Ricard Marqués - Publicado en la revista 3, diciembre 2014 de Cinegética
La gran proliferación del jabalí en Cataluña se debe a que es un animal que normalmente no coge enfermedades y está dotado de una gran fortaleza. El abandono del campo y de los cultivos, y también porque el único depredador en firme que tiene es el hombre, han favorecido que esta sea una especie cinegética muy importante en nuestro país en un aumento evidente y constante. En determinados lugares, debido a las
destrozos que puede llegar a hacer, sobre todo en la agricultura y especialmente en épocas en que encuentra poca comida en su medio natural, tales como la falta de bellotas y otros alimentos habituales, puede rayar el calificativo de epidemia. Con el añadido de que en sus desplazamientos mayormente nocturnos puede provocar numerosos y graves accidentes de circulación;
no sólo importantes daños materiales, sino en otros casos incluso físicos que una vez ocurridos todos lamenta, especialmente a quien toca en la propia piel. Por lo tanto, es un grave problema a resolver.
Por aquí? Esto es otra cuestión que hoy no trataremos. Tengamos presente que el año 2013 las numerosas peñas que practican esta caza en nuestro fueron abatir en Cataluña más de 32.000 ejemplares, Cifra que cada año crece. Loable y deplorable a la vez, no?
Entre las diferentes formas de practicar esta caza, la más corriente es la "batida”. Consisteix que les colles que la practiquen, molt bons coneixedors del terreny o zona on es fa l’acció, se situen en llocs estratègics, normalment del pas dels senglars, com ara corriols, rases o passos, tot i que això no vol dir que sempre passin pel mateix lloc, ja que quan els gossos els empaiten intenten escapar o guarir-se als llocs més inversemblants. Aquest tipus de cacera es va començar a practicar amb la tradicional escopeta, amb cartutxos de balins o “mensajes”, avui dia totalment prohibits, i només és permesa amb cartutx de bala. Tan sols un petit percentatge de caçadors encara la fan servir i és, per cert, en ocasions molt resolutiva, sobretot en llocs de tir curt o embrossat. La resta, més del 90% de caçadors, i no crec que m’equivoqui, la practiquen amb rifle o fusell en totes les seves variants: forrellat, semiautomàtics, exprés, d’un sol tret, etc., ja que per les seves millors prestacions en el camp de la balística o d’abast els fan molt més eficients que l’escopeta. Resta afegir que en la majoria d’ocasions s’acompanyen amb aparells de visió com ara els visors òptics, que amb augments milloren el tir efectuat a més distància. També poden portar hologràfics o de punt vermell o d’un altre color, que en tots els cassos ajuden a abatre algun o altre exemplar en situacions difícils a simple vista. Tot això, acompanyat de la gran varietat de cartutxos, calibres i tipus de puntes existents al mercat, indica que aquesta és la forma més corrent de fer-ho. A grosso modo, al meu humil entendre, avui exposaré els que per mi són uns dels millors cinc calibres per dur a bon terme aquesta tasca. No són tots els que hi ha, perquè en són molts, però sí que són els més corrents o els que més sovintegen a la majoria de caceres de casa nostra.
CALIBRE .270 WINCHESTER
Dissenyat per la casa Winchester l’any 1923, basat en el cartutx del popular calibre 30-06 Springfield, utilitzat en els fusells de l’exèrcit americà Sprigfield M1903, Garant M1, etc. L’única diferència entre els dos calibres és que en el .270 el coll del cartutx és una mica més estret i permet utilitzar puntes un xic més petites, cosa que fa que pugui tenir una trajectòria més ràpida i més tensa. Va sortir al mercat l’any 1925 vinculat al llançament del fusell de forrellat Remington M54. Durant molts anys ha estat un dels calibres més populars, perquè la majoria de fabricants d’armes de caça han produït fusells d’aquest calibre en totes les formes conegudes: de
cerrojo, semiautomáticos, de un solo disparo, de palanca, etc. Para la caza de este país es un calibre muy polivalente, ya que permite excelentes resultados en la caza del corzo, el rebeco, el ciervo o el jabalí. El de formato medio es el que predomina y en ocasiones, a distancias muy considerables, combinado con la gran variedad de puntas que hoy en día se fabrican, lo hacen uno de los calibres indiscutibles y más utilizados por muchos cazadores.
També és important dir que té poc retrocés i, per tant, en resulta un tret “agradable”. Com que no és un calibre excessivament car i com que quasi totes les marques el fabriquen amb una gran varietat de gramatges, tipus de punta i d’altres característiques, sens dubte el converteixen en un autèntic tot terreny.
Winchester, que no para de fer innovacions en aquest àmbit, fa pocs anys va llançar al mercat el .270 Winchester Short Màgnum, en què ha millorat molt les prestacions que ja tenia l’anterior i s’està imposant en el món de la caça per les seves immillorables qualitats balístiques i pràctiques. Altres fabricants han fet incursions amb aquest calibre al mercat, com ara Weatherby, fins i tot amb cartutx màgnum però, no sé per quina raó, no han aconseguit els èxits de l’anterior tot i ser un gran cartutx amb unes prestacions molt particulars i a la vegada altament significatives. El .270 és un calibre que en moltes ocasions ha estat el primer que hem tingut per a la caça major. N’hem quedat molt contents tot i que al llarg del temps l’hem substituït per un de més prestacions o més potència, però l’hem guardat per si mai tenim algun fill a qui agradi la cacera i s’hi pugui iniciar o sinó per si algun dia ens “toca” un isard. Aleshores possiblement serà el rifle que farem servir.
CALIBRE .30-06 SPRINGFIELD
Se creó en 1903 en Estados Unidos de América con carácter militar, con una punta redonda. Modificado el 1906 a la forma actual de medidas de cartucho y punta más ovalada para obtener mejor coeficiente balístico y otras prestaciones, tales como velocidad, y así acercarse a las del 8 × 57 Mauser de guerra alemán. De ahí también la nomenclatura -06.
El ejército estadounidense lo utilizó en las dos guerras mundiales y la de Corea durante casi cincuenta años. En 1953 fue sustituido por el calibre 7,62 × 51 OTAN o .308 Winchester.
El primer fusil de entre muchos que lo llevó fue el Springfield M1903 de cerrojo, de ahí parte de su nombre, pasando más tarde a la M1917 Endfiel, el Winchester modelo 70, al semiautomático M1 Garant y de otros, así como varias ametralladoras aéreas para avión y las Browning M1917 y M1919, todas de guerra.
Al finir la guerra es parla que hi havia un excedent de més de 2.000.000.000 de cartutxos fabricats, per la qual cosa es va haver de buscar alguna sortida a la situació. Aquest fet el va convertir en un calibre popular per al món de la caça en especial, cosa que encara perdura actualment. També en l’àmbit esportiu va tenir bons resultats fins que, en aquest camp, també el va desbancar amb millors prestacions el .308 Winchester.
Tornant al món de la caça, molts dels fusells de guerra van ser els primers que es van fer servir, passant amb els anys als rifles majorment semiautomàtics, que són pràcticament els més utilitzats encara avui dia. La majoria de fabricants l’han posat al mercat amb múltiples variants. Tot i així, un dels primers models que varen sortir al mercat civil per aquest calibre va ser el Winchester M1895 de palanca, del qual encara se’n veu algun però en poques ocasions, ja que les pólvores actuals són diferents per a un arma concebuda a principis del segle XX. Normalment el fa servir algun aficionat que recarrega la seva munició especialment per aquesta relíquia, amb una càrrega adient, que com que és de palanca no presenta problemes a l’hora de repetir tret a l’igual que els de forrellat.
Por lo tanto, se puede decir que es el líder en cantidad de usuarios, dadas sus buenas prestaciones balísticas y de efectividad y en facilidad para encontrar munición, entre otros. Como calibre ha sido probado en muchos escenarios y situaciones de todo tipo, por no decir casi todas, tanto civiles como militares, donde ha dejando clara constancia de su versatilidad que pocos calibres igualan en experiencia, y es de suponer que durante muchos años continuará en lo alto en todos los órdenes de la temática que nos ocupa.
Hay que decir y tener presente que el disparo de un 30-06 ya empieza a picar un poco, sobre todo en rifles con cañón de bateo, porque es un poco más corto que los cañones de fusiles militares para los que fue concebido.