Opinió

El caçador té permís per caçar

usuaris medi natural

Eduard Melero – Cardona – 25/08/2022

Utilitzem el codi civil?

Potser m’emmirallo massa en el fer d’altres països europeus i nòrdics pel que fa a la caça, però cada dia trobo més arguments per creure que ho fan millor, o almenys, com a mi m’agradaria.

La propietat privada, agradi o no, és un bé existent i molt extens a Catalunya. Segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a Catalunya hi ha aproximadament 450.000 ha de superfície forestal pública, això suposa el 23% de la superfície forestal del país. És a dir, que el 77% de boscos de Catalunya són de titularitat privada i això vol dir que aquests boscos, al ser privats no són de tothom, encara que per la bonança i/o permissivitat de la majoria dels propietaris tothom en pot fer ús de lleure.

Es pot caçar arreu de Catalunya

L’activitat cinegètica, la caça, pels que no coneixeu el nom tècnic, és una activitat que es practica a bosc principalment. Seguint recopilant dades del Departament citat anteriorment, podem dir que a Catalunya hi ha 1.368 àrees privades de caça amb una superfície aproximada de 2.564.636 has. Així que puc dir que a Catalunya és caça arreu.

Els caçadors tenim permís del propietari per caçar

Però per a caçar, és necessària l’autorització expressa del propietari del terreny (en forma de contracte), a banda de pagar les corresponents taxes a la Generalitat, disposar d’una assegurança de Responsabilitat Civil a tercers i disposar d’un Pla Tècnic de Gestió Cinegètica que té les següents finalitats:

  • Facilitar i ordenar la gestió de les espècies cinegètiques i de les àrees de caça.
  • Fomentar les poblacions de les espècies cinegètiques i ordenar-ne l’aprofitament.
  • Afavorir les poblacions de les espècies protegides i el funcionament correcte dels ecosistemes en general.

A banda, cal complir amb tota la legislació, que no és poca, les obligacions econòmiques, i la convivència amb la resta d’usuaris del medi natural.

caça catalunya
plànol àrees de caça de Catalunya

La legislació francesa vs la catalana

A França, el país veí, té una legislació que sanciona a qualsevol persona que entra en una batuda de caça i molesta, sempre que es tracti d’una propietat privada (Code de l’Environnement). Allà existeix molt més respecte per aquest col·lectiu i la prova principal és que disposen de l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, que és una entitat pública nacional, amb caràcter administratiu, que està implantada a tots els departaments metropolitans i ultramars amb les següents funcions:

  • Contribuir a la definició, la realització i el control de les mesures de gestió, en particular per a la caça, destinades a la preservació de la fauna salvatge i els seus hàbitats i compatibles amb altres activitats humanes.
  • Té per missió fer estudis, investigacions i experimentacions pel que fa a la conservació, la restauració i la gestió de la fauna salvatge i dels seus hàbitats i la posada en valor d’aquests amb la caça.
  • Participa a la posada en valor i la vigilància de la fauna salvatge així com sobre la reglamentació relativa a la policia de caça.
  • Aporta a l’Estat el seu concurs per a l’avaluació de l’estat de la fauna salvatge així com el seguiment de la gestió, i la capacitat de peritatge i el suport tècnic per a l’elaboració d’orientacions regionals.
  • Està encarregada de l’organització material de l’examen de la llicència de caça.

En definitiva, es tracta d’un ens públic que gestiona la caça a França i està compost per caçadors principalment (tècnics) i les seves aportacions són de caràcter executiu on el polític de torn acata perquè entén que aquesta entitat és prou experta en aquesta qüestió.

Cartell de prohibició d’entrar durant una batuda a un bosc privat de França

A Catalunya, en canvi, hi ha una pila d’assessors (sovint militants del partit que governa) i un consell de caça on els mateixos participants afirmen que només és un òrgan consultiu i que, el que s’hi acorda, no és sempre el que acaba sortint publicat. Això fa que sembli que l’Administració legisli per arraconar encara més els caçadors, i un clar exemple n’és el punt 8.3 de l’actual Ordre de Vedes, que com ja he comentat en anteriors articles, resulta impracticable en la majoria de caceres del senglar que es realitzen a Catalunya.

El nostre codi civil permet tancar una propietat privada… només faltaria que es pogués sancionar si s’hi entra sense permís i es molesta, com poden fer a França?

Si el que realment es vol és promocionar i potenciar la seguretat (cosa que comparteixo totalment), aquesta mesura no és l’adequada i s’han d’explorar altres vies com per exemple limitar a la resta d’usuaris del medi natural l’accés a una batuda durant el seu transcurs, o com a molt, que només es pugui passejar o passar pels camins (res de bosc ni corriols).

Les reflexions

Per què només es regula al col·lectiu caçador i cada cop amb legislació més restrictiva? Perquè la resta d’usuaris del medi poden accedir a l’interior d’una batuda sense que no hi hagi cap llei contundent específica administrativa que ho reguli? Això només té una lectura. D’aquesta manera els caçadors estan totalment desprotegits davant la llei. Si no hi ha emparament legal, no hi ha defensa de l’activitat ni del col·lectiu, ni tan sols reconeixement.

En una batuda de senglar tots els participants saben on estan col·locats i tots porten una vestimenta d’alta visibilitat, en canvi, no es pot saber on hi ha qualsevol altre usuari (boletaire, excursionista, ciclista, esparreguer,…) i això pot suposar un risc.

Els caçadors tenen permís per estar on són, paguen per fer-ho, estan regulats i disposen d’assegurança. I molt important, la seva afició beneficia a tothom, perquè caçant s’equilibren poblacions, s’afavoreix a la biodiversitat, es redueixen els danys a l’agricultura i els accidents de trànsit, s’impulsa l’economia, es dona vida al món rural, es manté activa una part de la societat… en definitiva, la caça és necessària i, si desapareix, s’haurà de tornar a crear. Llavors no sortirà gratis com fins ara, caldrà pagar-la amb diner públic i potser canviarà el nom de caça per gestors de plagues, però la mort de l’animal seguirà essent imprescindible. No creieu que és millor tenir una societat oberta que respecti l’activitat cinegètica, entesa com fan els nostres veïns, sostenible, de conservació, amb valors d’aprofitament culinari, social, participativa i integrada?


One thought on “El caçador té permís per caçar

  1. Caçant s’equilibren espècies que de rebot fa que visquin altres espècies… la roda!
    Millorant hàbitats i ajudant a sobreviure en temps de secades o onades de fred (omplint basses a l’estiu, aportant aliment en nevades,…) se salven moltes espècies inclús no cinegètiques.
    I així, molts més exemples!
    Això beneficia la biodiversitat 😉

Deixa un comentari

gif cinegeticatPublicitat