Gestió a partir de la informació

La Asociación del Corzo Español (ACE), es defineix com una entitat sense ànim de lucre, amb ideologia i operativa independent, nascuda fa més de vint anys, amb l’ànim de contribuir a conèixer millor el menor dels cèrvids europeus: el cabirol (Capreolus capreolus L.). L’ACE centra el seu interès en:

• Promoure l’estudi i la investigació al voltant del cabirol.
• Col·laborar amb les diferents administracions en l’adaptació, preparació i redacció de textos legals, ordres de vedes i normes de conservació a la realitat específica del cabirol a Espanya.
• La formació de tots aquells que en el seu quefer o oci es relacionen amb el cabirol.
• La divulgació del coneixement mitjançant mitjans escrits, programes de ràdio i televisió o qualsevol altre que permeti aproximar-lo al públic.
• Contribuir a la conscienciació dels caçadors fomentant el respecte a la natura i al compliment dels plans d’aprofitament aprovats.

A l’ACE compten, a més, amb la dilatada i reconeguda experiència d’un bon nombre de caçadors, científics, estudiants, fotògrafs, artistes i tècnics apassionats d’aquesta meravellosa espècie. L’entitat gaudeix de reconeixement nivell nacional i internacional, esdevenint així, un referent indiscutible quan es tracta del cabirol.

El cabirol a Catalunya

A Catalunya, durant la dècada dels anys setanta, aquesta espècie va quedar delimitada únicament a algunes valls del Pirineu. No va ser fins als anys noranta que es van fer reintroduccions en determinats territoris de la geografia catalana, a partir de les quals es pot dir que el cabirol, actualment, ha colonitzat de nou Catalunya.

L’expansió de la seva població aflora a cada racó i cada cop més persones han tingut l’ocasió de trobar-lo ja sigui passejant pel bosc, viatjant o sortint al balcó de casa, perquè el follet del bosc (com molts caçadors l’anomenen) és un animal a l’alça.

L’aprofitament cinegètic ha viscut també un salt exponencial molt remarcable, doncs pels volts de l’any 2000 es caçaven a Catalunya menys de 100 exemplars/any de cabirol i actualment (20 anys més tard) se n’estan caçant prop de 10.000.

Aquesta explosió d’individus té una cara negativa, com passa amb totes les espècies que estan en desequilibri poblacional: zoonosi, accidents de trànsit, danys a forest i agricultura,… I és aquí on la mà de l’home ha d’actuar pel bé social, ecològic, sanitari i econòmic, planificant una bona gestió cinegètica que garanteixi l’equilibri i conservació de l’espècie i esdevingui compatible amb l’actual model de vida.

Precintes sí o no?

En aquest sentit, i en resposta als articles de l’actual Ordre de Vedes que fan referència a l’aprofitament cinegètic del cabirol, concretament a la prova pilot que afecta a les comarques de la Conca de Barberà, el Priorat de Tarragona i les comarques de la província de Lleida (menys Solsonès) on s’exempta de precintar els mascles de cabirol, l’ACE va presentar un Recurs de reposició perquè es corregeixin aquestes exempcions i es retorni al control de captures mitjançant el sistema de precintes tant de mascles com de femelles per a poder controlar millor l’equilibri a raó de sexes i intentar evitar així la seva descompensació. A més, el sistema de precintes ofereix aportar dades molt més fiables de les captures i amb aquesta prova pilot es pot veure afectat l’aprofitament cinegètic d’altres regions adjacents perquè es pot donar peu a “legalitzar” exemplars caçats fraudulentament en altres zones sota el pretext que han estat caçats en aquestes zones on no es necessita precinte.

Gestió a partir de la informació

Més enllà de particularitats, doncs, el que sembla clar i l’ACE així ho promou, és que hi ha unes pautes bàsiques d’actuació a tenir sempre presents davant la gestió cinegètica del cabirol, tant per part de l’administració com dels mateixos vedats:

Les evidències, les dades obtingudes a camp i/o laboratori són essencials per tal de prendre decisions en matèria de gestió, sempre tot contrastat tècnicament.

Seguir una metodologia fiable per fer l’estimació d’abundància (no basada en la subjectivitat del “n’hi ha moolts!”).

Fer un seguiment genètic i sanitari.

Millorar i adaptar les eines de gestió.

Cenyir-se als calendaris de caça recomanats.

Conèixer la dinàmica demogràfica i l’espècie.

Comptabilitzar danys.

---