Marxa enrere del Govern en l’aplicació del 8.3 de l’Ordre de vedes

El govern de la Generalitat escolta als caçadors i reconsidera el controvertit punt 8.3 de l’Ordre de vedes.

La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha reaccionat a la vaga de caça del senglar iniciada aquest mes de setembre, coincidint amb l’inici de la nova temporada, i ha reconsiderat el controvertit punt 8.3 de l’actual Ordre de vedes referent a la obligatorietat de comunicació de la ubicació de les batudes mitjançant un procediment de dubtosa utilitat, segons el col·lectiu caçador, per a la millora de la seguretat de les batudes. Els acords subscrits en la negociació amb la conselleria han permès que el col·lectiu estigui disposat a aixecar la vaga un cop el DOGC reculli la modificació d’aquests punts de l’Ordre de vedes, que es preveu que sigui a principis de la setmana que ve.

La vaga, iniciada pels caçadors gironins mitjançant la delegació territorial de la Federació de caça, ha estat secundada per bona part del col·lectiu de tot Catalunya i ha comptat també amb el suport de totes les representacions territorials de la Federació de Caça i entitats com l’Agrupcat.

Un moviment, madurat a la base, que ha acabat implicant el sector primari i part de la societat, la clau de l’èxit.

El malestar per l’entrada en vigor del 8.3, s’ha gestat a la base del col·lectiu caçador. Ha aparegut un moviment ben organitzat que, gràcies a la unió, ha aconseguit que siguin escoltades les seves reivindicacions i això és un fet històric pel col·lectiu. El moviment ha acabat integrant al sector primari i part de la societat davant les conseqüències que implica no caçar.

Així doncs, a part de l’argumentari del col·lectiu caçador, pagesos i agricultors han manifestat la seva preocupació pels elevats danys que podrien patir als seus cultius fruit de la vaga, afegits als que ja tenen; propietaris forestals han mostrat el seu rebuig a rebre noves regulacions sobre els seus béns sense consulta prèvia; la comunitat científica també ha alertat de possibles casos de zoonosi i majors desequilibris de biodiversitat; el sector porcí i càrnic ha mostrat gran preocupació per a la possible entrada de la pesta porcina africana (PPA) si no hi ha una disminució important de senglars.

Els pagesos, a més, han incrementat la demanda d’ajut al cos d’Agents Rurals per actuar on hi ha danys. Tot això, més la implicació d’alcaldes, la divulgació i pedagogia a les xarxes i mitjans (independents i propis del sector), les sinergies amb altres actors del món rural i un constant degoteig d’adhesions a la causa, han anat sumant pressió fins a aconseguir asseure als actors implicats en una taula de negociació.

Els acords.

El principal acord ha estat la retirada de les disposicions del punt 8.3 de l’Ordre de Vedes de forma general, si bé es manté una excepció, que és la seva aplicació en les Reserves Nacionals de Caça, les zones de caça controlada i els Parcs Naturals (espais naturals protegits). En aquests espais, que són majoritàriament públics i gestionats ja per un Ens superior, en molts d’ells, d’una o altra manera ja es comunicaven les batudes amb l’objectiu de compatibilitzar-les amb les altres activitats al medi natural, doncs es tracta d’espais molt concorreguts sobretot els caps de setmana i festius. L’aplicació del 8.3 en aquests espais, ha servit per unificar i simplificar el mètode de comunicació, doncs fins ara no hi havia un protocol comú, i es preveu que es posi en marxa a partir d’aquest proper mes de desembre.

Un altre punt important de l’acord, i pioner, és el règim sancionador que l’acompanya. Aquest, ha de servir per sancionar a aquells qui entorpeixin l’activitat cinegètica (amb sancions de 301 a 1.000 euros), de forma similar al que s’aplica ja a França (allà fins i tot hi ha condemnes de presó per aquells qui entorpeixin i molestin una batuda, o pels qui entrin a granges i finques particulars amb l’objectiu de fer mal). Aquesta mesura és molt important pel col·lectiu perquè, més enllà del règim disciplinari, l’administració, per primera vegada, aposta pel reconeixement de la importància de l’activitat cinegètica i la prioritza en front a la resta d’activitats d’oci que es duen a terme al medi natural. Aquesta, segons el col·lectiu, es una de les grans victòries aconseguides amb la reivindicació.

Altres acords que s’han conseguit i que han estat presents durant tota la negociació, han estat la calendarització de trobades periòdiques entre caçadors i Administració per anar solucionant els temes pendents com són:

• els nuclis zoològics; que només es requereixi registre a partir de 20 gossos. Que sigui efectiu quan s’aprovi la llei d’acompanyament de pressupostos 2022.
• el decret de carn de caça perquè sigui efectiu durant la temporada 2023-2024.
• l’Ordre de control de predadors que s’aprovi a finals de setembre 2022.

S’ha acordat la creació d’un grup de seguiment pel compliment dels pactes establerts i aquells temes que es considerin oportuns com ara la Llei de protecció dels animals, autorització d’afectacions amb via pública, entre d’altres, així com la promoció de campanyes comunicatives sobre la funció dels caçadors a la societat.

La imatge de la caça.

El col·lectiu caçador no es pot dir que hagi tingut sempre un lideratge clar al llarg de la història. Diferents modalitats de caça, pràcticament tantes societats de caçadors com municipis té el país, manca d’unitat i lideratge en seus els pocs organismes de representació (en aquest cas esportiva en forma de Federació) i, sovint, manca de rigor tècnic fruit de la pràctica d’una activitat ancestral amb més caràcter social i lúdic que de gestió especialitzada de les espècies cinegètiques. Portes endins, molta feina per fer, endreça i reestructuració si cal dels òrgans representatius i consultius dels caçadors, com el Consell de Caça. Aquesta situació, no ha permès que el sector cinegètic tingui el lloc que es mereix a la societat en què vivim i, és més, ha estat fàcilment aprofitada pels sectors animalistes emergents i ara en creixement i les polítiques que els recolzen.

La caça segueix essent tabú. Cap polític en parla en obert, sempre amb boca petita: captures… esterilitzacions… Ningú explica, ni polítics ni mitjans, que no vivim en un ecosistema perfecte i que, com que el medi està altament transformat i pertorbat per l’activitat humana, és necessari gestionar-lo (per garantir la biodiversitat, per minimitzar danys i conflictes).

Simplificant, el medi és vegetal i animal. De la mateixa manera que ningú es qüestiona (avui en dia, fa uns anys sí), que cal fer gestió forestal, també cal gestionar la fauna salvatge. No hi ha més. El poc que s’explica és a través de les notícies, quan els senglars passegen per l’àrea metropolitana o les platges del país, quan ataquen per obtenir menjar fàcil. Per bé o per mal, aquest despropòsit és de les poques coses que han contribuït a fer veure a la societat que la gestió de la fauna salvatge és necessària, i això vol dir també la caça amb totes les seves lletres.

La lluita segueix.

La reivindicació és clara:

Reconeixement i defensa de l’activitat cinegètica i del seu col·lectiu i regulacions justes, factibles, útils, adaptades a la realitat actual i, sobretot, redactades des del coneixement i, per extensió, consensuades i pactades amb el territori.

Parlar i parlar, conèixer i, després, legislar.

Queden grans reptes per aconseguir reforçar encara més el sector davant la societat… parlem de donar sortida a la carn de caça, per exemple. Albiren també, grans reptes com la nova Llei de caça i grans conflictes que ja truquen a la porta, com la proposta de Llei de Benestar Animal que pretén aprovar Espanya. Aquí és on la classe política ha de demostrar que el suport al col·lectiu no només queda en paraules, sinó en fets. Això implica excloure la caça de les disposicions d’aquesta nova Llei. Ens ho creiem?

---