News Cinegeticat
Denis Boglio – Solsona – 01/03/2019
El TSJ de Castella i Lleó acaba de suspendre de forma cautelar el Decret que regula les espècies cinegètiques, responent així a una reclamació contenciosa-administrativa d’un organisme animalista. La sentència no és encara ferma i es va dictar amb un vot particular contrari d’un magistrat. No obstant això, és una nova indicació de què els jutges consideren cada cop més que l’administració supervisora del món cinegètic, no està fent prou esforços per a la conservació de les espècies incloses dins de les Ordres de Vedes.
Recordem a tal efecte la sentència ferma del Tribunal Suprem del 2018 que anul·lava l’Ordre de Vedes de Madrid per falta de diagnòstic suficient sobre l’estat de conservació de les espècies cinegètiques.
Imaginem per un moment una sentència ferma al setembre i octubre que posi fi a l’activitat cinegètica a Catalunya. L’impacte social seria important, tant pel col·lectiu caçador com pels nostres pagesos, a més de la multiplicació dels accidents de trànsit.
Per totes aquestes raons, és de cabdal importància, com ho vam recordar el passat mes de desembre, que la Conselleria d’Agricultura prepari de manera molt curosa la nova Ordre de Vedes de Catalunya.
Els tres organismes claus a Catalunya
El que han demanat els jutges fins ara son informes preceptius i previs, per a cadascuna de les espècies cinegètiques, amb un seguiment regular obligatori (no valen les dades de fa 3 anys), i fets per a institucions científiques objectives (ni empreses ni la mateixa administració). Tenim a Catalunya tres organismes claus en aquest àmbit: l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), de reconegut prestigi europeu, que implementa i coordina anualment (SOCC) el seguiment de la major part de les espècies d’aus presents al nostre país, el Centre d’Innovació i Ciència Forestal (CTFC), que fa un seguiment econòmic i social dels danys de fauna salvatge i fixa en molts casos els criteris tècnics per als programes de conservació d’espècies a Catalunya, i la Universitat de Lleida amb la seva Facultat Forestal que inclou els temes cinegètics, especialment en relació amb els àmbits agraris. Esperem i desitgem que el Departament d’Agricultura, juntament amb els representants dels caçadors i d’aquests organismes científics reconeguts, justifiquin l’estat de conservació de les nostres espècies cinegètiques i així tinguem una base rigorosa i sòlida sobre la qual basar les captures.
Per altra banda i, considerant la situació dramàtica en què ens trobaríem davant d’una suspensió cautelar de la caça en període de sembra o collita, fora interessant per part de l’administració, separar i discriminar els seus instruments reguladors, entre l’activitat cinegètica ordinària i l’excepcional que regula el control puntual de danys als cultius.
Finalment, elevem a les institucions representants dels caçadors, la súplica d’implicar-se de manera activa en programes concrets de conservació de les espècies cinegètiques, més enllà de la moralment controvertida cria en granja. Els caçadors hem de ser els primers interessats i implicats a l’hora de millorar els hàbitats i l’estat de conservació de les espècies que cacem.
