El Consell de tothom?

Consell de Caça de Catalunya: composició, funcions i (poca) representativitat del col·lectiu caçador

El Consell de Caça de Catalunya és l’òrgan consultiu de la Generalitat en matèria cinegètica. Sobre el paper, hauria de ser l’espai on es debat el futur de la caça catalana. Però a la pràctica, molts caçadors consideren que és un organisme amb poca capacitat real d’influència i una representativitat limitada del sector.

Origen del Consell de Caça de Catalunya

El Consell de Caça de Catalunya es va crear mitjançant el Decret 108/1985, de 25 d’abril, en desplegament de les competències autonòmiques en matèria de caça. Posteriorment, la seva regulació ha estat modificada en diverses ocasions (1986, 1995 i 2003), principalment per ajustar la composició i el nombre de membres. Tot i això, l’estructura de base continua essent la mateixa que fa gairebé 40 anys, malgrat els profunds canvis socials, ambientals i territorials que ha viscut Catalunya.

Composició del Consell de Caça: qui hi està representat i en quina proporció?

Actualment, el Consell està integrat per representants (nomenats pel conseller o consellera del departament competent) de:

• El Departament competent en matèria de medi natural
• Altres departaments de la Generalitat
• La Federació Catalana de Caça
• Societats de caçadors (escollides per la Federació)
• Organitzacions agràries
• Propietaris forestals
• Comerciants d’armes
• Entitats conservacionistes
• Experts tècnics i científics

Tot i la pluralitat aparent, el col·lectiu caçador no disposa d’un pes proporcional dins del Consell, pel que la seva veu queda diluïda entre administració, entitats ecologistes, sectors agraris i altres actors amb interessos divergents. Com a mínim i com a Consell de CAÇA que és, caldria integrar-hi totes aquelles organitzacions que ostentin representació del col·lectiu. Com s’explica, sinó, que hi vagin tots els sindicats agraris, però en canvi organitzacions com Agrupcat no hi siguin presents?

Addicionalment, el fet que el Consell sigui un òrgan consultiu, no vinculant, implica que les decisions finals depenen del Departament. Per tant, en realitat la capacitat real d’influència dels caçadors en la presa de decisions és molt limitada.

Tot plegat, genera una percepció creixent entre el col·lectiu caçador de desconnexió entre l’administració i la realitat del territori.

Funcions oficials del Consell de Caça

Segons la normativa vigent, el Consell té com a funcions:

• Informar sobre períodes hàbils i vedes
• Proposar mesures de foment i ordenació cinegètica
• Analitzar la creació de zones de caça controlada
• Debatre mesures excepcionals en espais protegits
• Assessorar l’administració en matèria cinegètica

En teoria, aquestes funcions haurien de convertir-lo en un òrgan estratègic. A la pràctica, la seva activitat principal es concentra gairebé exclusivament en el primer punt.

La resolució de vedes: el debat anual que ho eclipsa tot

Cada any, el Consell de Caça es reuneix principalment per debatre la resolució de vedes, també coneguda com a ordre de vedes. Aquest document, estableix les espècies cinegètiques autoritzades, fixa els períodes hàbils de caça, determina limitacions i excepcions,… (sol superar les 15 pàgines d’extensió).

El problema de fons, però, és estructural: Catalunya continua aplicant la Ley de Caza, aprovada el 1970 a nivell estatal. Aquesta llei, amb més de 50 anys d’antiguitat, és clarament obsoleta. En lloc d’impulsar una llei de caça pròpia i actualitzada per a Catalunya, l’administració utilitza cada any la resolució de vedes per introduir modificacions, ajustos i afegits normatius.

Aquest model, sense un marc modern estable i depenent de resolucions anuals, deriva en una excessiva complexitat normativa i inseguretat jurídica.

En definitiva, doncs, la resolució de vedes acaba fent la funció d’una pseudo-llei anual.

Consells territorials de caça i vegueries a mig desplegar

El decret de creació del Consell de Caça també establia consells territorials de caça (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i posteriorment Terres de l’Ebre). Tanmateix, amb la nova divisió territorial en vegueries, no s’ha desplegat un consell territorial de caça per a cada nova vegueria, pel que el desplegament institucional és incomplet. Per tant, en trobem amb vegueries sense òrgan territorial propi i, per tant, no existeix debat cinegètic adaptat a totes les realitats territorials.

Es creen noves estructures administratives (vegueries), però en realitat no es dota el sector cinegètic de la representació territorial corresponent.

Un model esgotat?

Amb tot l’exposat i després de gairebé quatre dècades, el model del Consell de Caça presenta clares limitacions i es pot considerar obsolet, esgotat.

Si es vol garantir una gestió cinegètica moderna, transparent i equilibrada, caldria, com a mínim:

• Aprovar una llei de caça pròpia de Catalunya.
• Reformar la composició del Consell per garantir un major pes i representativitat real dels caçadors.
• Atorgar-li capacitat decisòria vinculant.
• Desplegar consells territorials a totes les vegueries.

El Consell de Caça de Catalunya hauria de ser el centre del debat cinegètic del país amb una important representació dels caçadors i capacitat d’influència real, no l’espai formal on es valida anualment la resolució de vedes. Cal una reforma estructural per fer-ho possible, altrament, el distanciament del col·lectiu caçador cada vegada serà més gran.

---