El frío y las migratorias

M.R – Barcelona – 24/11/2015

Ara ja podem dir que ha arribat el fred, les temperatures han començat a baixar i, com sempre, un dels indicadors de què això està passant és la migració de les aus.

La majoria d’aus migratòries hivernals busquen nous horitzons per garantir la pròpia alimentació, això coincideix normalment amb els freds i les nevades, ja que les dures condicions hivernals redueixen l’accés a l’aliment i és llavors quan aquestes aus han d’emprendre el vol i desplaçar-se a llocs més benevolents des del punt de vista climàtic i així poder-se alimentar. Gran part d’aquestes aus migratòries tenen la zona de reproducció als Països Bàltics, Rússia i Escandinàvia. Les migracions les fan per transport aeri i solen durar setmanes, fent parades per descansar i menjar a les anomenades “àrees de repòs”.

El canvi climàtic que patim actualment afecta molt a les migracions, tant és així, que fa anys que les entrades massives d’animals no són les que eren, tot i que els recomptes totals de diferents entitats científiques certifiquen que les poblacions són bastant estables. El que varia són les èpoques d’entrada i les quantitats d’animals a cada entrada. La conclusió que en traiem és que hi ha una migració més constant però de grups reduïts d’individus i que, amb més fred, s’accentua la quantitat d’aus que entren.

Així doncs, aquestes setmanes que vénen s’esperen bones o molt bones entrades pel que fa a la caça del tord, la becada, el tudó, ànecs i la fredeluga. També és cert que aquesta tendència d’adaptació als canvis climatològics fa que el caçador modifiqui els hàbits de cacera i estigui més pendent de les previsions meteorològiques que temps enrere, on les estacions de l’any coincidien quasi a la perfecció amb uns dies determinats al calendari.

Potser és moment de posar una norma europea per la caça d’aquestes migratòries per assegurar-ne la bona conservació?

---