Dr. Jesús Nadal (UdL) – Lleida – 01/04/2019
Si els jutges suspenen la legislació que autoritza la caça, els caçadors tenen un greu problema. Encara que tothom sap que no és cert que el desastre mediambiental que vivim el provoquen els caçadors, moltes persones afirmen que és necessari prohibir la caça. No és cert que la destrucció de la naturalesa i l’extinció de la fauna silvestre es degui fonamentalment a la caça, però això no eximeix als caçadors de la seva responsabilitat en la cura de la naturalesa.
La societat actual no es refia dels caçadors.
Els caçadors ens sentim víctimes del “progrés” perquè som incapaços de comprendre i adaptar-nos als efectes que els canvis socioeconòmics provoquen sobre els ecosistemes. Els grups animalistes, que persegueixen com a principal objectiu prohibir la caça, cada vegada tenen més presència i pes social. Ells pensen que la caça és cruel i innecessària, que els animals tenen drets com els homes i han de ser defensats de la caça. La percepció que té la societat especista (totes les espècies tenen els mateixos drets) de la caça és negativa i responsabilitza als caçadors dels problemes que actualment ocasiona la fauna silvestre. Moltes espècies cinegètiques desapareixen i unes altres es converteixen en plagues, el contrari pot succeir en vedats que són veïns, tots els problemes que ocasiona la fauna repercuteixen pel seu cost monetari.
Per a combatre la prohibició de la caça necessitem principis i bona gestió cinegètica.
Els principis són la dimensió ètica que ha d’exhibir el caçador. Tot caçador té dues cares, la que busca el bé universal de tots els caçadors (la social) i la que busca el bé personal (l’egoista). El caçador egoista només veu els seus interessos associats als mètodes de caça que practica. Viu sota la pressió de guardar la informació i no transmetre-la als companys, qualsevol company (un altre caçador) que disposi de la informació sobre llocs, hores, albiraments, captures, etc… podrà venir a espatllar-me la cacera, el vedat, les oportunitats,… això desencadena el comportament recelós i les tècniques d’engany.
La gestió. El caçador universal està compromès amb el bé comú del col·lectiu i la societat. Està obligat a cuidar la naturalesa, conservar-la, respectar les normes i perseguir la unitat dels caçadors per a fer la caça sostenible.
Tots els caçadors posseeixen la part egoista i la universal. Quan guanya el jo egoista llavors els caçadors fan coses il·lògiques i nocives des dels uns cap als altres. Hem de conjuminar les accions raonables de tots dos costats (egoista/universal) per a treballar els problemes de la caça.
És necessari considerar tots els diferents punts de vista. Atenent els mètodes de caça i a les preferències, s’originen diferents visions i sensibilitats, que moltes vegades poden ser contràries i xocants. Totes les idees aporten valors i principis que sumen positivament quan els arguments són raonables. Llavors resulten útils per a construir la cultura que permet resoldre els problemes.
L’extremisme contra els oposats a la nostra forma de veure la caça ens mata.
Hem d’esforçar-nos per entendre als nostres companys i també als nostres opositors. L’objectiu és trobar principis ètics sòlids que ens permetin sumar i alhora desmuntar els arguments dels qui s’oposen a la caça. Per a ser funcionals hem de detallar els principis ètics de la caça i complir-los. Aquests principis han de ser normes comunes que vulguin assumir tots els caçadors. Volem tenir suficients principis que ens uneixin? Quins són els principis que uneixen als caçadors? En el següent enllaç hi ha una enquesta perquè contribueixis a construir els principis ètics del caçador:
Els principis ètics del caçador han de funcionar per a tots, han de reflectir la nostra determinació i acostament a la caça natural. És necessari que entre els caçadors es treballin i facin concessions per a construir l’ètica de la caça natural, hem de considerar tots els punts de vista per a desenvolupar els criteris que determinen què està bé i què està malament. Després la nostra missió és propagar aquests principis perquè siguin coneguts, valorats i respectats, no només pels caçadors sinó també pels jutges i la societat.