La Zarza

Ya nos va bien que vengan a cazar…

Article publicat per BP a la secció l’esbarzer de la revista Cinegeticat l’any 2018

Ya nos va bien que vengan a cazar…

Els esbarzers, tenencoses bones. Més enllà que tothom hi pensa en negatiu, en rebre punxades sols citar-ne el seu nom. I és clar, les coses que punxen emprenyen. Però en el seu moment, l’esbarzer ens pot aportar bones mores, que un cop les agafem, aquelles punxades ja no emprenyen tant i no fan tant mal.

Feu present, la de beneficis que deixem els caçadors allà on anem. I aquesta vegada ens centrarem en els beneficis econòmics, més enllà dels generats a curt i llarg termini, en la reducció de determinats espècimens, fet que repercuteix també a salvar collites, horts, jardins, espais de gespa en tota mena de diferents instal·lacions, reducció d’accidents de transit…

Sabeu quan genera la caça?

El passat 19 d’abril de 2018 es va presentar l’estudi més objectiu i extens envers l’impacte econòmic i social de la caça a l’Estat espanyol. La consultora Deloitte per encàrrec de la Fundació Artemisan duia a terme aquest estudi amb dades de l’any 2016. La caça genera a tot l’estat, 6.475 milions d’euros amb 187.000 llocs de treball en l’equivalent de jornada complerta. D’aquests, 141.261 són llocs de treball mantinguts gràcies a la despesa de la caça, 45.497 són treballadors directament generats pels vedats i organitzadors professionals de la caça. Tot plegat suposa un 0,3 del PIB. Aquest PIB és el mateix que el generat per la venda de vi, és un equivalent a un 13% del sector agrícola-ramader-pesquer.

El 2016, els caçadors vàrem tenir de despesa directa vinculada a la caça 3.683 milions d’euros!

Quedem-nos amb la importància de la pura economia, però no ens oblidem la rellevància des del punt de vista social i ambiental d’aquestes dades. Ja sabeu que aquests estudis poden definir aspectes generals del perfil mig del caçador. Aquest sol ser un home assalariat, de més de 46 anys i que gasta en una mitjana anual de 9.694 € en caça. Sol practicar les dues modalitats ,major i menor, principalment en vedats privats. Parlem d’un total de 800.000 caçadors dels quals 334.000 tenen llicència federativa. Hi ha 32.817 vedats corresponents a 43,8 milions d’hectàrees.

Algú pot subestimar i prohibir tot això? L’impacte de la presentació dels resultats de l’estudi als mitjans de comunicació va estar mínim, ja ho tenim viscut amb les manifestacions de caçadors…parlar de caça als mitjans de comunicació “no toca” (que deia aquell..). No queda bé, no està de moda. I segur que compromet aquells guionistes dels telenotícies, excepte per noticies d’accidents mortals en la pràctica de la caça o problemàtiques dels senglars i conills vinculades a danys. Continuarem vivint la cacera un xic en silenci, qui sap si a la distància clandestina d’allò comú al dia a dia. Però ara i cada dia amb més dades, que tenim referències que ens serveixen per enfortir un discurs més validat, algun cop topes amb algun ignorant, desconeixedor i també amb «ecoterroristes» de los vigentes en todas partes. Los últimos suelen combinar ambas propiedades citadas, ignoran y desconocen. Todo ello un peligro para la caza.

Los cazadores siempre estamos

Estudio aparte, en nuestro día a día, ¿cómo valoramos estos beneficios generados fruto de nuestra actividad cinegética? Todos formamos parte seguro. Muchas veces tenemos de punto de encuentro un pequeño bar o restaurante, que por la mañana sus propietarios ya saben que hacen cajón con nosotros. Un día, un buen amigo y cazador me decía que nos hacen un favor de abrir tan temprano. Yo le decía "si no fuera rentable, sabes bien que no abrirían".

Tots coneixem punts estratègics on en ple desplaçament o bé un cop a la població del vedat, podem fer aquell primer cafè o l’esmorzar, per què no?, fer-nos l’entrepà que durem a parada o que ens menjarem a mitja cacera de la menor, mentre reposen els gossos. I sempre cau la pregunta matinera: quants vindreu a dinar? No em feu dir noms, conec llocs on sigui la hora que sigui, sempre atenen els caçadors, mal que sigui per fer un plat combinat a la tarda un cop acabada tota la moguda de la batuda al senglar a les cinc de la tarda. Si parleu amb els propietaris, de tu a tu, et fan saber que en aquelles contrades hi ha llocs més que en d’altres.

Lugares que sin las visitas de cazadores probablemente desaparecerían

La tardor i l’hivern són molt durs per al negoci. No hi tenen pistes d’esquí, ni turisme rural. Som els caçadors els que de setembre fins al març o l’abril, depenent de les modalitats de caça i les seves vedes, anem cada cap de setmana allà a consumir. Més enllà de l’hostaleria, inclosos els locals de turisme rural, troben en el caçador un ocupador lleial fora de temporada alta, de poc molestar perquè marxa d’hora a caçar i torna tard a sopar per fer un cicle similar si es queda tot el cap de setmana. Molts repetim amb la família fora de veda o en plena temporada alta i sempre trobem un ambient d’acollida familiar i proper a la natura… Gasolineres, armeries, veterinaris, carnisseries que ens venen allò que farem a la brasa o cuinat a la caseta/local de la societat, supermercats locals.

Aparte de cazar, el cazador consume productos locales

¡Qué podemos decir de las materias primas y de los productos de la zona (ahora llaman de proximidad..)! Y otros, como la lotería de Navidad local, el número de la sociedad, turrones de Agramunt, cordero comprado al buen amigo de la sociedad que tiene, embutidos de todo tipo de nuestra hermosa y variada tierra, vino, cava , aceite…mucho aceite de oliva de aquel de producción pequeña en la cooperativa de donde tenemos la cacería! Calçots, frutas, verduras de todo tipo, ¡seguro me descuido cosas…!

Todo va a las maletas de los coches y remolques de los cazadores, que somos de compartir mesa, de compromiso y de saber fusionarnos con la naturaleza respetándola y amándola año tras año, generación tras generación. Los datos son contundentes, cada vez somos menos. Pero esto no quita que los que seamos, siempre intentamos hacer las cosas mejor y tengamos criterio para mantener protegida la actividad de la caza ante la ignorancia, desconocimiento y el ecoterrorismo activo, que combinados hacen tanto daño a la caza.

Sin caza, los daños directos y colaterales a muchos profesionales de sectores distintos serían inmediatos e irreparables

Sabeu de cap activitat que faciliti tant el coneixement del terreny, natura, cultures, costums i productes? Us costarà de trobar de ben segur… jo de moment, no l’he trobada ni conegut. Si a sobre, anéssim més a una, de ben segur que el col·lectiu seria més fort i contundent davant dels constants atacs als quals ens trobem sotmesos cada setmana.

La de gent que arriba a treballar de forma directa i indirecta cada vegada que volem anar a caçar! Us imagineu si no hi fóssim? Allò que alguns diuen i mai farem: “Haurem de plegar!”. Els danys directes i colaterals a molts professionals de sectors diferents serien immediats i irreparables. Per comparar, agafeu de referència allò que passa als negocis a peu de carretera, un cop obren nova autovia, vials o carreteres fora del seu recorregut. N’és un efecte mirall directe, perquè si no generéssim aquesta activitat econòmica local, molts tindrien pèrdua de guanys. Fer-ho saber a alcaldes, regidors, pagesos enfadats amb els caçadors, propietaris de finques dins dels nostres vedats, ecoterroristes… és tasca de tots plegats!

¡Aaaaah!, si le dicen que todo no es el dinero y el impacto económico que generamos, que no le confundan; es sumatorio a la gestión de plagas, reducción de especímenes que generan daños, reducción de accidentes de tráfico, tradición antropológica de la humanidad, intercambio generacional entre cazadores, actividad social reglada y totalmente legal, sostenibilidad y cuidado del terreno a cazar, etc … ¡La caza es así y sólo nosotros la podemos defender con ganas, criterio y pasión!


Deja un comentario

MussapPublicidad