Estimular la motivació per tenir cura de la guatlla

Estimular la motivació per tenir cura de la guatlla

La guatlla és una petita au migratòria de l’ordre de les gal·liformes (comunament conegudes com gallinàcies) i pertany a la família dels fasiànids. Aquesta és la família més moderna de tot l’ordre i inclou, a més de les guatlles a les perdius, els faisans, els galls dindis i els galls. Dins de les guatlles i en el gènere Coturnix hi ha 8 espècies, amb un gran nombre de subespècies. El concepte d’espècie actualment està canviant perquè les tècniques de la biologia molecular permeten discernir noves fronteres. De la mateixa manera que es poden crear moltes noves espècies i subespècies, es podrien agrupar aquestes en un nombre més reduït.

La guatlla comuna

La guatlla comuna (Coturnix coturnix) habita els nostres camps des de la primavera fins a l’inici de la tardor, la podem trobar en totes les latituds i altituds (excepte per sobre dels 2.400 m) sempre que disposi de cobertura herbàcia idònia per trobar aliment i protegir-se. Per ser migradora i tenir una estratègia de vida acoblada a la maduració de les plantes, la seva estada resulta efímera alhora que altament selectiva. Per això uns anys hi està present i altres no, alhora que sempre sol escoltar-se en el mateix lloc cap a les mateixes dates. Es tracta doncs d’una au imprevisible que manté en suspens el caçador.

A diferència de moltes aus migradores que tenen les seves poblacions en declivi, la guatlla és una excepció perquè manté bé la seva població dins de les fluctuacions anuals esperades. Com un animal silvestre pot sobreviure als impactes que les activitats de l’home ocasionen sobre el seu hàbitat? Tenim molts exemples d’espècies que aprofiten la urbanització i transformació del nostre entorn per augmentar la mida de les seves poblacions, com ara gats, senglars, guineus, rates, coloms, gavines, cotorres… alhora que molts més exemples d’espècies que desapareixen perquè les activitats humanes degraden i destrueixen el seu hàbitat. A diferència de l’anterior, la guatlla es manté perquè tot i la gran mortalitat que les activitats humanes li ocasionen, la seva capacitat reproductora arriba a contrarestar aquesta mortalitat.

Una autentica lluitadora

Una au que és capaç d’arribar a qualsevol lloc i de resistir els impactes negatius que l’home fa a la naturalesa, és un tresor únic que hem de cuidar. Habitualment entre els caçadors hi ha arrelada la falsa creença que a les aus migradores no val la pena cuidar-les. En els grups de whatsapp circulen vídeos de com els magribins capturen desenes de guatlles amb xarxes, o de grans caceres, pel nombre d’exemplars abatuts, als països africans o de l’Est europeu. Aquests caçadors són habitualment espanyols, francesos i italians, portats per empreses de turisme cinegètic cap a destinacions on l’home encara no ha danyat massa el camp. En moltes d’aquestes operacions, s’utilitzen arts aquí prohibides per concentrar les guatlles i facilitar i garantir la seva caça comercial.

Viure la caça natural

La caça natural de la guatlla no ha d’usar la tecnologia per atraure els animals. No és ètic, ni legal, ni genera la satisfacció que es recull després d’haver fet un gran esforç d’atenció i tensió, en el qual s’allibera molta adrenalina i passió. La caça natural no és comparable a la caça dels jocs de consola, ordinador i realitat virtual. Viure la naturalesa no és semblant a l’oci artificial i comercial. La caça natural exigeix ​​preparació i dedicació contínua, abans i després de la jornada.

Per localitzar i aixecar la guatlla necessitem un bon gos de caça, un company ben educat, entrenat, compenetrat i sincronitzat amb nosaltres. L’equip del caçador i el seu gos tenen en la guatlla el millor repte i l’escola idònia per a l’aprenentatge.

La guatlla és un au valenta i astuta que no s’entrega fàcilment. Tot el contrari, intentarà passar desapercebuda tot i estar gairebé trepitjant-la. Si pot ens donarà la volta i fugirà per l’esquena, darrere nostre per burlar-nos i escapar victoriosa.

Preparem el vedat per la guatlla

Si la guatlla és capaç de resistir tot i la urbanització de la terra i de les transformacions del camp, si arriba a qualsevol lloc, si està present quan té disponible hàbitat de qualitat per què no cuidem els nostres vedats per a la guatlla? Segur que ens entretindrà uns quants anys (els que siguem capaços de mantenir la il·lusió), també ens exigirà molta paciència (la mateixa o més que per localitzar-la i aixecar-la) i ens proporcionarà emocions intenses.

Hi ha caçadors que no se senten satisfets si la seva perxa de guatlles no és molt voluminosa, però n’hi ha molts que saben gaudir aquesta dificultat d’aconseguir una o cap captura. Queden enormement contents aquells dies en què aconsegueixen diverses captures i superen les previsions.

Mantenir les capitals de provincia tal com estan (Huesca, Burgos, Segovia, León, Lleida, Zamora)

Hem pres com a referència 3 vedats de la província de Burgos, 4 de León, 1 de Segovia, 1 de Zamora, 2 de Huesca i 2 de Lleida per veure la possibilitat de tenir-hi cura de la guatlla i de comparar els resultats de caça esperats amb els obtinguts durant la temporada 2004.

Tota la superfície del vedat no és útil per a la guatlla. A la mostra dels vedats estudiats, és superfície útil el 82% a Burgos, el 67% a León, el 42% a Segovia, el 15% a Zamora, el 75% a Huesca i el 38% a Lleida.

Els vedats triats no representen la situació mitjana dels terrenys de caça en aquestes províncies, sinó que només mostren els terrenys on cacen alguns dels col·laboradors habituals amb els estudis de la guatlla que realitzem.

Casos concrets

Per exemple, els vedats de Lleida pertanyen a l’alta muntanya, on la majoria de les superfícies són boscos i tenen molt poc terreny útil per a la guatlla. Les superfícies que incloem en la mostra de l’exemple representen el 2,7% de la província de Burgos, el 1,8% de León, el 1,9% de Segovia, el 0,3% de Zamora, el 2,1% de Huesca i el 0,9% de Lleida.

Per tant, les dades presentades resulten un cas orientatiu per veure què podem fer en situacions concretes i no són extrapolacions vàlides per al total de les províncies citades. La densitat mitjana estimada durant 2014 per l’exemple és de 0,77 guatlles/hectàrea a la província de Burgos, d’1,01 guatlles/hectàrea a León, de 0,64 guatlles/hectàrea a Segovia, d’1,89 guatlles/hectàrea a Huesca i d’1,55 guatlles/hectàrea a Lleida.

Els valors de densitat són alts, especialment per als vedats de l’exemple de Lleida i Huesca, ja que l’habitual és que la densitat mitjana dels vedats d’aquestes dues províncies sigui deu vegades menor que la de l’exemple. De la mateixa manera hi ha vedats de Burgos i León que multipliquen per diverses vegades la densitat de guatlla.

Què podem fer?

A més, tots aquests valors d’abundància canvien cada any. L’important és que ens serveixen per mostrar que si fem millores de l’hàbitat podem tenir guatlles al nostre vedat. Las guatlles marxen del vedat perquè després de la collita del cereal es llauren els rostolls i no queda hàbitat per sustentar-les.

Podem crear hàbitat pagant els agricultors perquè mantinguin els rostolls fins a l’octubre, perquè sembrin alfals, trepadella, raigràs, pratencs, gira-sol, sorgo i tramús; perquè conservin les marges amb els rierols i desguassos, perquè no entubin la xarxa de drenatge; perquè creïn cultius per a la guatlla, com el mill; perquè retardin la collita, perquè no cullin a la nit, perquè endarrereixin l’embalatge i no embalin a la nit.

Tot això augmentarà considerablement l’abundància de guatlla al nostre vedat. També podem desenvolupar i fer complir normes ètiques que fomentin la guatlla. No disparar sobre llocades, limitar els horaris, el nombre de gossos, les jornades, les captures i evitar l’ús de mitjans electrònics.

De tu a tu, caça natural i sostenible

L’ús de telèfons, geolocalitzadors, reclams, collarets electrònics, etc… supera amb escreix les possibilitats de la guatlla i converteixen la seva caça en artificial, lluny de la caça natural desitjable.

Com a mitjana, l’eficàcia del caçador és del 65% en guatlles capturades en relació amb les guatlles aixecades, que és una dada molt alta comparada amb els resultats per a altres espècies. L’ús dels mitjans artificials pot augmentar molt aquest índex, alhora que pot disminuir la supervivència de la població.

Per tenir cura de la guatlla és important respectar les guatlles hivernals, no disparar-les, ni caçar-les, ja que elles són el suport per a les guatlles de la propera temporada. La guatlla és un important motor econòmic de moltes zones rurals, ja que atrauen els caçadors en aquestes zones.

Crear i desenvolupar la cultura de la caça natural i sostenible de la guatlla és rellevant per a la conservació de l’espècie, dels ecosistemes herbacis, de la seva fauna i dels serveis ecosistèmics que ens aporten.

Tenim molts motius per estimular la cura dels hàbitats que necessita la guatlla; es tracta de negociar pagaments per compensar les tasques agràries que ajuden a crear i sostenir aquests hàbitats. El valor de la guatlla salvatge ens ho recompensa.

Agraïments: als caçadors hispans i les seves famílies que pacientment i amb il·lusió participen i col·laboren en tots els estudis que des de la Universitat de Lleida fem sobre les espècies cinegètiques.

---