Actualitat

Gerardo Pajares i la tesi doctoral sobre la Cephenemya Stimulator

Redacció – Cardona – 11/05/2016

Mitjançant un nou mètode de “inmunodiagnóstico” la facultat de veterinària del campus de Lugo, lidera les investigacions sobre la infestació per larves de l’insecte Cephenemyia Stimulator en cabirols.

Aquesta tècnica sorgeix de les investigacions que centren la tesi «Estudo sobre a infestación por larvas de Cephenemyia stimulator (Diptera; Oestridae) en corzos (‘Capreolus capreolus’) do Norte de España» presentada a la facultat per Gerardo Pajares Bernaldo de Quirós, funcionari del Cos Superior de Veterinaris del Principat d’Astúries i ex president de la Asociación Española del Corzo (ACE).

Aquest mètode permet estudiar la seroprevalença d’una afecció específica del cabirol àmpliament difosa en l’àrea de distribució d’aquest ungulat i es basa en antígens d’excreció-secreció obtinguts a partir de larves de segon estadi de C. Stimulator.

El grup de Recerca en Sanidade Animal de Galícia (Invesaga) de la USC ja suma amb aquest estudi, un total de cinc tesi de doctorat sobre la qüestió sanitària del cabirol. En aquest cas la investigació ha estat dirigida per Maria Patrocini Morrondo Pelayo i Pablo Díez banys, catedràtics de l’àrea de Sanidade Animal del departamento de Patoloxía Animal de la USC, i María Sol Arias Vázquez, becària de postdoctorat de la Xunta.

La cefenemiosis és una afecció per larves específica del cabirol que està àmpliament difosa en l’àrea de distribució d’aquest animal, concretament al nord, centre i sud d’Europa. Les mosques de Cephenemyia, en acostar-se als cabirols per dipositar les larves, els causen tensió i inquietud, el que interfereix negativament sobre la ingestió i aprofitament d’aliments per part de l’ungulat. La presència dels diferents estats larvaris de C. Stimulator a les vies respiratòries altes origina sinusitis, esternuts, descàrrega nasal, tos, etc. A més, si la infestació és elevada (30-80 larves) pot produir la mort de fins al 70% dels cabirols.

Pajares amb la seva tècnica va determinar que l’afecció es va introduir a l’estat espanyol a principis del segle XXI ja que abans de l’any 2000 no es van trobar cabirols seropositius a C. Stimulator i en canvi, entre el 2017 i el 2014 va haver una seroprevalença del 40%.

D’altra banda, la tesi comprova que els factors climàtics de les zones de procedència dels cabirols influeixen en què prevalgui o no la intensitat d’infestació; a les zones de muntanya la incidència és més elevada. A més, el sexe i l’edat dels cèrvids determinen diferències apreciables de permanència i intensitat de la infestació; de fet, els adults i els mascles presenten percentatges d’afectació més alts.

Segons explica la USC, la combinació de necròpsies i “inmunodiagnóstico” va determinar que el cicle biològic de C. Stimulator està condicionat per factors climàtics, de manera que es va comprovar que la diapausa larvària es produeix a la tardor i hivern, el que coincideix amb una reducció de la seroprevalença. Per la seva banda, atès que el vol de la mosca comença al final de la primavera i s’estén fins a l’estiu, és en aquest període quan s’activa el desenvolupament del cicle intern. La tesi demostra que aquest insecte s’adapta el seu ritme de desenvolupament a les condicions climàtiques.

El tribunal de la tesi, que va aconseguir la qualificació d’excel·lent «cum laude» per unanimitat, el van formar: els professors de l’àrea de Sanidade Animal Nativitat Díez banys, de la Universitat de Lleó; Rosario Forner i Adolfo Pau, de la USC; Carlos Nores, professor de Zoologia de la Universitat d’Oviedo, i el també doctor i investigador responsable de l’àrea de Genètica i Reprodución Animal del Servei Regional d’Investigació i Desenvolupament de Astúries, Félix Goyache.

Font: ACE


Deixa un comentari

MussapPublicitat