El Llop A Astúries: Realitat O Ficció | Cinegeticat - Gestió, Caça I Equilibri
Actualitat

El llop a Astúries: realitat o ficció

El llop a Astúries: realitat o ficció 1

UNAC – Astúries – 05/10/2017 (traduït per redacció)

En els últims dies s’han publicat una sèrie de notícies sobre el llop que criden l’atenció per la seva falta de rigor, distorsionen la realitat i la legalitat, i que l’únic que pretenen és alterar la percepció de l’opinió pública i la seva sensibilització respecte a la situació del llop ibèric al Principat d’Astúries.

L’organització ecologista WWF, ha iniciat una campanya amb el lema “salvar el lobo del exterminio en Asturias”, en ella afirma que el Govern Asturià ha donat carta blanca als caçadors per fer literalment el que els sembli, i poden “fer batudes i matar llops lliurement sense avís previ, sense límit i sense cap control científic , crear zones lliures de llops en un terç del territori asturià i disparar en qualsevol època sobre cadells, llobes prenyades o qualsevol exemplar que es creui davant seu”.

El llop a Astúries: realitat o ficció 2

La Fundación para el Manejo, Desarrollo y Conservación de la Vida Silvestre y su Hábitat (FADOVISA)integrada a la Unión Nacional de Asociaciones de Caza (UNAC), considera falses i desencertades les afirmacions i intencions que es pretenen amb aquestes manifestacions que desvirtuen la realitat i la legalitat, ja que:

  • La primera falsedat és que es vol exterminar el llop de forma indiscriminada. El II Plan de Gestión del Lobo en Asturias (BOPA 6/IV/2015) concreta detalladament en el seu apartat 7.5 el control d’aquesta espècie, i no l’extermini com pretenen vendre des de WWF. A Astúries el llop és una espècie no cinegètica i el seu control i l’estabilització de les seves poblacions al nord del Duero ve establert en l’esmentat Pla, a l’empara del seu article 16 i en l’annex IV de la DIRECTIVA 92/43/CEE DEL CONSEJO relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
  • La segona falsedat és que els caçadors abatran llops sense cap tipus de control. Els controls del llop estan recollits en el II Plan del Lobo del Principado de Asturias, podent ser autoritzats per l’Administració dins de la més estricta legalitat. Així, l’article 54.1 de la Ley 42/2007 del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad permet la gestió de forma que sigui compatible amb el manteniment en un estat de conservació favorable. En aquesta línia, el Decret 24/91 pel qual s’aprova el Reglamento de Caza estableix en el seu article 5.2: excepcionalment, es podrà autoritzar la caça sobre espècies no declarades com cinegètiques quan estigui justificat per raó de danys o d’índole biològica. Mai dins de períodes reproductius i menys encara com a acció de caça, sinó de control amb autorització nominal expressa sota supervisió de l’administració.

Per tant, els caçadors lluny de ser “assassins de llops ni exterminadors de cadells i llobes prenyades” són l’eina de gestió gratuïta a fi de col·laborador en el control i equilibri poblacional del llop a partir de la normativa aplicable.

  •  La tercera falsedat és la conclusió sobre les dades i estadístiques que llança WWF a l’opinió pública, amb números i situacions esbiaixades que s’allunyen de la realitat. En aquest sentit, el control realitzat en el període 2016-17 per la Guardería del Medio Natural no ha arribat significativament a la quota de captures però sí que ha suposat destinar una gran quantitat de recursos tècnics i humans públics. El cens de bestiar als ports ha baixat de forma evident, el bestiar menor ja no puja als ports, l’engròs risc enfront dels atacs. Per tant, s’ha de comparar el cens de bestiar amb el número d’expedients, i no només si van augmentar o disminuir els pagaments de danys com fa WWF. A més, l’aparició i increment de danys ocasionats pel llop en la ramaderia, en zones de presència esporàdica, ha suposat una conflictivitat social constatada, però omesa per la irracionalitat de la protecció del llop per sobre de l’interès dels habitants del món rural, en una comunitat autònoma on les seves poblacions estan lluny de l’extinció.

En el període de 2012 a 2016 WWF va rebre de les arques públiques 4.280.704,17 euros i tan sols en l’any 2016 760.936,44 euros provinents de la casella 0,7% de l’IRPF van ser destinats a aquesta entitat. A la vista de la suposada preocupació de WWF pel tema del llop a Astúries, considerant que al llarg dels últims anys han rebut gairebé 5 milions d’euros, quina quantitat d’aquests diners públics s’han destinat a la conservació del llop a Astúries?

En contraposició a aquesta situació, els caçadors asturians de FADOVISA, que en l’actualitat gestionen i custodien una superfície aproximada de 400.000ha han invertit tan sols en l’últim any la quantitat de 2.000.000 € en vigilancia (guardes) i més de 800.000 € en compensació de danys produïts per fauna silvestre. Sumat a 1.000.000 € destinat a la recuperació d’espais i espècies.

FADOVISA, amb el suport de la UNAC i les seves associacions adherides, sempre estaran disposades a col·laborar amb la Administración del Principado de Asturias i amb qualsevol administració, organisme o entitat, en totes aquelles actuacions encaminades al desenvolupament sostenible del medi rural. Es considera que la vida de la gent del medi rural ja és prou dura i sacrificada perquè des de determinats sectors majoritàriament d’un entorn urbà, els assenyalin amb una mà amb difamacions, mentre estén l’altra mà perquè s’omplin de diners a través de subvencions de les arques públiques.

La Fundación para el Manejo, Desarrollo y Conservación de la Vida Silvestre y su Hábitat (FADOVISA) li demanaria a WWF: que aportin en positiu defensant les seves idees sense falsejar ni manipular publicitat. Que s’ajustin a la realitat plantejant-la sense veritats esbiaixades i, que en definitiva ajudin al medi rural i la gent que hi viu.


MussapPublicitat
%d bloggers like this: