Estudis

El gran matador

Denis Boglio – Solsona – 15/12/2018

El gat, el gran matador.

Moltes espècies d’aus a Europa estan en regressió, algunes de les quals en real perill d’extinció. La pèrdua d’habitats és considerada la causa principal d’aquest declivi, i les altres causes importants són les col·lisions, la predació dels gats i els pesticides. Existeix un consens creixent del fet que els gats tenen un impacte molt important sobre la biodiversitat, per la seva predació d’aus i petits mamífers.
Els gats són uns predadors naturals innats, que poden erradicar poblacions senceres d’ocells en llocs determinats, superant la pèrdua d’hàbitats com a primera amenaça. En canvi, són socialment molt acceptats, per haver estat els nostres companys arreu del món des de sempre. I el públic en general, no és coneixedor d’aquesta vessant de màquina liquidadora de biodiversitat que poden arribar a ser. De fet, han contribuït directament a l’extinció definitiva d’almenys 33 espècies d’aus en el món.
Un estudi limitat encarregat pel Ministeri d’Agricultura donava pel 2015 una població d’uns 2,2 milions de gats domèstics (Felis silvestris catus) a Espanya, mentre una altra font així com l’associació de fabricants d’aliments per a animals de companyia parlen de 3,1 milions en 2017. A Catalunya, el Ministeri recull pel 2015 uns 99.000 gats registrats pels veterinaris, mentre la Generalitat l’any 2016 en censava 16.608 de “xipats”, estimant que eren un 15% del total (donant un total de 110.720 gats domèstics). I aquests van en augment. Entre 2004 i 2012, la Comissió Europea va estimar un 3% més de gats domèstics a la Unió Europea, tendència afavorida per l’envelliment de la població. És encara més difícil estimar la població de gats silvestres (Felis silvestris) o salvatges. L’augment regular de la coberta boscosa a tot el país en els últims 50 anys fa pensar en un creixement de les seves poblacions.

L’últim estudi sobre aquests animals a Espanya és del 2006 i no era conclusiu, en canvi a Holanda, Bèlgica, Alemanya i França, estan en expansió. Als EUA s’estima una població semblant de gats domèstics i silvestres/salvatges. Considerant de forma prudent que la població de gats sense propietari (silvestres, salvatges, abandonats) és del 30% de la població domèstica, estaríem doncs davant d’una població estimada d’uns 140.000 gats a Catalunya. Si considerem de forma conservativa que únicament el 50% dels gats domèstics pot sortir fora en un moment o altre del dia, estaríem davant de 88.000 gats a Catalunya que són predadors naturals d’aus i petits mamífers. Predadors que es beneficien d’una ajuda especial per part dels humans: moltes colònies urbanes i periurbanes reben aliments per part dels habitants, alguns són vacunats contra malalties, i els animals superiors que els podrien caçar estan o bé regulats (els gossos han d’anar lligats), o perseguits com la guineu. L’any 2013, es va fer una recopilació d’estudis sobre predació de gats als EUA i a Europa. De mitjana, un gat mata entre 20 i 50 ocells, i entre 140 i 330 petits mamífers cada any. I a més a més maten rèptils i amfibis, però que estan molt poc estudiats. Estem doncs davant d’unes xifres mínimes (i conservadores) de mortalitat per predació de gats a Catalunya:

  • -1,76 milions d’ocells anuals.
  • -12,32 milions de petits mamífers anuals.

Són números realment importants que ens han de fer reflexionar sobre aquests animals, especialment en el cas de colònies urbanes de gats ferals.


Deixa un comentari

Genèric CinegeticatPublicitat