d’Europa, la caça és ben acceptada i associada a valors societaris positius.

El rechazo de la caza aquí es UNA GRAN MENTIRA de los animalistas, que la están generando a golpes de repetirlo sin cesar. Y nosotros, ¿quién nos defiende ???


cinegeticat gifPublicidad
UN %re blogueros les gusta esto: