News Cinegeticat
Ricard Marqués - Publicado en la revista 4, Enero 2015 de Cinegética
Al pasado número conocimos el calibre 270 y el 30-06. Ahora continuamos con los tres siguientes que forman parte «los mejores calibres para cazar el jabalí en Cataluña».
MAGNUM CALIBRE .300 WINCHESTER
Desarrollado también por la firma Winchester en 1963 dentro de la familia de cartuchos magnum, para competir con el .7 mm. Remington Mágnum.
Es muy preciso, alarga mucho y tiene unas muy buenas cualidades tanto balísticas como prácticas. Su punta es igualmente de la familia de los calibres .30, que también es utiliza en otros tamaños de cartuchos metálicos por sus prestaciones: .30-06, 308 W, etc.
Dentro del mundo de la competición también está presente, siendo uno de los indiscutibles calibres en las tiradas a 1.000 yardas, entre otras cualidades por su espectacular precisión.
Tornant al capítol de la caça, he de dir que pica una mica més que el .30-06, però no per això és desagradable. Amb els rifles actuals i sobretot en els semiautomàtics, en què bona part de l’energia és aprofitada per a recarregar-lo altre cop minvant molt aquest efecte, permet repetir el tret sense perdre gens l’encarada ni la precisió. Avui en dia es fabriquen fins i tot cartutxos amb càrregues perquè no piquin tant alguns calibres, aquest n’és un, anomenats Managed-Recoil.
Permet tirar a distàncies més llargues, la qual cosa en moltes ocasions és important, sobretot quan els caps de caça passen per un punt distant de 150 a 250 metres. Distància en què no sols compta el calibre i la punta emprada sinó també el fet de tirar bé, cosa que no és gens fàcil. Això no vol dir que els calibres anomenats anteriorment no siguin bons com aquest, sinó que el .300WM té millors prestacions que els altres en aquest aspecte, per això cada dia és més freqüent veure’l en mans de molts caçadors del nostre país, fins i tot en la modalitat d’aguait.
Per trets a distàncies encara més llargues, sobretot a l’alta muntanya o per a la caça d’animals de difícil abast, Winchester va crear fa uns anys el .300 Winchester Short Màgnum, amb el qual peces distants de 500 a 700 metres poden caure, això si, no és fàcil. A part del rifle amb què es caci, ha d’anar equipat amb un visor d’unes prestacions una mica especials, com ara torreta balística, retícula i un nombre d’augments adequats. Tampoc no és gens sobrer portar un bon telèmetre per saber a quina distància hem de tirar, capítol molt important a l’hora de fer la correcció en alçada corresponent i de tenir els diferents reglatges sabuts per endavant d’acord amb la distància de l’objectiu, així com tenir present la caiguda de la bala i el vent. Penseu que en moltes ocasions no és possible repetir el tret, ja que la peça un cop espantada, i vull dir no tocada, desapareix d’escena i moltes vegades dificulta que es torni a localitzar, cosa que generalment acostuma a ser no gens fàcil i costosa.
L’acte de tirar a aquestes distàncies s’ha de tenir molt clar, sobretot pel perill que comporta en qualsevol calibre, ja que les bales un cop han sortit del canó les guia el diable, i no se sap on poden anar a parar. Penseu que el vol lliure de qualsevol projectil fins que no cau a terra pot arribar amb calibres “normals” als 2.000 metres i més; per tant, a fi d’evitar lamentables accidents, val la pena pensar-s’ho bé abans de fer un tret amb conseqüències fatals, a l’igual que els possibles “rebots” que, quan es produeixen, és imprevisible saber on van a parar o tocar. Sempre val més tenir que penedir.
También hay variantes fabricadas por otras marcas, como el .300 Weatherby Magnum, .300 Remington Ultra Mágnum, etc., todos muy buenos, pero no tan corrientes como el que nos ocupa.
CALIBRE 9,3 x 62 mm MAUSER
El diseñó el armero alemán Otto Bock para la casa Mauser en 1905, para su fusil M98. Unos de los primeros en probar su eficacia fueron los granjeros y colonos alemanes desplazados en África, donde este potente calibre hizo estragos en la fauna de ese país durante la colonización.
También ayudó en este sentido a su gran expansión la sustitución de la antigua pólvora negra para la nueva pólvora sin humo, lo que le confirió unas prestaciones muy diferentes a la anterior. Estas cualidades permiten al mismo tiempo utilizar otros tipos de puntas y tener un poder de parada muy importante dado que, en aquel continente, empiezan a haber fieras grandes y peligrosas a la vez.
Actualment és un calibre molt vist a las caceres del nostre país on sens cap mena de dubte demostra la seva gran eficàcia en tots tipus de fusell, tant en els de forrellat com en els semiautomàtics. Només se’n va limitar l’ús en el transcurs de la Segona Gerra Mundial, a causa del cavi de producció de les fàbriques, que varen passar a fer únicament fusells militars, i els fabricants de munició exclusivament del tipus bèl·lic. Fins pràcticament la dècada dels anys 1975-1980 aquest calibre no va tornar a conquerir la seva proliferació, moment en què fins a dia d’avui cada cop aconsegueix més adeptes.
No allarga com els anteriors, però a menys distància té un poder de parada impressionant. La seva trajectòria no és tan tensa com la dels .270W, .30-06, o .300 WM, atès que, entre d’altres factors, el pes de la punta ja és més considerable i amb prestacions noves. Per a la caça del senglar és immillorable i s’ha convertit en un referent a escala mundial. En alguns països africans fins i tot es permet la cacera dels anomenats popularment “5 grans” amb aquest calibre. No té el rendiment del mític .375 Holland&Holland, però sí una menor picada que aquest i amb unes prestacions gairebé similars.
Es bastante frecuente verlo, entre otros, en fusiles podar o de caja larga, (con madera hasta la punta del cañón), y es prácticamente el calibre más grueso con el que se fabrican estos fusiles, sobre todo en Europa donde son muy comunes.
Por las características expresadas no tengo ninguna duda de que, tomando como referencia el calibre, es una de las mejores opciones, en mi opinión, a la hora de comprar un fusil nuevo, y sobre todo si ya se tiene alguno de los otros calibres más usuales. Creo que vale la pena valorarlo, ya que por la orografía bastante rota de nuestro siempre tiraremos más normalmente a poca distancia que a mucha y los resultados pueden ser muy espectaculares.
CALIBRE 9,3 x 74 R
Muy parecido al anterior, también data de principios de siglo XX. Es otra variante de cartucho con punta de 9,3 mm de diámetro. Se utiliza mucho en Europa y África e igualmente da unos excelentes resultados en países como el nuestro, en el que es más fácil tirar cerca que lejos.
De gran contundencia pica menos que el 9,3 × 62, ya que trabaja a menos presión. Asimismo tiene un poder de parada impresionante y en la mayoría de veces se tira con rifles exprimir, Tanto paralelos como yuxtapuestos, sin olvidar también los perforaciones o rifles combinados de cartucho y bala.
En los exprimir també hi ha fabricants que el serveixen amb una interessant opció, 2 jocs de canons,un joc per a bala i un altre joc per a cartutx d’escopeta. Si es disposa d’una sola arma, és la solució per a la pràctica de la caça petita i la major. Fins i tot en els d’escopeta, alguns ofereixen les variants de calibres 12 o 20, que últimament aquest darrer per les seves prestacions s’està posant de moda.
Tant aquest calibre com l’anterior es van crear per competir en part amb els altres fabricants que també feien calibres semblants, sobretot els britànics. Tots tenen una gran contundència quan toquen l’objectiu. Normalment la peça t’espera per a poder rematar-la, si fa falta, o en el pitjor dels casos no marxa molts metres, però si marxa no acostuma a fer-ho gaire lluny alhora que deixa un rastre molt visible; per tant, en llocs molt embrossats afavoreix trobar-la. Crec que per això en moltes ocasions es fan servir aquests dos calibres, per experiències nefastes amb calibres més lleugers, perquè si la peça no està ben tocada o no ho està en llocs vitals, moltes vegades marxa lluny i no es troba. Aleshores es crea el gran problema de deixar una peça ferida per les raons que tots coneixem, inclosa la seva perillositat.
