El sector primari, sota pressió: entre la “mala sort” i una realitat cada vegada més complexa

Els últims anys, molts ramaders i agricultors d’arreu del país comparteixen la mateixa percepció: cada temporada arriba un nou problema. Si no és una malaltia, és una plaga; si no és una restricció, és una nova amenaça global.

D’aquí neix la idea —entre la frustració i la impotència— d’una mena de “mà negra” que posa a prova la resistència del sector primari.

La realitat, però, és més complexa: diversos fronts sanitaris, ecològics, ambientals i socials actuen alhora. Analitzem, un per un, els principals reptes actuals.

---

1. Tuberculosi bovina: un vell enemic que persisteix

La tuberculosi bovina continua sent una de les malalties més temudes en explotacions de boví. Tot i els programes de sanejament i els controls veterinaris, el bacteri torna periòdicament, sovint per transmissió des de fauna salvatge.

Impactes principals:

• Pèrdues econòmiques immediates.
• Bloqueig de moviments ramaders.
• Estigma sanitari injust per a explotacions complidores.

---

2. Grip aviària: l’amenaça que sempre torna

La grip aviària és un malson recurrent a les explotacions avícoles. Viatja amb les aus migratòries i renova el risc cada temporada.

Conseqüències per a les granges:

• Confinament d’aus i restriccions de moviment.
• Sacrificis massius en cas de sospita.
• Mercats paralitzats i producció compromesa.

---

3. Dermatosi nodular contagiosa: un adversari emergent

La dermatosi nodular contagiosa s’ha expandit ràpidament els darrers anys. Es transmet sobretot per insectes i afecta greument el benestar i la productivitat del bestiar boví.

Dificultats afegides:

• Expansió accelerada en zones de clima càlid.
• Immobilització de ramats a les àrees afectades.
• Vacunacions d’emergència amb costos elevats.

---

4. Vespa velutina: el depredador que amenaça la pol·linització

La vespa velutina continua avançant i perjudicant greument les abelles, essencials per a la pol·linització. L’apicultura i molts cultius en noten les conseqüències.

Afectacions destacables:

• Davallada alarmant de ruscs.
• Inversions constants en paranys i actuacions.
• Minva de pol·linitzadors i disminució del rendiment agrícola.

---

5. Pesta porcina africana: l’ombra que plana sobre el sector porcí

La pesta porcina africana (PPA) és una de les malalties que més preocupa al sector porcí. No afecta humans, però pot destruir explotacions senceres en qüestió de dies.

Per què és tan crítica?

• Mortalitat altíssima.
• Absència de vacuna comercial eficaç.
• Tancament automàtic d’exportacions davant qualsevol brot.
• Risc permanent de transmissió a través del senglar.

---

6. La sequera: el cop silenciós que ho complica tot

La sequera persistent ha deixat de ser un episodi puntual i ja és un problema estructural. La manca de pluges i les temperatures extremes posen agricultors i ramaders contra les cordes.

Conseqüències directes:

• Menys pastura i increment en les despeses d’alimentació.
• Reducció de collites i pèrdues inevitables.
• Limitacions d’aigua per a ús agrícola i ramader.
• Tensions entre sectors pel repartiment de recursos hídrics.

A més, en temps de sequera, el fet de posar abeuradors beneficia tota la biodiversitat, no només les espècies cinegètiques. Molts ocells, mamífers i altres animals depenen d’aquests punts d’aigua per sobreviure, fet que contribueix a mantenir l’equilibri ecològic en un moment crític.

---

7. El canvi cultural de la societat: un front invisible però determinant

Hi ha un factor que sovint no es menciona, però que pesa tant com els anteriors: el canvi cultural de la societat.

Cada vegada hi ha més ciutadans allunyats del món rural, amb una sensibilitat més animalista, més urbana i més desconectada de la realitat productiva del territori. Aquesta visió, legítima però sovint parcial, influeix directament en la política.

Com afecta aquest canvi al sector primari?

• Legislacions més estrictes, pensades des d’una mirada urbana.
• Increment constant de la burocràcia.
• Traves administratives que frenen la gestió del territori.
• Dificultats per compatibilitzar benestar animal, producció i viabilitat econòmica.
• Polítiques ambientalistes que, sovint, no es basen en la realitat quotidiana del camp.

Aquest front cultural i polític afegeix pressió a un sector ja tensionat per factors sanitaris i ambientals.

---

El paper dels caçadors davant tantes crisis simultànies

Enmig d’aquest panorama complex, sovint es parla del rol dels caçadors en la gestió del territori. Lluny del tòpic, el col·lectiu pot ser clau en la prevenció de riscos i en l’equilibri ecològic.

Control de fauna transmissora de malalties

La regulació de la població de senglars, vectors de malalties com la PPA, és essencial per reduir riscos a explotacions ramaderes.

Vigilància sanitària al territori

Els caçadors solen ser els primers a detectar animals amb símptomes estranys i contribueixen a una detecció precoç quan treballen coordinats amb Agents Rurals i veterinaris.

Protecció de la ramaderia extensiva

La gestió cinegètica ajuda a limitar la pressió sobre explotacions extensives, especialment en zones de muntanya i mosaic agroforestal.

Contribució contra espècies invasores

Les societats de caça col·laboren en la detecció de nius de vespa velutina i en l’activació de protocols de contenció.

Abeuradors i punts d’aigua

En escenaris de sequera, molts caçadors instal·len i mantenen punts d’aigua.
Això permet:

• Reduir moviments d’animals cap a cultius i granges.
• Minimitzar conflictes i danys agrícoles.
• Afavorir la biodiversitat, ja que hi accedeixen moltes espècies no cinegètiques.
• Preservar l’equilibri ecològic en períodes crítics.

---

I llavors… és “mala sort” o és el món actual?

La sensació de “mala sort” és comprensible. Però el que hi ha al darrere no és una força invisible, sinó la suma de diversos factors globals i socials que s’han accelerat:

• Mobilitat internacional d’animals i mercaderies.
• Escalfament global i alteració d’ecosistemes.
• Expansió de fauna salvatge sense depredadors naturals.
• Exigències sanitàries cada vegada més estrictes.
• Canvis culturals i polítics allunyats de la realitat rural.
• Falta de relleu generacional i de recursos en el sector primari.

Malgrat tot, el sector primari es manté en peu gràcies a la seva resiliència i al treball conjunt de tots els actors del territori —incloent-hi el col·lectiu de caçadors— per preservar un equilibri cada vegada més fràgil.

---