Falta regulació al medi natural! | Cinegeticat - gestió, caça i equilibri
Actualitat

Falta regulació al medi natural!

Falta regulació al medi natural! 1

Eduard Melero – Cardona – 22/11/2016

Mentre escric aquest editorial (revista 16 Cinegeticat), plou. Plou i ho fa molt ben fet, com plovia abans, fa molt temps. I això és una molt bona notícia. L’aigua, com diuen allà al Delta, és vida! Els boscos necessiten aigua i els animals també, feia massa temps que estàvem en un cicle d’escalfament i sequera i això distorsionava la mateixa natura fins al punt que moltes migratòries canviaven els seus destins o, fins i tot, les èpoques de viatge. Aquesta pluja no ho arreglarà tot, però sí que és un bri d’esperança per tornar a canviar el cicle i tenir una meteorologia, si més no, més equilibrada i menys extrema.

Com tot en la vida, però, el que per una banda és bo, per l’altra no ho és tant. Ho dic perquè aquesta bona pluja segurament oferirà una excel·lent temporada de bolets i això farà que, un any més, el bosc s’ompli de persones, cotxes, autobusos i gossos que transitaran sense cap mirament per dins les batudes del senglar. Fa temps que es reclama un decret de regulació d’accés al medi natural que contempli tots els aprofitaments, activitats i recursos que ofereix (bolets, suro, fusta, pinyes, fruits, herbes aromàtiques i medicinals, tòfones, caça, biomassa, senderisme, excursionisme, muntanyisme, escalada, 4×4, trial, bici, turisme…), però de moment només hi ha regulats els “paganinis” de torn, és a dir, els caçadors, els “rematants” forestals i una mica els tofonaires. La resta conviuen en un buit legal que segons el sentit comú de l’usuari pot ser compatible o totalment incompatible.

la foto

Per posar un exemple, l’altre dia en una batuda senyalitzada als camins principals (perquè si haguéssim de senyalitzar tots els camins que hi ha en un bosc seria impossible), estava fent el pas quan, de sobte, em vaig trobar un gos que no era de cap gosser de la colla, que empaitava una cria de cabirol i, darrere seu, un pare desesperat cridant-lo i la seva filla amb la bossa plena de pinyes perquè de bolets no n’hi havia ni un, plorant perquè el gos no venia. Resultat: un dia de cacera perdut i rodejat de rucs. I això, cada cop esdevé més sovint, perquè no hi ha cap mena de regulació. Passa el mateix amb els cotxes aparcats a les entrades dels camins o dels camps, bosses plenes de restes de l’esmorzar penjades en un pi (suposo que pensant que el servei de recollida de deixalles passa a quarts d’onze), gossos deslligats que campen per lliure, episodis de vaques assassines, intoxicacions per ingestió de bolets que s’agafen sense tenir ni idea de què són, boscos llaurats amb rasclets com si hi hagués passat un ramat de senglars, corriols esmolats per les motos i bicicletes de muntanya, fils per tancar el bestiar trencats, gent perduda pel bosc… En fi, mil i una històries!

En el millor dels casos, quan es comenten aquestes situacions amb les persones responsables dels “actes”, acoten el cap i reconeixen els errors comesos, però en molts d’altres, et trobes amb persones que encara es pensen que “el bosc és de tots” i et vénen a donar lliçons de boy scout! Amb aquest panorama, queda claríssim que l’accés al medi natural requereix una regulació i, el que és més important, educació ambiental i respecte des de la base. Però és clar, per arribar aquí aniria bé que els docents no fossin “ecotalibans del capità enciam”, perdoneu l’expressió però és perquè m’entengueu…! No vull pas dir que tots ho siguin, però n’hi ha!

Per acabar, vull felicitar totes les persones que el passat 1 d’octubre van assistir a la manifestació ocellaire celebrada a Barcelona. Considero que va estar bé, però m’agradaria veure els resultats ben aviat, així com veure també el nou replantejament cinegètic que pretén fer la Generalitat i la nova llei de caça que tant s’ha anunciat.

Bons bolets i bona caça!


Genèric CinegeticatPublicitat
%d bloggers like this: