El Gran Matador | Cinegeticat - Gestió, Caça I Equilibri
Estudis

El gran matador

El gran matador 1

Denis Boglio – Solsona – 15/12/2018

El gat, el gran matador.

Moltes espècies d’aus a Europa estan en regressió, algunes de les quals en real perill d’extinció. La pèrdua d’habitats és considerada la causa principal d’aquest declivi, i les altres causes importants són les col·lisions, la predació dels gats i els pesticides. Existeix un consens creixent del fet que els gats tenen un impacte molt important sobre la biodiversitat, per la seva predació d’aus i petits mamífers.
Els gats són uns predadors naturals innats, que poden erradicar poblacions senceres d’ocells en llocs determinats, superant la pèrdua d’hàbitats com a primera amenaça. En canvi, són socialment molt acceptats, per haver estat els nostres companys arreu del món des de sempre. I el públic en general, no és coneixedor d’aquesta vessant de màquina liquidadora de biodiversitat que poden arribar a ser. De fet, han contribuït directament a l’extinció definitiva d’almenys 33 espècies d’aus en el món.
Un estudi limitat encarregat pel Ministeri d’Agricultura donava pel 2015 una població d’uns 2,2 milions de gats domèstics (Felis silvestris catus) a Espanya, mentre una altra font així com l’associació de fabricants d’aliments per a animals de companyia parlen de 3,1 milions en 2017. A Catalunya, el Ministeri recull pel 2015 uns 99.000 gats registrats pels veterinaris, mentre la Generalitat l’any 2016 en censava 16.608 de “xipats”, estimant que eren un 15% del total (donant un total de 110.720 gats domèstics). I aquests van en augment. Entre 2004 i 2012, la Comissió Europea va estimar un 3% més de gats domèstics a la Unió Europea, tendència afavorida per l’envelliment de la població. És encara més difícil estimar la població de gats silvestres (Felis silvestris) o salvatges. L’augment regular de la coberta boscosa a tot el país en els últims 50 anys fa pensar en un creixement de les seves poblacions.

L’últim estudi sobre aquests animals a Espanya és del 2006 i no era conclusiu, en canvi a Holanda, Bèlgica, Alemanya i França, estan en expansió. Als EUA s’estima una població semblant de gats domèstics i silvestres/salvatges. Considerant de forma prudent que la població de gats sense propietari (silvestres, salvatges, abandonats) és del 30% de la població domèstica, estaríem doncs davant d’una població estimada d’uns 140.000 gats a Catalunya. Si considerem de forma conservativa que únicament el 50% dels gats domèstics pot sortir fora en un moment o altre del dia, estaríem davant de 88.000 gats a Catalunya que són predadors naturals d’aus i petits mamífers. Predadors que es beneficien d’una ajuda especial per part dels humans: moltes colònies urbanes i periurbanes reben aliments per part dels habitants, alguns són vacunats contra malalties, i els animals superiors que els podrien caçar estan o bé regulats (els gossos han d’anar lligats), o perseguits com la guineu. L’any 2013, es va fer una recopilació d’estudis sobre predació de gats als EUA i a Europa. De mitjana, un gat mata entre 20 i 50 ocells, i entre 140 i 330 petits mamífers cada any. I a més a més maten rèptils i amfibis, però que estan molt poc estudiats. Estem doncs davant d’unes xifres mínimes (i conservadores) de mortalitat per predació de gats a Catalunya:

  • -1,76 milions d’ocells anuals.
  • -12,32 milions de petits mamífers anuals.

Són números realment importants que ens han de fer reflexionar sobre aquests animals, especialment en el cas de colònies urbanes de gats ferals.


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: