L’Esbarzer

Ja ens va bé que vingueu a caçar…

Article publicat per BP a la secció l’esbarzer de la revista Cinegeticat l’any 2018

Ja ens va bé que vingueu a caçar…

Els esbarzers, tenencoses bones. Més enllà que tothom hi pensa en negatiu, en rebre punxades sols citar-ne el seu nom. I és clar, les coses que punxen emprenyen. Però en el seu moment, l’esbarzer ens pot aportar bones mores, que un cop les agafem, aquelles punxades ja no emprenyen tant i no fan tant mal.

Feu present, la de beneficis que deixem els caçadors allà on anem. I aquesta vegada ens centrarem en els beneficis econòmics, més enllà dels generats a curt i llarg termini, en la reducció de determinats espècimens, fet que repercuteix també a salvar collites, horts, jardins, espais de gespa en tota mena de diferents instal·lacions, reducció d’accidents de transit…

Sabeu quan genera la caça?

El passat 19 d’abril de 2018 es va presentar l’estudi més objectiu i extens envers l’impacte econòmic i social de la caça a l’Estat espanyol. La consultora Deloitte per encàrrec de la Fundació Artemisan duia a terme aquest estudi amb dades de l’any 2016. La caça genera a tot l’estat, 6.475 milions d’euros amb 187.000 llocs de treball en l’equivalent de jornada complerta. D’aquests, 141.261 són llocs de treball mantinguts gràcies a la despesa de la caça, 45.497 són treballadors directament generats pels vedats i organitzadors professionals de la caça. Tot plegat suposa un 0,3 del PIB. Aquest PIB és el mateix que el generat per la venda de vi, és un equivalent a un 13% del sector agrícola-ramader-pesquer.

El 2016, els caçadors vàrem tenir de despesa directa vinculada a la caça 3.683 milions d’euros!

Quedem-nos amb la importància de la pura economia, però no ens oblidem la rellevància des del punt de vista social i ambiental d’aquestes dades. Ja sabeu que aquests estudis poden definir aspectes generals del perfil mig del caçador. Aquest sol ser un home assalariat, de més de 46 anys i que gasta en una mitjana anual de 9.694 € en caça. Sol practicar les dues modalitats ,major i menor, principalment en vedats privats. Parlem d’un total de 800.000 caçadors dels quals 334.000 tenen llicència federativa. Hi ha 32.817 vedats corresponents a 43,8 milions d’hectàrees.

Algú pot subestimar i prohibir tot això? L’impacte de la presentació dels resultats de l’estudi als mitjans de comunicació va estar mínim, ja ho tenim viscut amb les manifestacions de caçadors…parlar de caça als mitjans de comunicació “no toca” (que deia aquell..). No queda bé, no està de moda. I segur que compromet aquells guionistes dels telenotícies, excepte per noticies d’accidents mortals en la pràctica de la caça o problemàtiques dels senglars i conills vinculades a danys. Continuarem vivint la cacera un xic en silenci, qui sap si a la distància clandestina d’allò comú al dia a dia. Però ara i cada dia amb més dades, que tenim referències que ens serveixen per enfortir un discurs més validat, algun cop topes amb algun ignorant, desconeixedor i també amb “ecoterroristes” dels vigents arreu. Els darrers solen combinar ambdues propietats citades, ignoren i desconeixen. Tot plegat un perill per a la caça.

Els caçadors sempre hi som

Estudi apart, en el nostre dia a dia, com valorem aquests beneficis generats fruit de la nostra activitat cinegètica? Tots en formem part de ben segur. Moltes vegades tenim de punt de trobada un petit bar o restaurant, que de bon matí els seus propietaris ja saben que fan calaix amb nosaltres. Un dia, un bon amic i caçador em deia que ens fan un favor d’obrir tan d’hora. Jo li deia “si no fos rentable, saps bé que no obririen”.

Tots coneixem punts estratègics on en ple desplaçament o bé un cop a la població del vedat, podem fer aquell primer cafè o l’esmorzar, per què no?, fer-nos l’entrepà que durem a parada o que ens menjarem a mitja cacera de la menor, mentre reposen els gossos. I sempre cau la pregunta matinera: quants vindreu a dinar? No em feu dir noms, conec llocs on sigui la hora que sigui, sempre atenen els caçadors, mal que sigui per fer un plat combinat a la tarda un cop acabada tota la moguda de la batuda al senglar a les cinc de la tarda. Si parleu amb els propietaris, de tu a tu, et fan saber que en aquelles contrades hi ha llocs més que en d’altres.

Indrets que sense les visites de caçadors probablement desapareixerien

La tardor i l’hivern són molt durs per al negoci. No hi tenen pistes d’esquí, ni turisme rural. Som els caçadors els que de setembre fins al març o l’abril, depenent de les modalitats de caça i les seves vedes, anem cada cap de setmana allà a consumir. Més enllà de l’hostaleria, inclosos els locals de turisme rural, troben en el caçador un ocupador lleial fora de temporada alta, de poc molestar perquè marxa d’hora a caçar i torna tard a sopar per fer un cicle similar si es queda tot el cap de setmana. Molts repetim amb la família fora de veda o en plena temporada alta i sempre trobem un ambient d’acollida familiar i proper a la natura… Gasolineres, armeries, veterinaris, carnisseries que ens venen allò que farem a la brasa o cuinat a la caseta/local de la societat, supermercats locals.

A part de caçar, el caçador consumeix productes locals

Què podem dir de les matèries primeres i dels productes de la zona (ara en diuen de proximitat..)! I d’altres, com la loteria de Nadal local, el número de la societat, torrons d’Agramunt, xai comprat al bon amic de la societat que en té, embotits de tota mena de la nostra bonica i variada terra, vi, cava, oli…molt oli d’oliva d’aquell de producció petita a la cooperativa d’on tenim la cacera! Calçots, fruites, verdures de tota mena, de ben segur em descuido coses…!

Tot va a les maletes dels cotxes i remolcs dels caçadors, que som de compartir taula, de compromís i de saber fusionar-nos amb la natura respectant-la i estimant-la any rere any, generació rere generació. Les dades són contundents, cada vegada som menys. Però això no treu que els que siguem, sempre mirem de fer les coses millor i tinguem criteri per mantenir protegida l’activitat de la caça davant la ignorància, desconeixement i l’ecoterrorisme actiu, que combinats fan tant de mal a la caça.

Sense caça, els danys directes i colaterals a molts professionals de sectors diferents serien immediats i irreparables

Sabeu de cap activitat que faciliti tant el coneixement del terreny, natura, cultures, costums i productes? Us costarà de trobar de ben segur… jo de moment, no l’he trobada ni conegut. Si a sobre, anéssim més a una, de ben segur que el col·lectiu seria més fort i contundent davant dels constants atacs als quals ens trobem sotmesos cada setmana.

La de gent que arriba a treballar de forma directa i indirecta cada vegada que volem anar a caçar! Us imagineu si no hi fóssim? Allò que alguns diuen i mai farem: “Haurem de plegar!”. Els danys directes i colaterals a molts professionals de sectors diferents serien immediats i irreparables. Per comparar, agafeu de referència allò que passa als negocis a peu de carretera, un cop obren nova autovia, vials o carreteres fora del seu recorregut. N’és un efecte mirall directe, perquè si no generéssim aquesta activitat econòmica local, molts tindrien pèrdua de guanys. Fer-ho saber a alcaldes, regidors, pagesos enfadats amb els caçadors, propietaris de finques dins dels nostres vedats, ecoterroristes… és tasca de tots plegats!

Aaaaah!, si us diuen que tot no són els calers i l’impacte econòmic que generem, que no us confonguin; és sumatori a la gestió de plagues, reducció d’espècimens que generen danys, reducció d’accidents de transit, tradició antropològica de la humanitat, intercanvi generacional entre caçadors, activitat social reglada i totalment legal, sostenibilitat i cura del terreny a caçar, etc… La caça és així i sols nosaltres la podem defensar amb ganes, criteri i passió!


Deixa un comentari

gif cinegeticatPublicitat