Boc balear

Capra aeagrus hircus

Castellà: Boc balear

Biologia

És de complexió forta, de temperament nerviós i sempre amb banyes. És un caprí de talla mitjana el mascle del qual presenta cornamenta més gran que la de la femella i barba. Té la capa castany/roig amb marques complementàries de color negre, situades en regions específiques del seu cos, que la distingeixen clarament de les altres races que hi ha a Mallorca, o a la resta d’illes de l’arxipèlag balear. Els mascles poden pesar de 40 a 80 kg, mentre que les femelles pesen de 25 a 40 kg.

Distribució geogràfica

És un animal d’origen domèstic, el qual habita les zones muntanyoses de l’illa de Mallorca (Tramuntana i Llevant, principalment), de forma assilvestrada i gairebé sense gestió per part de l’home.

Alimentació

Ocupa tots els hàbitats propis de la muntanya mallorquina, des del nivell del mar fins als pics més elevats (1447m) i s’alimenta d’herbes, arbusts i glans.

Reproducció

Es tracta d’una espècie polígama on la gestació dura cinc mesos, donant a llum una única cria. Les femelles de cabra mallorquina passen gran part de l’any en solitari o en grups molt reduïts, en territoris de petita extensió, criant. En canvi, els mascles adults tenen àrees de campeig molt més extenses.

Gestió i Caça

Els darrers anys s’ha escampat descontroladament per finques de marina o garriga. La raça disposa ja d’un estàndard, encara no oficial, que pot conduir de forma progressiva al Llibre genealògic. El cens actual és molt difícil de quantificar, a causa essencialment del sistema d’explotació extensiu que es fa a la zona de muntanya. L’any 1996 es va crear l’Associació de Ramaders de la Cabra de Raça Mallorquina, amb la finalitat de planificar la selecció morfològica i la millora productiva d’aquests animals. En moltes zones de muntanya, l’espècie està causant danys importants sobre la vegetació i la regeneració forestal (alzinar, zones cremades, etc.).


MussapPublicitat